JORDI AGUELO MAS
  • Inici
  • Qui soc
  • Activitats
  • Blocs
    • Patrimonium
    • Vides passades
    • Noticies
  • Notes d'hemeroteca
  • Inici
  • Qui soc
  • Activitats
  • Blocs
    • Patrimonium
    • Vides passades
    • Noticies
  • Notes d'hemeroteca
Search by typing & pressing enter

YOUR CART

Foto
Blocs

31/10/2025

Sobre la rehabilitació i restauració de l'Església de Sant Sever

Jordi Aguelo Mas
Ahir dijous, dia 30 d'octubre, a l'església de Sant Sever de Barcelona es dugué a terme la taula rodona sobre la recent rehabilitació i restauració de l'Església de Sant Sever. Aquesta fou organitzada per la Catedral de Barcelona, i comptà amb la participació de les conservadores-restauradores Ana Ordóñez de la Catedral de Barcelona, Mariana Kahlo i Sandra Piris d'Art Conserva, l'arquitecte Joan Claudi Minguell de l'estudi Metamorfosi, i l'arquitecte tècnic David Laudo d'ARQTEC.​
L'acte s'inicià amb la projecció d'un video sobre l'Església de Sant Sever, amb la participació de diferents especialistes, entre els quals hi trobem Nil Rider, Maria Garganté, Joan Claudi Minguell, Ana Ordóñez i Sandra Piris, on expliquen el procés de rehabilitació i restauració i, seguidament, s'inicià l'exposició presencial de les conservadores-restauradores i els arquitectes.
Picture
D'esquerra a dreta, Sandra Piris, Mariana Kahlo, Ana Ordóñez, Joan Claudi Minguell i David Laudo

Més informació

18/10/2025

Les excavacions arqueològiques al monestir de Sant Cugat del Vallès en temps de la Segona República i la seva difusió

Jordi Aguelo Mas

Nota introductòria

Fa uns anys vaig recollir un seguit d'escrits de premsa on es parlava de les excavacions arqueològiques dutes a terme al monestir de Sant Cugat del Vallès en els anys de la Segona República Espanyola (1931-1936). Ara, he optat per reconvertir aquelles notes d'hemeroteca en un escrit on es referencien aquestes publicacions  a la premsa de l'època, afegint al final, altres publicacions posteriors a la Guerra Espanyola de 1936-1939, les quals també parlen d'aquestes mateixes excavacions dels anys trenta al monestir de Sant Cugat del Vallès, també dit de Sant Cugat d'Octavià per localitzar-se al lloc d'Octavià.​

Més informació

9/10/2025

El Càntic del germà Sol i el patrimoni natural

Jordi Aguelo Mas
Al segle XIII, a la cançó o pregària de Sant Francesc d'Assís coneguda com el Càntic del germà Sol -o com el Càntic de les Criatures-, s'exposa l'agraïment a Déu per les obres de la seva Creació, com ara el "germà Foc" i la "germana Aigua" i, així mateix, s'ha presentat avui l'exposició del fotògraf i activista social Gideon Mendel, inaugurada avui al Museu Diocesà de Barcelona, just després de la taula rodona que també ha estat duta a terme sota el títol "Germà Foc, germana Aigua", en clara referència al Càntic del germà Sol de Sant Francesc.
Raimon, ja fa anys cantava que "Al meu país la pluja no sap ploure, o plou poc o plou massa, si plou poc és la sequera, si plou massa és la catàstrofe", i es preguntava "Qui portarà la pluja a escola? Qui li dirà com s'ha de ploure?". D'episodis de sequera i d'incendis, i d'episodis d'inundacions, ja fa temps que en vivim, i cada cop aquests són més freqüents i de major intensitat com a conseqüència del canvi climàtic que estem experimentant.

Més informació

17/2/2024

Desterrar col·leccions històriques, menyspreu a la llengua, i després?

​Jordi Aguelo Mas
Desterrar col·leccions històriques, de mobiliari, ceràmica, vidre i teixits, amagant-les als magatzems i menystenint el seu interès, o presentar la programació d'un museu barceloní en català però amb més errors ortogràfics que encerts, són coses que haurien de fer reflexionar i molt. No insistiré amb el museu que tristament protagonitza aquest menyspreu pel patrimoni cultural i aquesta manca de coneixement de la llengua catalana del seu director perquè crec que és prou ben sabut després dels articles publicats ahir per Maria Palau i Alberto Velasco, i perquè fa caure la cara de vergonya que això succeeixi en una institució cultural que se suposa que hauria de ser un referent cultural i més aviat sembla un paradigma d'ignorància.

Més informació

19/5/2023

Algunes reflexions sobre el sector de l'Arqueologia

Jordi Aguelo Mas
Ara que recentment s'ha creat una nova associació d'arqueòlegs, l'Associació de Professionals de l'Arqueologia de Catalunya (APAC), amb la voluntat de fomentar la comunicació i les relacions professionals, de promoure un nou Conveni col·lectiu de treball, de potenciar la figura de l'arqueòleg/arqueòloga i, de generar interès pel patrimoni arqueològic de Catalunya, a més d'assenyalar que és necessària la cohesió d'un col·lectiu que està desprotegit i que necessita una consolidació i professionalització en tots els àmbits, tant social com legal i administratiu, és evident que s'està convidant a tot el col·lectiu professional del sector de l'arqueologia a repensar sobre la nostra professió, com es gestiona, com es desenvolupa el seu exercici i com es resolt el problema persistent de la precarietat laboral del sector.

Més informació

18/9/2021

Sobre xarlatans, escultures invisibles i embolcalls

Jordi Aguelo Mas
Fa uns mesos, a finals del mes de maig d'aquest 2021, podiem llegir la notícia que un escultor italià venia una escultura invisible per 15.000 €. Es tractava de Salvatore Garau, creador d'allò que qualifica d'obra immaterial, i a la qual li posa per títol "Io sono", és a dir "Jo sóc", assegurant vendre un buit ple d'energia. L'obra va ser subhastada amb un preu de sortida d'entre 6.000 i 9.000 €, però al final va vendre el "buit" en qüestió per 15.000 €. Realment, ni un venedor de fum ho hagués fet millor. Al menys el venedor de fum ven fum, i no pas el "no res", el "buit". Les meves felicitacions a Salvatore Garau per haver colat com a art el buit, es podia haver estalviat qualsevol formació artística per fer això. Aconseguir que parlin d'una creació d'una obra que no existeix, haig de reconèixer que té un gran mèrit, mereixedor del primer premi a xarlatà. Cal recordar que xarlatà és definit com aquella persona que explota la credulitat pública o, que fent soroll, cerca la notorietat, la popularitat.

Més informació

15/5/2021

Superar la invisibilitat de la recerca: de la màquina d'escriure a les xarxes socials d'investigadors

Jordi Aguelo Mas
Vaig iniciar la carrera el curs 1988-1989, quan l'eina que emprava per a redactar els meus treballs era una màquina d'escriure Hispano Olivetti lexicon 80. Era una màquina que em deixà ma mare, una màquina amb la qual vaig escriure tots els meus treballs del batxillerat i de la universitat, fins a quart de carrera. A cinquè ja vaig disposar del meu primer ordinador per a treballar, va ser el meu primer contacte amb un processador de text, era l'època del WordPerfect, amb la pantalla de color blau i les lletres blanques. No donava opcions a canviar el tipus de lletra i obviament no disposava de conexió a internet. Amb aquest ordinador vaig fer els meus darrers treballs de llicenciatura i vaig redactar els meus primers articles per a la revista Gausac, publicació del Grup d'Estudis Locals de Sant Cugat del Vallès que es començà a editar el mes de desembre de 1992.
Imagen
Màquina d'escriure Hispano Olivetti lexicon 80

Més informació

19/3/2021

Reflexionant sobre la professió d'arqueòleg

Jordi Aguelo Mas
Avui fa prop de tres setmanes, concretament el 28 de febrer, vaig publicar un seguit de reflexions a facebook, en motiu d'una petició de signatures de change.org, on es demanava que tot aquell que treballi en una excavació arqueològica ha de ser arqueòleg, tot i que posteriorment es va retocar l'encapçalament amb un intent de matisar la petició dient que, tot aquell que treballi en un jaciment arqueològic ha de ser arqueòleg. La petició, amb la qual personalment no hi estic d'acord, té la virtud de revifar l'antic debat de qui ha de treballar en el marc d'una intervenció arqueològica, un vell debat que cíclicament apareix en el sector i que mai sembla arribar a cap port però, que sí permet reincidir a definir la feina del col·lectiu de professionals de l'arqueologia i, en aquest marc vaig optar per aportar el meu gra de sorra al debat i que aquí reproduïré, atenent que sempre he pensat que facebook, tot i la seva popularitat com a xarxa social, és un caos que quan han passat un parell de setmanes ja tens dificultats per trobar allò que vas escriure i, ja no en parlem si ha passat un any.

Més informació

27/10/2020

Scrinium (1951-1955) i la difusió del patrimoni de l'Arxiu Capitular i la Catedral de Barcelona

​Jordi Aguelo Mas
Imagen
A l'antiga Roma, scrinium és el nom que rebia la caixa o armari on es custodiaven tant objectes de valor, com papers i documents importants. No és d'estranyar doncs, que aquest nom, modernament s'hagi emprat com a títol de revistes o, per donar nom a grups de recerca en arxius i patrimoni documental, o fins i tot per donar nom a algun bloc. Entre les publicacions que han rebut aquest nom, documentem una ​publicació periòdica de l'Arxiu i Biblioteca Capitular de la S. E. Catedral de Barcelona, editada entre els anys 1951 i 1955. Aquesta publicació, crec que avui força desconeguda per molta gent, fins i tot per gent del món de la recerca, tenia per finalitat la difusió dels fons documentals de l'Arxiu Capitular de Barcelona (a partir d'aquí ACB), així com del patrimoni cultural de la catedral barcelonina. D'aquesta publicació parlarem en aquest escrit.

Més informació

23/10/2020

El patrimoni cultural a Sant Cugat del Vallès entre els anys 1992 i 2006

Darrera actualització: 30 de setembre de 2025
Jordi Aguelo Mas
El patrimoni cultural a Sant Cugat del Vallès abans de 1992
Al iniciar l'any 1992 ja existia l'Arxiu Històric Municipal a Sant Cugat del Vallès però, no hi havia cap grup d'estudis locals, ni revista d'estudis locals, des de la desaparició de la revista Estudis Santcugatencs, editada en 1983 i 1984, i un darrer número en 1988 per tal de publicar una tesina centrada en el monestir; ni es realitzaven  pràcticament intervencions arqueològiques al municipi, més enllà de les que tenien com objecte d'estudi l'antic monestir benedictí i els seus antecedents i, algun altre cas aïllat com el de les sitges ibèriques del carrer Elisenda; tampoc hi havia museu, i l'inventari arqueològic que hi havia al Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, fet a finals dels anys vuitanta del segle XX, presentava serioses mancances, cosa que també succeïa amb el catàleg municipal de patrimoni arquitectònic; i, tampoc existia cap comissió de patrimoni cultural a nivell municipal que treballés per corregir aquestes situacions. A tot això cal afegir que les obres realitzades al municipi en zones d'expectativa arqueològica no es condicionaven pràcticament mai per a fer les corresponents intervencions arqueològiques, en raó que l'àrea d'urbanisme de l'ajuntament, la qual concedia els permisos d'obres, no tenia cap còpia del inventari de patrimoni arqueològic del municipi i, l'única manera de saber les zones afectades era anar a consultar-ho al Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, cosa que mai es feia, amb el resultat conseqüent de la desprotecció i la destrucció del patrimoni arqueològic del municipi. Totes aquestes mancanes, i d'altres, presentaven seriosos problemes per al coneixement del patrimoni cultural de l'antiga vila i avui ciutat de Sant Cugat del Vallès, per la seva documentació, per la seva conservació i, per la seva difusió.

Més informació

19/6/2019

Sant Pacià i l'Efecte Streisand, del Cervulus a Baena Tocón

J​ordi Aguelo Mas
Sant Pacià, bisbe de Barcelona del segle IV que visqué en temps de l'emperador Teodosi, escrigué un llibre conegut com el Cervulus, del qual Isidor de Sevilla diu que anava contra el costum pagà de celebrar el primer dia de l'any vestits de feres o de cèrvols i, cometent tota mena de desordres i impureses. Malauradament aquest llibre no ens ha arribat i només en sabem de la seva existència per les referències d'Isidor de Sevilla o del mateix Pacià de Barcelona. El bisbe barceloní feia referència al seu llibre en un altre dels seus escrits, en el prefaci de la seva Exhortació a la penitència. En aquest, el bisbe escrivia allò que temia dient que "Una cosa temo, estimadíssims, i és que, codemnant allò que fan els qui acostumen a oposar-se a les meves prèdiques, més aviat els indueixi al pecat que no pas els corregeixi; i potser fora millor de callar que no prevenir els grans pecats, tal com feia Soló l'atenès; també temo que en llurs costums els nostres contemporanis hagin arribat a un punt que, quan hom els vol prohibir de fer el mal, es pensin que hom els estimula a fer-lo" (Exhortació a la penitència, I, 2). Aquestes reflexions són motivades precisament per les conseqüències que tingué el seu llibre Cervulus, del qual diu que va aconseguir "que posessin més interès a celebrar-lo quan més vivament els era desaconsellat" i, tot seguit el bisbe es lamentava dient "Pobre de mi! Quin crim hauré comès? Penso que no sabrien fer el «cèrvol» si no els ho hagués ensenyat, tot vituperant-lo" (Exhortació a la penitència, I, 3). 

Més informació

3/10/2018

Davillier, Doré i els pous de Sierra Espuña

Jordi Aguelo Mas
​L'any 1862 el baró Jean-Charles Davillier (1823-1883), un adinerat col·leccionista d'art i escriptor francès,  i Paul Gustave Doré (1832-1883), pintor, gravador, esculptor i il·lustrador, també francès, realitzaren un viatge a Espanya i, en aquest, visitaren els pous de neu existents a Sierra Espuña. Del viatge que van fer tots dos, recorrent Espanya, va néixer el seu llibre Voyage en Espagne.  Inicialment els textos foren enviats a l'editorial Hachette, la qual els publicava a la revista de viatges Le Tour du Monde, cosa que va fer entre 1862 i 1873 i, un any després, els textos foren reunits i publicats en forma de llibre que aviat fou traduït a l'italià, l'anglès i el danès. La visió que Davillier i Doré donaren de l'Espanya del seu moment despertà un gran interès entre els seus contemporanis pel fet de descriure una Espanya diferent, allunyada dels tòpics i de visions fantasioses, procurant descriure la seva realitat. A partir d'aquest llibre i de la visita que vaig realitzar als esmentats pous l'any 2011 neix aquest escrit sobre aquest patrimoni de Sierra Espuña.

Més informació

28/9/2018

Sobre la moda de fer congressos sense actes i exposicions sense catàleg

​Jordi Aguelo Mas
D'un temps ençà observo que es van realitzant congressos on després no es publiquen les actes, i exposicions on no es fan catàlegs. És un fenòmen que no deixa de sorprendre'm, i més encara quan en algun d'aquests congressos es fa pagar més d'un centenar d'euros per matricular-s'hi a canvi de no rebre absolutament res. El tema entra dins el surrealisme quan a més de no publicar les actes, hom es troba que tampoc pot escoltar les conferències en directe perquè es fan de forma simultània i en espais diferents, tot i formar part del mateix congrés.

Més informació

25/9/2018

Novembre de congressos d'història i arqueologia medieval

Jordi Aguelo Mas
El proper novembre concentrarà un seguit de trobades d'investigadors força interessants sobre història i arqueologia medieval. La primera d'aquestes tindrà lloc entre els dies 8 i 10, en el marc del congrés internacional "Oliba de Vic. Un bisbe de mil anys enrere"; la segona els dies 8 i 9 de novembre, en el marc del "Simposio Histórico. 800 Años de Huella Mercedaria"; la tercera els dies 15 i 16, en el marc de les III Jornades sobre les basíliques històriques de Barcelona, aquest cop centrades en el convent i l'església de Santa Caterina de Barcelona; i la quarta entre el 29 de novembre i el 2 de desembre, en el marc del VI Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, congressos que enguany compleixen 20 anys d'existència.

Més informació

26/9/2017

Vull manifestar

Jordi Aguelo Mas​
Davant els aconteixements que estan succeint a Catalunya, com a català i com a persona VULL MANIFESTAR el meu rebuig a un Estat on s'imputa al 75% dels alcaldes catalans perquè faciliten que la ciutadania pugui exercir el seu dret a vot en un referèndum; en que es produeixen detencions de càrrecs electes per complir amb el programa electoral amb el qual es van presentar a les eleccions; en que es produeixen atacs a la llibertat d’expressió i de premsa, i registres a empreses privades i institucions públiques, en ocasions fins i tot sense ordres judicials, violant constament drets fonamentals; on s'intervé policialment el correu de les administracions públiques i on es tanquen webs públiques i privades per raons polítiques; i on s'utilitzen les forces de seguretat com a forces d'ocupació, intimidació i repressió, pràctiques totes elles més pròpies d'estats autoritaris i dictadures que no d'estats democràtics.

Més informació

25/4/2016

La indumentària catalana descrita pels viatgers: Richard Ford

Jordi Aguelo Mas
Imagen
Richard_Ford, representat per Antonio Chatelain
Richard Ford (1796-1858), advocat, periodista, dibuixant i viatger anglès, en 1830 es traslladà a Espanya, instal·lant-se a Sevilla i Granada. Des d'aquí va realitzar viatges per tota la península i, en1833, tornà a Anglaterra. En 1845 publicà A Hand book for Travellers in Spain and Readers at Home, un dels relats de major interès per conèixer l'Espanya del segon quart del segle XIX i que, entre moltes altres temàtiques, aporta diferents referències a la indumentària de l'època. Així, amb Richard Ford inicio un sèrie d'escrits sobre la indumentària catalana descrita pels viatgers.

Més informació

9/4/2016

Algunes reflexions sobre el nostre patrimoni lingüístic

Jordi Aguelo Mas
Recentment el grup Koiné ha presentat el Manifest "Llengua i república" titulat Per un veritable procés de normalització lingüística a la Catalunya independent, i avui la periodista Bel Zaballa ha publicat un escrit a Vilaweb que porta per títol Parlem-ne, doncs som-hi, parlem de la llengua ja que com bé assenyala la periodista el manifest ha "obert un debat que durant aquests últims anys de l’anomenat procés havia estat pretesament arraconat", un debat que alguns han sentenciat "sense debat ni consens, que el futur estat català tindria com a llengües cooficials el català i el castellà", volent "defugir i esquivar qualsevol discussió i deixar de banda les opinions dels experts". A l'article, la periodista manifesta clarament no estar disposada a pagar el preu de la llengua a canvi de la independència. El primer que hom s'ha de plantejar és si realment aquest és el preu de la independència o el grau d'implicació que cada un de nosaltres tenim o no en l'ús de la llengua? Alguns escrivim i continuarem escrivint en català, amb una Catalunya independent o no, ja que no hi ha cap excusa per no fer-ho, i més en un món on hom pot traduïr automàticament un escrit d'una llengua a una altra i per tant, allò que s'escriu en català pot ser tan efectiu com allò que s'escriu en castellà, francès, anglès o qualsevol altra llengua. 

Més informació

2/4/2016

Del Llobregat al Baix, o la pèrdua del patrimoni onomàstic 

Jordi Aguelo Mas
Aquest escrit, com a historiador, com a medievalista, com a amant de l'onomàstica que sóc, però sobretot com a fill del Prat de Llobregat i de la comarca on es localitza aquest municipi, l'hauria d'haver escrit fa molts anys, però malauradament no ho vaig fer i segurament a aquestes alçades potser ja sigui tard, ja que el mal arrenca com a mínim des de mitjans dels anys 80 del segle XX on alguna entitat comarcal ja va començar a emprar la paraula "baix" com a identificador comarcal alternatiu al de "Llobregat".

Més informació

28/3/2016

No tenim temples ni altars, sobre el concepte d'ecclesia

Jordi Aguelo Mas
"Penseu que amaguem el nostre culte perquè no tenim temples ni altars? Però, quina imatge vaig a fabricar de Déu, si, mirant-lo bé, crec que l'home mateix és l'única imatge de Déu? Quin temple vaig a poder edificar per a Déu, quan l'univers món, fabricat per Ell, no el pot contenir?... Els nostres costums... aquests són els nostres sacrificis, aquesta és la nostra consagració; així és com, entre nosaltres, el més just és el més religiós. El Déu a qui donem culte no el mostrem ni el veiem, i per això creiem en Ell, perquè, tot i que el podem sentir, no el podem veure". Amb aquestes paraules, encara al segle II dC, l'apologista cristià Marcus Minucius Felix argumentava a l'Octauius perquè els cristians no tenien ni temples ni altars.

Més informació

21/3/2016

Algunes reflexions sobre la restauració de la torre d'Ivorra

Jordi Aguelo Mas
Fa dos dies van ser penjades aquestes dues imatges de la torre d'Ivorra per Joan Yeguas Gassó al Facebook amb una anotació que deia que aquest era l'abans i després de la torre segarrenca d'Ivorra i, es preguntava quina era la raó d'aquest canvi. És obvi que per tots aquells que coneixiem l'esmentada torre abans de la restauració la imatge ens ha impactat i molt.

Més informació

18/3/2016

Santa Caterina i la roda dentada partida

Jordi Aguelo Mas
Cuadro
Roda dentada partida. Escut del convent dominic de Santa Caterina de Barcelona, emprat a la vaixella conventual del segle XVII.
​Αἰκατερίνη és una paraula grega d'on deriva el nom de Caterina, la qual significa "la pura". Aquest nom ha estat associat a diferents santes de la cristiandat entre les quals trobem Santa Caterina d'Alexandria.
La tradició hagiogràfica d'aquesta màrtir ens parla d'una jove que visqué en el tombant dels segles III i IV, la qual destacava per la seva saviesa, essent capaç de convertir a la cristiandat als homes més savis del seu temps en el marc d'un debat filosòfic en presència de l'emperador romà. Aquestes conversions són les que la portaren al seu empresonament en un primer moment i, més tard, a ser condemnada a morir a la roda. Aquest és el motiu pel qual també és coneguda com Santa Caterina de la roda.

Més informació

26/11/2015

Patrimonium. Bloc sobre patrimoni cultural

Jordi Aguelo Mas
L'any 2012 vaig crear la meva primera web i el meu primer bloc, segurament de forma molt maldestre pel desconeixement que en tenia i no tant per les plataformes emprades. La web la vaig fer amb Actiweb i el bloc amb Blogger.
Inicialment volia fer una web sobre arqueologia medieval atenent a la meva formació però, ràpidament vaig entendre que era un projecte massa ambiciós per una sola persona i que ja hi havia altres webs que ho feien i molt bé, com és el cas de la web del Grupo de Investigación "Toponimia, Historia y Arqueología del Reino de Granada"  http://www.arqueologiamedieval.com/. En conseqüència vaig decidir reorientar la meva web i donar-li un caràcter més personal, centrant-la en les meves activitats i publicacions a l'entorn del patrimoni cultural, en aquells projectes que desenvolupés o col·laborés, així com en fer una breu presentació sobre mi, sobre la meva formació i sobre la meva experiència laboral. Algú podria interpretar-ho com un acte de vanitat, res més lluny de la realitat. Personalment sóc de l'opinió que actualment una pàgina web compleix la funció que al segle XX complia la targeta que donavem com a presentació personal i forma de contactar amb nosaltres. L'única diferència és que hem passat de presentar-nos amb un paper a fer-ho de forma digital, i que la web permet posar-hi més continguts sobre nosaltres que no pas una targeta. Precisament per això, personalment, em sobta tant les poques pàgines personals existents dels lliure professionals del món del patrimoni cultural.

Més informació

    Autor

    Jordi Aguelo Mas

    Blocs i webs amics

    Arqueoliberty
    ​Culturalia
    GEL Sant Cugat

    Categories

    Tots Ana Ordóñez Arqtec Arqueologia Barcelona Béns Culturals Conceptes Congressos David Laudo Ecologia Església De Sant Sever Gestió Cultural Heràldica Indumentària Inventaris Jerònim Martorell Joan Claudi Minguell Mariana Kahlo Metamorfosi Mil·liari Monestir De Sant Cugat Museus Onomàstica Opinió Patrimoni Natural Pere Bosch Gimpera Presentacio Bloc Publicacions Restauracions Sandra Piris Sant Cugat Del Vallès

    Fitxers

    Octubre 2025
    Febrer 2024
    Maig 2023
    Setembre 2021
    Maig 2021
    Març 2021
    Octubre 2020
    Juny 2019
    Octubre 2018
    Setembre 2018
    Setembre 2017
    Abril 2016
    Març 2016
    Novembre 2015

Amb tecnologia de Crea el teu propi lloc web únic amb plantilles personalitzables.