Patrimonium
|
Jordi Aguelo Mas L'any 1862 el baró Jean-Charles Davillier (1823-1883), un adinerat col·leccionista d'art i escriptor francès, i Paul Gustave Doré (1832-1883), pintor, gravador, esculptor i il·lustrador, també francès, realitzaren un viatge a Espanya i, en aquest, visitaren els pous de neu existents a Sierra Espuña. Del viatge que van fer tots dos, recorrent Espanya, va néixer el seu llibre Voyage en Espagne. Inicialment els textos foren enviats a l'editorial Hachette, la qual els publicava a la revista de viatges Le Tour du Monde, cosa que va fer entre 1862 i 1873 i, un any després, els textos foren reunits i publicats en forma de llibre que aviat fou traduït a l'italià, l'anglès i el danès. La visió que Davillier i Doré donaren de l'Espanya del seu moment despertà un gran interès entre els seus contemporanis pel fet de descriure una Espanya diferent, allunyada dels tòpics i de visions fantasioses, procurant descriure la seva realitat. A partir d'aquest llibre i de la visita que vaig realitzar als esmentats pous l'any 2011 neix aquest escrit sobre aquest patrimoni de Sierra Espuña.
Els pous són uns grans forats realitzats en el terreny, de forma cilíndrica, d'entre 10 i 15 metres de fondària, i entre 12 i 14 metres de diàmetre. Aquests són recoberts en el seu interior per uns murs gruixuts, fets de pedra i enlluïts amb morter de calç, i es trobaven coberts per una falsa cúpula, la qual es feia per aproximació de filades a mesura que s'anaven aixecant. També disposaven d'unes portes que facilitaven l'accés al seu interior, i que servien tant per omplir-los com per buidar-los.
Quan arribava l'estiu començava la demanda de gel a les ciutats, moment en que s'extreia aquest i era carregat per ases que el transportaven per camins per on, segons Davilier i Doré, només hi passen les cabres i els isards. El transport es realitzava per la nit, i el gel es protegia amb espart albardí (també conegut com espart bord) i sacs. Malgrat aquesta protecció, es perdia la tercera part del producte pel camí. Evidentment, aquest comerç de la neu també arribava a les poblacions properes de Totana, Alhama o Mula. Aquests pous abastien els revenedors que la venien al detall en llurs tendes així com a petits industrials ambulants, com ara els aiguaders, que oferien tota mena de begudes gelades a preus mòdics. El comerç de la neu emmagatzemada als pous de Sierra Espuña propicià que a les ciutats es poguessin conservar durant més temps els productes peribles. Així mateix, permeté iniciar el costum de consumir begudes fredes. Cal tenir present, per tal de valorar la importància d'aquesta activitat a Sierra Espuña, que en 1794, només a la ciutat de Murcia, es vengueren 450 mil quilos de gel.
Los comentarios están cerrados.
|
Patrimonium
|