|
|
Jordi Aguelo Mas El patrimoni cultural a Sant Cugat del Vallès abans de 1992 Al iniciar l'any 1992 ja existia l'Arxiu Històric Municipal a Sant Cugat del Vallès però, no hi havia cap grup d'estudis locals, ni revista d'estudis locals, des de la desaparició de la revista Estudis Santcugatencs, editada en 1983 i 1984, i un darrer número en 1988 per tal de publicar una tesina centrada en el monestir; ni es realitzaven pràcticament intervencions arqueològiques al municipi, més enllà de les que tenien com objecte d'estudi l'antic monestir benedictí i els seus antecedents i, algun altre cas aïllat com el de les sitges ibèriques del carrer Elisenda; tampoc hi havia museu, i l'inventari arqueològic que hi havia al Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, fet a finals dels anys vuitanta del segle XX, presentava serioses mancances, cosa que també succeïa amb el catàleg municipal de patrimoni arquitectònic; i, tampoc existia cap comissió de patrimoni cultural a nivell municipal que treballés per corregir aquestes situacions. A tot això cal afegir que les obres realitzades al municipi en zones d'expectativa arqueològica no es condicionaven pràcticament mai per a fer les corresponents intervencions arqueològiques, en raó que l'àrea d'urbanisme de l'ajuntament, la qual concedia els permisos d'obres, no tenia cap còpia del inventari de patrimoni arqueològic del municipi i, l'única manera de saber les zones afectades era anar a consultar-ho al Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, cosa que mai es feia, amb el resultat conseqüent de la desprotecció i la destrucció del patrimoni arqueològic del municipi. Totes aquestes mancanes, i d'altres, presentaven seriosos problemes per al coneixement del patrimoni cultural de l'antiga vila i avui ciutat de Sant Cugat del Vallès, per la seva documentació, per la seva conservació i, per la seva difusió. De la creació del Grup d'Estudis Locals a la creació de la Comissió de Patrimoni L'origen del Grup d'Estudis Locals de Sant Cugat del Vallès es remunta al mes juny de 1991, quan es reuniren a l'Arxiu Municipal de Sant Cugat del Vallès, Jordi Aguelo, Jaume Busquets, Toni Carnicé, Jordi Casas, Gemma Foj, Juan José García, Domènec Miquel, José Fernando Mota, Montserrat Rumbau, Guillem Solà, Esther Torras i Joan Troyano. En aquesta reunió, els presents van acordar constituir-se en Grup d'Estudis Locals, tot i que sense oficialitzar-se inicialment, amb la voluntat de potenciar i difondre els estudis d'història i d'altres disciplines en referència a Sant Cugat i el seu entorn. Aquesta reunió i la seva declaració d'intencions fou seguida per diferents reunions que tingueren lloc al llarg dels anys 1991 i 1992, fins que el 19 de març de 1992, Jordi Aguelo Mas, Jaume Busquets Fàbregas, Jordi Casas Roca, José Manuel Conde, Gemma Foj Alvira, Reis Fontanals Jaumà, Domènec Miquel Serra, José Fernando Mota Muñoz, Guillem Solà Fernández, Albert Solivelles Castillo i, Joan Troyano Cussó, van acordar constituir l'Associació Grup d'Estudis Locals de Sant Cugat del Vallès i aprovar els Estatuts pels quals s'hauria de regir. L'acta fundacional va ser signada i es sol·licità la inscripció en el Registre d'Associacions de la Generalitat de Catalunya, cosa que es produí el 15 de setembre de 1992. Poc després, el gener de 1993, tot i que amb data de desembre de 1992, sortia a la llum el primer número de la revista Gausac, publicació del Grup d'Estudis Locals de Sant Cugat del Vallès, dotant a la ciutat d'una publicació on canalitzar els estudis locals sobre Sant Cugat, publicació que encara avui segueix editant-se i que aviat complirà tres dècades d'existència.  A la imatge els membres del Grup d'Estudis Locals el dia de la presentació del primer número de Gausac. Darrera i d'esquerra a dreta, Toni Carnicé, José Manuel Conde, Jordi Aguelo, José Fernando Mota, Joan Troyano, Albert Solivelles, Jordi Casas i Jaume Busquets, primer director de la revista "Gausac". Davant i d'esquerra a dreta, Alba Rodríguez, Gemma Foj, l'alcalde Joan Aymerich, Reis Fontanals, primera presidenta del Grup d'Estudis Locals, el historiador Borja de Riquer que va fer la presentació de la revista, i Domènec Miquel. Una de les principals preocupacions del Grup d'Estudis Locals de Sant Cugat (GEL), des de la seva creació fou el patrimoni cultural, el seu estudi i documentació, la seva conservació i, la seva gestió. Així, des d'aquest s'elaboraren diferents documents en defensa del patrimoni cultural en nom propi o conjuntament amb d'altres entitats de la població, centrats en diferents aspectes, tractats en algunes ocasions de manera puntual i sobre allò que anava sorgint sobre la marxa i, en altres casos fent reflexions mitjançant manifestos i propostes globals, sense oblidar difrents editorials de la revista Gausac on, per exemple, en el número 3 de la revista, publicat en 1993, es tractà de la casa pairal de la Torre Blanca, de l'edifici de caràcter neoclàssic construït en 1882 i conegut com a Casa Jaumandreu o Villa Felisa, de l'edifici postmodernista de la Casa Mónaco, també coneguda com a Casa Monés i construïda en 1910, de la sala modernista del Celler Cooperatiu, obra de Cèsar Martinell de 1921-1922 i, de les oficines i nau vella de la fàbrica Aymat datades de 1926, pel que fa a immobles de propietat pública, i de la Pelleria, entre els que no són de l'administració local. En 1995, a l'editorial del número 6 de Gausac es reincidí en els mateixos béns immobles de propietat municipal, afegint-hi el casal o casino de la Floresta, a més dels catalogats de feia temps com el monestir i les seves fortificacions, el castell de Canals i, l'aqüeducte de can Vernet. Entre els informes i escrits diversos redactats pel GEL, cal fer esment del manifest Per un vertader Arxiu Municipal, fet públic el gener de 1992, quant el grup encara no estava formalment constituït, i on es posicionava sobre el trasllat de l'Arxiu Històric Municipal de Sant Cugat del Vallès (AHM) a l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), un posicionament que es tornà a produïr en un escrit del mes de febrer de 1995 del GEL dirigit a l'alcalde de Sant Cugat, on es manifestava la preocupació que l'AMH quedés reduït dins el marc de l'ANC a uns milers de metres de prestatgeries quan des del GEL es defensava que "a part de conservar i ampliar el fons que conté, ha de ser un centre d'acció cultural, la qual cosa implica un elevat grau d'autonomia funcional i de tot tipus", pors que el temps s'encarregà de confirmar que estaven plenament justificades. Un altre escrit a destacar és la proposta feta pel GEL en 1995, sorgida del debat produit en el sí del GEL, durant la primera meitat d'aquest any, sobre el futur del patrimoni històric i, a partir de l'esborrany redactat per Jordi Casas Roca, aleshores president del GEL, i després de tres assemblees consecutives per discutir-lo, proposta que es concretà en el document Una proposta per a la catalogació, conservació, acreixement i difusió del patrimoni cultural santcugatenc, el qual va ser aprovat pel GEL el juliol de 1995, fent-lo arribar a l'Alcaldia, als grups municipals i, a la tinent d'alcalde de Serveis Personals, el 17 de juliol, dia en que també es presentà als mitjans de comunicació i, paral·lelament es va trametre a algunes entitats interessades en aquesta qüestió. La proposta presentada analitzava el marc competencial dels ajuntaments en matèria cultural, el marc jurídic del patrimoni cultural i es va fer una breu diagnosi de la situació del patrimoni immoble, moble i documental santcugatenc, tractant sobre la catalogació dels béns culturals d'interès local i de l'ús dels béns immobles d'interès local de propietat municipal; sobre el que hauria de ser el museu municipal i de la situació en que es trobava la col·lecció de béns mobles del municipi; sobre l'Arxiu Històric Municipal; sobre la necessitat d'avançar vers la constitució d'un Centre d'Estudis Locals, amb capacitat per poder exercir de centre de gestió de patrimoni cultural santcugatenc i, sobre els mitjans per dur a terme les propostes. En aquest mateix any de 1995, el Grup d'Estudis Locals de Sant Cugat (GEL), conjuntament amb el Club Muntanyenc de Sant Cugat (CMSC), l'Associació per a la preservació del Patrimoni Cultural (APAC) i Amics de l'UNESCO, van sol·licitar a l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès la creació de la Comissió de Patrimoni, la qual s'acordà en el ple del Consell Municipal de Cultura del mes de març de 1996. Poc després s'hi integraren a l'esmentada comissió el Patronat del Monestir, l'Associació d'Amics del Casal de la Floresta i, Firart. El 22 de maig de 1996 va quedar constituïda la Comissió de Patrimoni, integrada inicialment per les set entitats esmentades, aprovant el Reglament de funcionament, escollint el portaveu i aprovant el programa de treball. Segons aquest programa s'havia d'elaborar un document sobre la situació del patrimoni santcugatenc, discutir sobre els criteris per a la confecció d'un nou catàleg de béns immobles, amb la inclusió d'una nova "carta" arqueològica, i discutir dels criteris sobre els futurs usos de béns d'interès local de propietat municipal, així com sobre un futur museu local i sobre la necessitat de catalogació de béns mobles suceptibles de formar-ne part, a més de fer un seguiment del funcionament de l'Arxiu Històric Municipal. L'any 2000 s'obrí la possibilitat d'incorporar a la comissió a profesionals a títol personal, a banda dels representants de les diferents entitats que integraven la comissió. Així, en aquest context, el Grup d'Estudis Locals que tenia com a representant a la Comissió de Patrimoni a Jordi Casas, i com a suplent d'aquest a Alba Rodríguez, proposà la incorporació de Jordi Aguelo per formar part de l'esmentada Comissió de Patrimoni com a arqueòleg, com així s'aprovà. Els inventaris de patrimoni cultural En 1998, en el marc del Ir Congrés de la ciutat. Sant Cugat del Vallès, ciutat oberta, els arqueòlegs, i membres del GEL, Jordi Aguelo i Alba Rodríguez, presentaren la comunicació "La gestió del patrimoni arqueològic a Sant Cugat del Vallès" i, aquest mateix any l'ajuntament de Sant Cugat del Vallès encarregà al Grup d'Estudis Locals de Sant Cugat del Vallès la revisió de la "carta arqueològica", és a dir de l'inventari de jaciments arqueològics del municipi, conscients de les mancances que hi havia al inventari existent en aquells moments al Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya i, amb la finalitat de poder disposar de la informació al propi ajuntament de cara a millorar la gestió del patrimoni arqueològic municipal i, de poder disposar de la informació necessària per saber quines obres s'havien de condicionar a fer els corresponents estudis arqueològics en el moment de concedir els permisos d'obra. Així, a finals d'aquest 1998, sota la direcció dels arqueòlegs Alba Rodríguez Lázaro i Jordi Aguelo Mas, es prospectà el terme municipal de Sant Cugat del Vallès, per tal de poder realitzar l'esmentat encàrrec. Els resultats de l'esmentada revisió s'havien d'entregar en fitxes en paper i, en suport informàtic, cosa que implicà haver de fer un programa específic per l'ocasió, reaitzant-se gràcies a l'ajut corresponent dels informàtics de l'ajuntament. Aquestes tasques foren realitzades en 1999, any en que es presentà la revisió de la "carta arqueològica" del municipi, tot i que no serà fins a inicis de l'any 2000 que la premsa se'n farà ressò.  Al fons de la imatge, els arqueòlegs Alba Rodríguez i Jordi Aguelo, i el president del Grup d'Estudis Locals, Jordi Casas. En primer pla i a la dreta de la imatge, l'alcalde de Sant Cugat del Vallès, Lluís Recoder. Notícia procedent del diari Els 4 Cantons, 25 de febrer del 2000, p. 36
D'altra banda, el mes d'octubre de l'any 2000, l'alcalde Lluís Recoder va encarregar a la Comissió de Patrimoni la revisió del Catàleg de Patrimoni Arquitectònic, respecte al qual s'havien de fer suggeriments d'incorporació de nous elements i establir criteris generals per a la seva preservació. En raó d'aquest encàrrec, cada entitat de la Comissió de Patrimoni va crear els seus grups de debat, els resultats dels quals s'aportaren a les diferents reunions comunes, a les quals puntualment participà l'arquitecte Joan Barba, de la Fundació Sant Cugat. Al mes de març es va fer una primera proposta conjunta, la qual va ser sotmesa a una nova discusió fins arribar al document final del mes d'abril de 2001. El resum dels criteris establerts foren publicats per la Comissió de Patrimoni a Gausac el mateix 2001 (Gausac núm. 18, p. 95-96). L'any 2004 la Comissió de Patrimoni tractà sobre el Pla Especial de Protecció del Patrimoni, al qual es fan diferents observacions a les línies principals del Pla presentades per l'arquitecte municipal Vicenç Tort. L'any 2005 es torna a tractar sobre el Pla de Patrimoni Arquitectònic, al haver-se aprovat provisionalment en el Ple Municipal i haver-se tramès a la Generalitat per a la definitiva aprovació. La Comissió de Patrimoni, els béns culturals i altres qüestions Als anys 2004-2006, la Comissió de Patrimoni Culural tractà sobre diferents béns culturals del municipi com l'aqüeducte de Can Vernet, el castell de Canals, Santa Maria de Campanyà, el molí de vent de la Casa Armet, o la capella de Sant Domènec: sobre l'aqüeducte de Can Vernet, l'any 2004 s'insistia en la conveniència de desmuntar la passera de ferro sobreposada; sobre el castell de Canals, el 2004 es tracta de l'informe sobre l'enrunament d'una part del mur, de les actuacions a realitzar i, s'insisteix en la necessitat de fer un Pla Director del castell de Canals amb previsió d'excavar-lo i consolidar-lo, el 2005 la Comissió de Patrimoni expressa la seva preocupació i, vol denunciar el lamentable estat en que es troba el castell i, encara el 2006 es torna a tractar sobre el castell de Canals; sobre Santa Maria de Campanyà, el 2004 es manifesta la preocupació existent per les vibracions que es produeixen al temple, en motiu del pas de maquinària pesada que treballa a les obres de l'entorn, recordant que la volta d'aquest temple ja havia caigut feia uns anys i, es debat sobre allò que s'hi pot fer, tenint present que el temple en qüestió és de propietat privada; un altre tema tractat l'any 2005 fou el molí de vent de la Casa Armet i la recol·locació de la roda d'aspes que havia caigut temps enrera; i, la capella de Sant Domènec, la seva expropiació i el futur projecte d'actuació a realitzar-hi també foren tractats per la Comissió de Patrimoni els anys 2005 i 2006. La Comissió de Patrimoni, als anys anys 2004-2006, també tractà sobre l'Arxiu Municipal, el Projecte de senyalització d'elements patrimonials, la publicació d'un llibre d'història de Sant Cugat, l' "Any de la vila" i, el del 75è Aniversari de la República: sobre l'Arxiu Municipal es planteja la necessitat i la urgència de cobrir la plaça d'arxiver, vacant l'any 2004; al llarg de l'any 2005, es tracta sobre el Projecte de senyalització d'elements patrimonials, on promogut a instàncies de la regidoria de Cultura, la Comissió de Patrimoni elaborà un llistat dels elements que haurien de ser remarcats a nivell urbà i, un document d'onze punts on s'establí els criteris bàsics per a un projecte de senyalització, els quals foren publicats l'any 2006 per la revista Gausac 28-29 (2006: 218-219). D'altra banda, l'any 2005 també es tractà en el marc de la Comissió de Patrimoni, sobre el projecte de publicació d'un llibre d'història de Sant Cugat, de caràcter divulgatiu i, sobre l' "Any de la vila", amb el qual la regidoria de cultura volia dedicar esforços pel coneixement i difusió de la història de la vila, aprofitant la inauguració de la segona fase de l'exposició permanent del Museu de Sant Cugat. A les reunions de la Comissió de Patrimoni dels anys 2005 i 2006 es tractà sobre el 75è Aniversari de la República i com s'havia de concretar. Els detalls sobre cada un dels temes tractats l'any 2004 per la Comissió de Patrimoni es troben recollits al Gausac 25 (2004: 97-98), els tractats l'any 2005 al Gausac 27 (2005: 98-100) i, els del 2006 al Gausac 28-29 (2006: 218-220). La creació del Museu de Sant Cugat L'any 1995, Jordi Aguelo publicava, al número 7 de la revista Gausac, l'article "Quin museu per a Sant Cugat?", on abans de plantejar la proposta de creació d'un museu estructurat en tres parts destinades a museu de societat, a museu del tapís i a centre de gestió del patrimoni municipal, es feia un recull sobre les diferents col·leccions existents a Sant Cugat, com les de Josep Barberà centrada en el Cavall Bernat de Montserrat, de Frederic Cabanes sobre objectes relacionats amb Marilyn Monroe, de Rogeli Pedró sobre eines del camp o, com la col·lecció d'art de propietat municipal; així com de les diferents propostes museològiques que hi havien hagut fins el moment sobre la creació d'un Museu del Monestir que ocuparia dependències de l'antic cenobi benedictí, del Museu Arxiu del Tapís a la Casa Aymat, la construcció del Museu Històric de la Ciutat a la masia Torre Blanca, el destinar la Sala Martinell del Celler Cooperatiu a museu vinícola o, convertir la Masia Torre Blanca en un centre destinat a la conservació del patrimoni. Malgrat totes aquestes propostes, en 1995, en aquests moments, no hi havia cap proposta museològica que s'hagués concretat, tot i que en aquests moments es plantejava amb certa força que el futur museu s'ubicaria a la masia Torre Blanca, ubicació que en aquest article es qüestionà la seva idoneïtat i portà al diari santcugatenc Els 4 Cantons a obrir a les seves pàgines, en 1996, una tribuna de debat sobre el futur museu de Sant Cugat. Dos anys després, en 1998, en el marc del Ir Congrés de la ciutat. Sant Cugat del Vallès, ciutat oberta, organitzat per la Fundació Sant Cugat, els membres del GEL Jordi Aguelo i Alba Rodríguez, presentaren la comunicació "Algunes reflexions a l'entorn del futur museu de Sant Cugat del Vallès", però encara en aquests moments, tot i el debat constant sobre el futur museu, seguia ser sense existir un encàrrec per a materialitzar aquest. El 26 de maig de l'any 2000, l'alcalde de Sant Cugat del Vallès Lluís Recoder, en el marc de la Comissió de Patrimoni, va convocar a representants d'entitats i especialistes en museus i patrimoni cultural, per tal d'iniciar uns debats per a que sorgissin propostes de com havia de ser el futur museu de Sant Cugat i, amb l'encàrrec d'elaborar un document que orientés el futur projecte museològic sobre la voluntat de les entitats de la Comissió de Patrimoni en relació al futur museu. En aquests debats hi participaren diferents entitats de la Comissió de Patrimoni com el Grup d'Estudis Locals de Sant Cugat, l'APAC, Amics de l'UNESCO, el Club Muntanyenc o Valldaurex, i com a experts Joan Albert Adell, Jordi Aguelo, Daniel Dengrà, Josep Maria Figueres, Domènec Miquel, Àngels Solé i Joan Tortosa, a més de dos tècnics de l'ajuntament, Jordi González i Gemma Foj. Un cop conclosos els debats, i un cop entregat el document que recollia les propostes que havien sorgit durant els debats, s'encarregà el projecte museològic a Jordi Aguelo, Marina Miquel i Imma Lorés, sota la direcció d'Àngels Solé i, es designà com a consell assessor científic a Montserrat Rumbau, Domènec Miquel, Miquel Barceló, Jordi Casas, Antoni Riera i Josep Maria Sòria. El Museu de Sant Cugat va ser inaugurat el 22 d'abril de l'any 2003 i, en aquest 2003 ja obtingué 33.800 visites, tal i com queda recollit a la memòria realitzada en motiu del cinquè aniversari del museu. Tanmateix, tot i la inauguració oficial del museu el 2003, en els anys següents s'hi continuà treballant en les demés seus del museu com ara el Celler Cooperatiu o la Casa Aymat, així com en la segona fase de l'exposició permanent del museu, a la seu principal ubicada al monestir.
La Comissió de Patrimoni va fer un seguiment de l'evolució del projecte del museu fins a la seva dissolució a inicis de l'any 2007, és a dir inclús un cop inaugurat el museu l'any 2003, com s'evidencia a l'hora de tractar del Celler Cooperatiu, de la Casa Aymat o de Can Cabassa, projectades com a subseus del museu: sobre el Celler Cooperatiu, al 2004 es tracta de l'informe de resultats de l'excavació arqueològica a la nau transversal i de la seva futura musealització i, l'any 2005, d'una banda sobre la seva rehabilitació, encallada en aquests moments per la fallida de l'empresa adjudicatària de les obres i, d'una altra, s'informa de l'encàrrec del Museu de Sant Cugat a Jordi Casas i Domènec Miquel per fer el guió museològic del Celler; el Monestir i el projecte d'ampliació dels seus espais en el subsòl de la part nord-est del monestir foren tractats l'any 2005; Can Cabassa, fou tema de debat els anys 2005 i 2006 per part de la Comissió de Patrimoni, la qual s'interessà per la restauració de les restes arqueològiques de la vil·la romana i la formació del promès parc arqueològic destinat a ser una subseu del Museu de Sant Cugat; i, la Casa Aymat i els actes que s'hi organitzaven també foren objecte de debat de la Comissió de Patrimoni l'any 2006. A inicis de l'any 2007, en el Ple de 15 de gener, la remodelació del Consell de Cultura finalitzà amb l'exercici de la Comissió de Patrimoni creada en 1996, tot i proposar-se la seva continuitat. Tal i com es recollia al Gausac 30-31(2007: 190), "La dissolució de l'antic Consell de Cultura va implicar, també, la desaparició de la Comissió de Patrimoni, atesa la seva dependència formal". Aquesta va ser substituïda uns mesos després, per la Comissió Cívica del Patrimoni Cultural, integrada per representants d'associacions, i creada el 24 d'octubre de 2007.
|
Patrimonium
|
