​L'any 1862 el baró Jean-Charles Davillier (1823-1883), un adinerat col·leccionista d'art i escriptor francès,  i Paul Gustave Doré (1832-1883), pintor, gravador, esculptor i il·lustrador, també francès, realitzaren un viatge a Espanya i, en aquest, visitaren els pous de neu existents a Sierra Espuña. Del viatge que van fer tots dos, recorrent Espanya, va néixer el seu llibre Voyage en Espagne.  Inicialment els textos foren enviats a l'editorial Hachette, la qual els publicava a la revista de viatges Le Tour du Monde, cosa que va fer entre 1862 i 1873 i, un any després, els textos foren reunits i publicats en forma de llibre que aviat fou traduït a l'italià, l'anglès i el danès. La visió que Davillier i Doré donaren de l'Espanya del seu moment despertà un gran interès entre els seus contemporanis pel fet de descriure una Espanya diferent, allunyada dels tòpics i de visions fantasioses, procurant descriure la seva realitat. A partir d'aquest llibre i de la visita que vaig realitzar als esmentats pous l'any 2011 neix aquest escrit sobre aquest patrimoni de Sierra Espuña.

​El comerç de la neu emmagatzemada als pous de Sierra Espuña propicià que a les ciutats es poguessin conservar durant més temps els productes peribles.  Així mateix, permeté iniciar el costum de consumir begudes fredes. Cal tenir present, per tal de valorar la importància d'aquesta activitat a Sierra Espuña, que en 1794, només a la ciutat de Murcia, es vengueren 450 mil quilos de gel.

D'un temps ençà observo que es van realitzant congressos on després no es publiquen les actes, i exposicions on no es fan catàlegs. És un fenòmen que no deixa de sorprendre'm, i més encara quan en algun d'aquests congressos es fa pagar més d'un centenar d'euros per matricular-s'hi a canvi de no rebre absolutament res. El tema entra dins el surrealisme quan a més de no publicar les actes, hom es troba que tampoc pot escoltar les conferències en directe perquè es fan de forma simultània i en espais diferents, tot i formar part del mateix congrés.

Francament, digueu-me ilús, sempre he pensat que els congressos són trobades on la gent exposa el resultat de la seva feina i sotmet a debat els resultats, a més de donar difusió en aquests. Quan s'impedeix als congressistes tenir l'opció d'anar a totes les conferències, al mateix temps es limita el debat, obligant als congressistes a anar a unes a canvi de renunciar a anar a d'altres. Quan a més no es publiquen les actes, es limita la difusió i, allò que s'hi ha tractat, amb el pas del temps, romand en l'oblit. I quan a més es fa pagar més d'un centenar d'euros per un suposat congrés, crec que podem parlar directament d'una estafa. Dic "suposat congrés" perquè no crec que es pugui qualificar de congrés una trobada d'investigadors, per molt bons que aquests siguin, de la que no queden resultats publicats, i encara menys quan ni tan sols es pot assistir a bona part de les conferències que s'hi realitzen. Digueu-li trobada d'amics si voleu, o trobada de col·legues, però no li digueu congrés, ni jornades o reunió científica.

Una variant d'això són uns "congressos" que no publiquen actes però que després hom es va assabentant que tal conferència o tal altra s'ha publicat ara en una revista, ara un monogràfic, ara en qualsevol lloc, menys en les actes del suposat congrés on s'han presentat. Aquest hàbit, del qual ben segur que tots en coneixem algun exemple, però que en aquí silenciaré perquè no és finalitat d'aquest escrit de personalitzar-ho en cap cas concret, aquest hàbit porta al caos, a la dispersió, a la desorientació i a una segona estafa perquè qui vulgui la publicació haurà de tornar a pagar per uns resultats que haurien d'haver estat publicats a les actes del congrés on es presentà tal o qual conferència. Sense oblidar que no hi ha cap garantia que es publiquin totes les conferències amb aquest sistema, creant de retruc una clara discriminació entre investigadors.

En relació a les exposicions sense catàlegs, la problemàtica és similar. La inversió econòmica i intel·lectual que implica la realització d'una exposició no es pot traduir en la sensació d'abocar els diners a les escombraries i a l'oblit de la feina feta i, aquesta és la sensació que hom té quan es fa una exposició sense catàleg, especialment aquelles que són temporals i en prou feines duren uns pocs mesos exposades.

Finalment, només unes preguntes, més enllà de trobades socials per fer petar la xerrada i anar a dinar junts, de què serveix un congrés sense actes? i una exposició sense catàleg? que en queda d'una exposició un cop s'ha desmuntat? i d'un congrés un cop s'ha acabat? Com justifiquem els diners invertits? (especialment els diners públics), i de l'esforç intel·lectual dels diferents investigadors què en queda? on podem llegir els resultats de la seva recerca?

El proper novembre concentrarà un seguit de trobades d'investigadors força interessants sobre història i arqueologia medieval. La primera d'aquestes tindrà lloc entre els dies 8 i 10, en el marc del congrés internacional "Oliba de Vic. Un bisbe de mil anys enrere"; la segona els dies 8 i 9 de novembre, en el marc del "Simposio Histórico. 800 Años de Huella Mercedaria"; la tercera els dies 15 i 16, en el marc de les III Jornades sobre les basíliques històriques de Barcelona, aquest cop centrades en el convent i l'església de Santa Caterina de Barcelona; i la quarta entre el 29 de novembre i el 2 de desembre, en el marc del VI Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, congressos que enguany compleixen 20 anys d'existència.

​Aquest congrés es realitza en motiu del mil·lenari de l'ordenació d'Oliba de Cerdanya (971-1046), abat de Ripoll i Cuixà, com a bisbe d'Osona, i comptarà amb la participació de reconeguts especialistes sobre el bisbe Oliba, tant d'universitats i museus de Catalunya, com de França, Alemanya, i Estats Units d'Amèrica.

Aquest congrés coincidirà amb l'exposició Oliba episcopus, organitzada pel Museu Episcopal de Vic entre el 27 d'octubre d'enguany i el 10 de febrer de 2019.

Per a més informació us podeu adreçar a l'Ateneu Universitari Sant Pacià, on hi trobareu el programa complet del congrés.

En aquestes jornades es tractarà sobre el convent a partir de les fonts arqueològiques​ a càrrec dels aqueòlegs responsables de la intervenció, Josefa Huertas i Jordi Aguelo; l'arquitectura dominica a la Corona d'Aragó, a càrrec de la Dra. Verònica Jiménez; Ramon de Penyafort i l'antic convent de Santa Caterina, a càrrec del Dr. Sergi Grau; la dispersió dels materials del convent en el context de la desamortització, a càrrec del Dr. Jordi Casanovas; els enterraments privilegiats a Santa Caterina, a càrrec de la Dra. Rosa Terés; les capelles funeràries de Ramon de Penyafort, a càrrec del Dr. Ramon Dilla; Santa Caterina en el context de l'arquitectura mendicant, a càrrec de la Dra. Francesca Español; el cadirat del convent de Santa Caterina, a càrrec de la Dra. Silvia Canalda; la cripta funerària del segle XVIII, a càrrec dels directors de la intervenció arqueològica; i la biblioteca del convent, a càrrec de la doctoranda Marina Ruiz

Els diferents estudis presentats en aquestes jornades seran publicats a la col·lecció Universàlia de la Facultat Antoni Gaudí.

Així, amb les finalitats expressades el congrés s'organitza en tres grans blocs, el primer centrat en diferents temes monogràfics, el segon a exposar els resultats de les intervencions arqueològiques realitzades entre els anys 2014 i 2018 i, el tercer en els pòsters que s'exposaran, els quals en aquest congrés es centraran en l'arqueologia de la guerra civil espanyola, concretament en els objectes bèl·lics. Els temes monogràfics en aquest sisè congrés seran els castells de frontera, l'arqueologia del món andalusí a Catalunya i, un balanç de la recerca realitzada en els 20 anys d'existència dels congressos d'arqueologia medieval i moderna a Catalunya.