JORDI AGUELO MAS
  • Inici
  • Sobre mi
    • Formacio academica
    • Borses d'estudi
    • Associacions
    • Comissions i consells
    • Societats
  • Activitats
    • Arqueologia
    • Conferencies
    • Documentacio (en obres)
    • Exposicions
    • Informes inèdits
    • Projectes
    • Publicacions
    • Textos >
      • Textos inèdits
      • Textos per a webs
    • Traduccions
  • Serveis
  • Blocs
    • Noticiari
    • Patrimonium
    • Vides passades
  • Notes d'hemeroteca
    • L'arqueologia que em crec i l'arqueologia que no em crec
    • Arqueologia al Monestir de St Cugat
    • Mercat de Santa Caterina de Bcn
  • Contacte

 Patrimonium
Bloc sobre patrimoni cultural

Davillier, Doré i els pous de Sierra Espuña

10/3/2018

 
Jordi Aguelo Mas
​L'any 1862 el baró Jean-Charles Davillier (1823-1883), un adinerat col·leccionista d'art i escriptor francès,  i Paul Gustave Doré (1832-1883), pintor, gravador, esculptor i il·lustrador, també francès, realitzaren un viatge a Espanya i, en aquest, visitaren els pous de neu existents a Sierra Espuña. Del viatge que van fer tots dos, recorrent Espanya, va néixer el seu llibre Voyage en Espagne.  Inicialment els textos foren enviats a l'editorial Hachette, la qual els publicava a la revista de viatges Le Tour du Monde, cosa que va fer entre 1862 i 1873 i, un any després, els textos foren reunits i publicats en forma de llibre que aviat fou traduït a l'italià, l'anglès i el danès. La visió que Davillier i Doré donaren de l'Espanya del seu moment despertà un gran interès entre els seus contemporanis pel fet de descriure una Espanya diferent, allunyada dels tòpics i de visions fantasioses, procurant descriure la seva realitat. A partir d'aquest llibre i de la visita que vaig realitzar als esmentats pous l'any 2011 neix aquest escrit sobre aquest patrimoni de Sierra Espuña.
Imagen
Jean-Charles Davillier, autor dels textos del Voyage en Espagne, els quals es publicaren entre 1862 i 1873 a la revista Le Tour du Monde, il·lustrats per Paul Gustave Doré.
Imagen
Retrat de Paul Gustave Doré, de l'any 1867, realitzat per Gaspard-Félix Tournachon (1820/1-1910), més conegut com Nadar.
Davillier i Doré, en el seu viatge per Espanya l'any 1862, arribaren a Totana quan queia la nit. Els viatgers francesos trobaren una població d'aspecte salvatge, habitada per gitanos que prenien la fresca davant de llurs cases, en part ruinoses, que els feia pensar amb la Cort dels Miracles i confessaven no tenir que fer grans esforços d'imaginació per creure's transportats a l'edat mitjana, sis o set segles abans. ​
​Totana era una població amb molta població gitana i el propietari de la posada, com la majoria de la comarca, també ho era. Aquest els explicà que aquella feina no era prou profitosa i es veia obligat a cercar altres fonts d'ingressos, i que també comerciava amb neu. Els viatgers constataren que aquest comerç era molt més important d'allò que es podria creure en un país on la calor és sofocant durant bona part de l'any, i assenyalaven que aquest era exercit únicament, o quasibé, per gitanos, essent un dels principals recursos del país. Però d'on treien aquesta neu? Segons aquests viatgers d'una de les muntanyes més altes del Regne de Múrcia, la "Sierra de España" que en diuen, és a dir l'actual Sierra Espuña.
Imagen
Il·lustració, de Paul Gustave Doré, d'una família de gitanos de Totana.
Sierra Espuña és una de les serres que integren la  Cordillera Bética, la qual en 1931 fou declarada d'interès cultural i, posteriorment, en 1992, constituí el Parque Natural Regional de Sierra Espuña, essent un dels límits de la comarca del Baix Guadalentí, corresponent al tram central de la depressió prelitoral murciana, comunicant i permetent el trànsit que va del Campo de Lorca a la Huerta de Murcia​, i incloent els actuals municipis d'Aledo, Totana, Alhama de Murcia i Librilla.
Aquesta serra, junt amb les serres de la Muela i del Cura, separen aquesta de la Cuenca de Mula, i en aquesta serra, des de finals del segle XVI i fins als anys 30 del segle XX, es desenvolupà una important activitat d'aprofitment del medi natural que és centrada en l'explotació de la neu que queia als rasos d'aquesta.
Imagen
Al centre de la imatge Sierra Espuña, a tocar de les poblacions de Totana i Alhama de Múrcia. Imatge extreta de Google Earth Pro.
Imagen
Vista dels rasos on queia la neu a Sierra Espuña, on es veu un dels pous en primer pla. Fotografia: J. Aguelo.
​​Els rasos són unes superfícies extenses, llises, no rocoses i no cobertes de bosc. Els pous de neu de Sierra Espuña, es localitzen a uns 1350 metres d'alçada a la vessant nord del Morrón i, s'en conserven restes de 23 d'ells, construïts entre l'any 1580 i el 1688, 18 d'ells, i els 5 restants entre el 1750 i el 1800. En aquests pous es dipositava la neu, la qual, posteriorment era distribuïda en forma de gel a hospitals, ciutats i viles del Regne de Múrcia. Ciutats, institucions religioses i veïns de poblacions properes posseïren pous a Sierra Espuña.
​En 1688, la ciutat de Múrcia, posseïa 7 pous i uns edificis annexes destinats a la casa del guarda i per a albergar als treballadors. Cartagena també posseïa 3 pous i una casa pel guarda, així com Orihuela tenia 2 pous i Lorca 1.
​Institucions religioses, com el Capítol de la Catedral de Múrcia que tenia un pou i una ermita, així com alguns veïns de Totana que tenien 2 pous, i un veí d'Alhama de Múrcia que en posseïa un, eren altres propietaris de pous de neu a Sierra Espuña.
Imagen
Casa destinada al guarda i a albergar treballadors, existent a les proximitats dels pous de Sierra Espuña. Fotografia: J. Aguelo.
Els pous són uns grans forats realitzats en el terreny, de forma cilíndrica, d'entre 10 i 15 metres de fondària, i entre 12 i 14  metres de diàmetre. Aquests són recoberts en el seu interior per uns murs gruixuts, fets de pedra i enlluïts amb morter de calç, i es trobaven coberts per una falsa cúpula, la qual es feia per aproximació de filades a mesura que s'anaven aixecant. També disposaven d'unes portes que facilitaven l'accés al seu interior, i que servien tant per omplir-los com per buidar-los.
Imagen
Vista d'un pou amb al seu accés. Fotografia: J. Aguelo.
Imagen
Detall dels murs interiors d'un pou. Fotografia: J. Aguelo.
Les tasques s'iniciaven el mes d'octubre, quan arribaven els primers jornalers. Aquests netejaven els rasos on havia de caure la neu. Quan queien les primeres neus, centenars de persones pujaven a Sierra Espuña per recollir-la amb cabassos i abocar-la a l'interior dels pous. Un cop a l'interior, s'extenia i es premsava amb maces de fusta.  Aquestes persones eren allotjades a les cases veïnes als pous.
Imagen
Vista aèria d'alguna casa per al guarda o treballadors i algun pou de Sierra Espuña. Fotografia: J. Aguelo.
Quan arribava l'estiu començava la demanda de gel a les ciutats, moment en que s'extreia aquest i era carregat per ases que el transportaven per camins per on, segons Davilier i Doré, només hi passen les cabres i els isards. El transport es realitzava per la nit, i el gel es protegia amb espart albardí (també conegut com espart bord) i sacs. Malgrat aquesta protecció, es perdia la tercera part del producte pel camí.  Evidentment, aquest comerç de la neu també arribava a les poblacions properes de Totana, Alhama o Mula. Aquests pous abastien els revenedors que la venien al detall en llurs tendes així com a petits industrials ambulants, com ara els aiguaders, que oferien tota mena de begudes gelades a preus mòdics.
​El comerç de la neu emmagatzemada als pous de Sierra Espuña propicià que a les ciutats es poguessin conservar durant més temps els productes peribles.  Així mateix, permeté iniciar el costum de consumir begudes fredes. Cal tenir present, per tal de valorar la importància d'aquesta activitat a Sierra Espuña, que en 1794, només a la ciutat de Murcia, es vengueren 450 mil quilos de gel.

Sobre la moda de fer congressos sense actes i exposicions sense catàleg

9/28/2018

 
​Jordi Aguelo Mas
D'un temps ençà observo que es van realitzant congressos on després no es publiquen les actes, i exposicions on no es fan catàlegs. És un fenòmen que no deixa de sorprendre'm, i més encara quan en algun d'aquests congressos es fa pagar més d'un centenar d'euros per matricular-s'hi a canvi de no rebre absolutament res. El tema entra dins el surrealisme quan a més de no publicar les actes, hom es troba que tampoc pot escoltar les conferències en directe perquè es fan de forma simultània i en espais diferents, tot i formar part del mateix congrés.
Francament, digueu-me ilús, sempre he pensat que els congressos són trobades on la gent exposa el resultat de la seva feina i sotmet a debat els resultats, a més de donar difusió en aquests. Quan s'impedeix als congressistes tenir l'opció d'anar a totes les conferències, al mateix temps es limita el debat, obligant als congressistes a anar a unes a canvi de renunciar a anar a d'altres. Quan a més no es publiquen les actes, es limita la difusió i, allò que s'hi ha tractat, amb el pas del temps, romand en l'oblit. I quan a més es fa pagar més d'un centenar d'euros per un suposat congrés, crec que podem parlar directament d'una estafa. Dic "suposat congrés" perquè no crec que es pugui qualificar de congrés una trobada d'investigadors, per molt bons que aquests siguin, de la que no queden resultats publicats, i encara menys quan ni tan sols es pot assistir a bona part de les conferències que s'hi realitzen. Digueu-li trobada d'amics si voleu, o trobada de col·legues, però no li digueu congrés, ni jornades o reunió científica.
Una variant d'això són uns "congressos" que no publiquen actes però que després hom es va assabentant que tal conferència o tal altra s'ha publicat ara en una revista, ara un monogràfic, ara en qualsevol lloc, menys en les actes del suposat congrés on s'han presentat. Aquest hàbit, del qual ben segur que tots en coneixem algun exemple, però que en aquí silenciaré perquè no és finalitat d'aquest escrit de personalitzar-ho en cap cas concret, aquest hàbit porta al caos, a la dispersió, a la desorientació i a una segona estafa perquè qui vulgui la publicació haurà de tornar a pagar per uns resultats que haurien d'haver estat publicats a les actes del congrés on es presentà tal o qual conferència. Sense oblidar que no hi ha cap garantia que es publiquin totes les conferències amb aquest sistema, creant de retruc una clara discriminació entre investigadors.
En relació a les exposicions sense catàlegs, la problemàtica és similar. La inversió econòmica i intel·lectual que implica la realització d'una exposició no es pot traduir en la sensació d'abocar els diners a les escombraries i a l'oblit de la feina feta i, aquesta és la sensació que hom té quan es fa una exposició sense catàleg, especialment aquelles que són temporals i en prou feines duren uns pocs mesos exposades.
Finalment, només unes preguntes, més enllà de trobades socials per fer petar la xerrada i anar a dinar junts, de què serveix un congrés sense actes? i una exposició sense catàleg? que en queda d'una exposició un cop s'ha desmuntat? i d'un congrés un cop s'ha acabat? Com justifiquem els diners invertits? (especialment els diners públics), i de l'esforç intel·lectual dels diferents investigadors què en queda? on podem llegir els resultats de la seva recerca?

Novembre de congressos d'història i arqueologia medieval

9/25/2018

 
Jordi Aguelo Mas
El proper novembre concentrarà un seguit de trobades d'investigadors força interessants sobre història i arqueologia medieval. La primera d'aquestes tindrà lloc entre els dies 8 i 10, en el marc del congrés internacional "Oliba de Vic. Un bisbe de mil anys enrere"; la segona els dies 8 i 9 de novembre, en el marc del "Simposio Histórico. 800 Años de Huella Mercedaria"; la tercera els dies 15 i 16, en el marc de les III Jornades sobre les basíliques històriques de Barcelona, aquest cop centrades en el convent i l'església de Santa Caterina de Barcelona; i la quarta entre el 29 de novembre i el 2 de desembre, en el marc del VI Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, congressos que enguany compleixen 20 anys d'existència.
Imagen
L'Ateneu Universitari Sant Pacià, la Univesitat Autònoma de Barcelona, i el Museu Episcopal de Vic organitzen entre els dies 8 i 10 de novembre el congrés "Oliba de Vic. Un bisbe de mil anys enrere", organitzat en tres sessions, la primera a l'Ateneu Universitari Sant Pacià, la segona a la Universitat Autònoma de Barcelona i la tercera al Museu Episcopal de Vic.
​Aquest congrés es realitza en motiu del mil·lenari de l'ordenació d'Oliba de Cerdanya (971-1046), abat de Ripoll i Cuixà, com a bisbe d'Osona, i comptarà amb la participació de reconeguts especialistes sobre el bisbe Oliba, tant d'universitats i museus de Catalunya, com de França, Alemanya, i Estats Units d'Amèrica.
Aquest congrés coincidirà amb l'exposició Oliba episcopus, organitzada pel Museu Episcopal de Vic entre el 27 d'octubre d'enguany i el 10 de febrer de 2019.
Per a més informació us podeu adreçar a l'Ateneu Universitari Sant Pacià, on hi trobareu el programa complet del congrés.
Imagen
​Entre els dies 8 i 9 de novembre tindrà lloc a  Barcelona, a l'Ateneu Universitari Sant Pacià, el "Simposio Histórico. 800 Años de Huella Mercedaria", organitzat per la Orden de la Merced amb la col·laboració de Mercedarios de Aragón, l'Ateneu Universitari Sant Pacià, la Facultat Antoni Gaudí, la Universitat de Barcelona i la Fundación Obra Mercedaria.
Aquest congrés es realitza en motiu del 800 aniversari de la fundació de l'Ordre de la Mercè a Barcelona i, en aquest es farà un repàs a la història de l'Ordre de la Mercè tractant sobre els seus orígens, sobre les redencions i la seva evolució històrica entre els seges XIII i XVIII, sobre la relació de l'ordre amb l'Islam i amb els reis d'Aragó, sobre les reformes de l'ordre i, sobre la presència de l'Ordre de la Mercè a Amèrica.
Per a més informació us podeu adreçar a mercedaragon.org, on hi trobareu el programa complet.
Imagen
​La tercera d'aquestes trobades tindrà lloc a Barcelona en el marc de les III Jornades sobre les basíliques històriques de Barcelona, aquest cop centrades en el convent i l'església de Santa Caterina de Barcelona, un patrimoni enderrocat. Aquesta tindrà lloc els dies 15 i 16 de novembre, a l'Aula Magna de l'Ateneu Universitari Sant Pacià i, són organitzades per la Facultat Antoni Gaudí d'Història, Arqueologia i Arts Cristianes i, coordinades per la Dra. Júlia Beltrán de Heredia.
En aquestes jornades es tractarà sobre el convent a partir de les fonts arqueològiques​ a càrrec dels aqueòlegs responsables de la intervenció, Josefa Huertas i Jordi Aguelo; l'arquitectura dominica a la Corona d'Aragó, a càrrec de la Dra. Verònica Jiménez; Ramon de Penyafort i l'antic convent de Santa Caterina, a càrrec del Dr. Sergi Grau; la dispersió dels materials del convent en el context de la desamortització, a càrrec del Dr. Jordi Casanovas; els enterraments privilegiats a Santa Caterina, a càrrec de la Dra. Rosa Terés; les capelles funeràries de Ramon de Penyafort, a càrrec del Dr. Ramon Dilla; Santa Caterina en el context de l'arquitectura mendicant, a càrrec de la Dra. Francesca Español; el cadirat del convent de Santa Caterina, a càrrec de la Dra. Silvia Canalda; la cripta funerària del segle XVIII, a càrrec dels directors de la intervenció arqueològica; i la biblioteca del convent, a càrrec de la doctoranda Marina Ruiz
Els diferents estudis presentats en aquestes jornades seran publicats a la col·lecció Universàlia de la Facultat Antoni Gaudí.
Per a més informació us podeu adreçar a l'Ateneu Universitari Sant Pacià, on hi trobareu el programa de les jornades.
Imagen
Per acabar el novembre tindrà lloc la darrera trobada de medievalistes, aquest cop a Lleida, entre el 29 de novembre i el 2 de desembre, en el marc del VI Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, organitzat per l'Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval (ACRAM) i la Secció d'Arqueologia de la Diputació de Lleida.
Aquest congrés té per finalitat exposar els resultats de les darreres intervencions arqueològiques​ sobre jaciments d'època medieval i moderna (tradicionalment abarcant des del segle V fins al XVIII, tot i que actualment s'ha allargat el concepte d'arqueologia moderna fins al segle XX), aprofondir en línies de recerca concretes i donar a conèixer elements d'escassa difusió.
Així, amb les finalitats expressades el congrés s'organitza en tres grans blocs, el primer centrat en diferents temes monogràfics, el segon a exposar els resultats de les intervencions arqueològiques realitzades entre els anys 2014 i 2018 i, el tercer en els pòsters que s'exposaran, els quals en aquest congrés es centraran en l'arqueologia de la guerra civil espanyola, concretament en els objectes bèl·lics. Els temes monogràfics en aquest sisè congrés seran els castells de frontera, l'arqueologia del món andalusí a Catalunya i, un balanç de la recerca realitzada en els 20 anys d'existència dels congressos d'arqueologia medieval i moderna a Catalunya.
Per a més informació us podeu adreçar a la pàgina de l'ACRAM.
    Picture

    Patrimonium
    Bloc sobre patrimoni cultural
    des del 2015

    Aquest bloc té per finalitat canalitzar un seguit d'escrits d'opinió sobre patrimoni cultural, d'altres de caire més informatiu i, en ocasions per a difondre continguts sobre diferents béns de patrimoni cultural.
    Imagen

    Autor

    Jordi Aguelo Mas

    View my profile on LinkedIn

      Segueix Patrimonium

      Introdueix la teva adreça de correu electrònic per seguir aquest Blog i rebre les notificacions de les noves publicacions a la teva bústia de correu.
    Subscriu-te a Patrimonium

    Arxius
    Anys i Temes

    Todos
    2015
    2016
    2017
    2018
    2019
    2020
    2021
    Béns Culturals
    Conceptes
    Congressos
    Gestió Cultural
    Heràldica
    Indumentària
    Inventaris
    Museus
    Onomàstica
    Opinió
    Presentacio Bloc
    Publicacions
    Restauracions

    Associacions culturals que segueixo

    ACBA. Associació Catalana de Bioarqueologia
    ACRAM. Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval
    Ad'AC. Associació d'Arqueòlegs de Catalunya
    AFOC. Associació de Forjadors de Catalunya
    ASBA. Asociación de amigos del yacimiento arqueológico de la Bastida
    Asociación de Ceramología
    Associació Catalana de Ceràmica
    Associació d'Arxivers de Catalunya 
    Coordinadora d'Entitats per la "Pedra Seca"
    Grup d'Estudis Locals de Sant Cugat del Vallès
    SECAH. Sociedad Española de Estudios de la Cerámica Antigua en Hispania
    Sociedad Española de Estudios Medievales

    Blocs culturals
    ​que segueixo

    Arqueoliberty
    Arts i Humanitats
    Barcelofília
    Bloc del Museu d'Art de Cerdanyola
    Criticart
    Cultural. Blog de gestió cultural de la UOC
    Culturalia
    El Cuaderno -
    Cuaderno digital
    de cultura
    El ferro
    Les Pedres de Barcelona
    Llibre Digital. Blog del Màster d'Edició Digital
    Maresme Medieval. El bloc d'en Quim Graupera
    Tribuna d'Arqueologia - Blog del Servei d'Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura (Generalitat de Catalunya)

    Centres de Gestió del Patrimoni Cultural
    ​que segueixo

    Servei d'Arqueologia de Barcelona

    Grups de Recerca
    que segueixo

    ARAEM. Grup de Recerca Arqueologia Agrària de l'Edat Mitjana
    Arqueología Medieval
    ASOME. Grup d'Arqueoecologia Social Mediterrània
    Didpatri

    Museus que segueixo

    El museu més gran de Catalunya
    MAC. Museu d'Arqueologia de Catalunya
    MNAC. Museu Nacional d'Art de Catalunya
    MNACTEC. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya
    MUHBA
    Museu Arqueològic de Son Fornés
    Museu Diocesà de Barcelona
    Museu Diocesà i Comarcal de Solsona
    Museu Epicopal de Vic
    Terracotta Museu

    Portals culturals
    ​que segueixo

    El Temps de les Arts
    Portal de Archivos Españoles (PARES)

    Projectes culturals
    ​que segueixo

    Barcelona entre muralles
    Catalonia Sacra
    Ilduro
    Proyecto la Bastida

    Recursos culturals digitals que segueixo

    Barcelona, darrera mirada
    Carta Arqueològica de Barcelona
    Carta Històrica de Barcelona
Con tecnología de Crea tu propia página web con plantillas personalizables.
  • Inici
  • Sobre mi
    • Formacio academica
    • Borses d'estudi
    • Associacions
    • Comissions i consells
    • Societats
  • Activitats
    • Arqueologia
    • Conferencies
    • Documentacio (en obres)
    • Exposicions
    • Informes inèdits
    • Projectes
    • Publicacions
    • Textos >
      • Textos inèdits
      • Textos per a webs
    • Traduccions
  • Serveis
  • Blocs
    • Noticiari
    • Patrimonium
    • Vides passades
  • Notes d'hemeroteca
    • L'arqueologia que em crec i l'arqueologia que no em crec
    • Arqueologia al Monestir de St Cugat
    • Mercat de Santa Caterina de Bcn
  • Contacte