Així, el primer trimestre de 1951, veié la llum el primer fascicle de Scrinium, publicació periòdica de l'Arxiu i Biblioteca Capitular de la S. E. Catedral de Barcelona. El naixement d'aquesta publicació tenia per objectiu reiniciar les activitats de l'arxiu i la biblioteca del Capítol de la Catedral de Barcelona de cara a l'exterior, interrompudes des de feia uns anys tal i com s'expressa al inici de la "Nota proemial" del primer fascicle. En aquesta nota es fa un reconeixement als diferents arxivers d'aquest arxiu al llarg del temps, la tasca dels quals culmina en el treball desplegat per Mn. Josep Mas, responsable de l'arxiu els anys anteriors a la guerra civil espanyola de 1936-1939 i, s'indica que, tocant a la seva fi la tasca d'ordenació i catalogació de l'arxiu, "ha llegado el momento oportuno de darle a conocer a todos los eruditos y estudiosos de la Historia. Tamaño empeño es el que nos mueve al dar comienzo a esta publicación periódica oficial del Archivo y Biblioteca Capitular de Barcelona".

La publicació és impresa per "Imprenta Ecumene", té un format de 24 x 17 cm, i s'estructura en una "Nota proemial" al inici del fascicle I i del IV-VI, la qual ja no apareix a la resta de fascicles, seguida dels escrits de transcripció de documents i estudis i, després d'aquests, hi trobem una secció anomenada "Crónica" on es recullen diderents notícies del moment, com les preses de possessió, i aniversaris d'aquestes, de diferents càrrecs eclesiàstics, més concretament de canonges i beneficiats de la Catedral de Barcelona, així com de diferents esdeveniments associats a la catedral barcelonina, obres de reforma dels diferents espais d'aquesta i, altres qüestions. D'aquesta publicació es publicaren set fascicles tot i que la numeració arribà fins el XV, tres en 1951 (fascicles I, II i III), dos en 1952 (fascicles IV-VI i VII), un en 1953 (fascicles VIII-X) i, un altre en 1954-1955 (fascicles XI-XV). Després d'aquest darrer número no tenim constància que s'hagi tornat a publicar cap més. A nivell de continguts, es publicaren les transcripcions de diferents documents de l'ACB, així com diferents estudis de codexs, en una secció específica anomenada "De nuestros códices" que en el darrer Scrinium fou replantejada, i d'altres sobre elements patrimonials, com els orgues de la Catedral de Barcelona, treballs que anirem esmentant a l'hora de tractar de cada fascicle. Al darrer número de Scrinium, a banda de replantejar la secció "De nuestros códices", també se'n creà una de nova, "Miscelánea". Les llengües emprades en els diferents escrits publicats són bàsicament el castellà i, en menor mesura el francès, mentre que la llengua dels documents transcrits és el llatí, el català i, el castellà.

Al fascicle II (1951) es publicà "Vida santa de un capitular de Barcelona", article de Josep Gros i Raguer, canonge i catedràtic d'Història Eclesiàstica al Seminari Conciliar de Barcelona, realitzat a partir d'un manuscrit del segle XVII conservat a l'ACB; i, la transcripció de tres "Documentos del siglo IX". Concretament, aquests documents del segle IX són els corresponents al privilegi de l'emperador franc Carles el Calb en favor dels cristians de la ciutat i comtat de Barcelona; la carta de l'emperador August, Carles el Calb, dirigida als seus fidels aliats, els barcelonins, per agrair-los la seva provada fidelitat i anunciar-lis l'enviament de X lliures de plata al bisbe Frodoí per a reparar la seva església; i la invenció i traslació del cos de Santa Eulàlia, verge i màrtir barcelonina. Els dos primers documents són complementats amb comentaris i notes del que fou en dues ocasions abat del monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, el premonstratenc Jaume Caresmar (1717-1791), el qual fou també  historiador i arxiver responsable de l'ACB.  

Al fascicle III, que és el que tanca l'any 1951, es publicà l'article d'A. Sinués Ruiz, catedràtic del Institut Montserrat, "Recibimiento de los reyes católicos en Barcelona, en 1492", realitzat a partir del testimoni presencial del fet, del canonge M. Antoni Cod, i publicant la transcripció del text de Cod, el qual es localitza al llibre Exemplars, vol. I, fols 159 i ss., llibre custodiat a l'ACB. Cal indicar que l'esmentat text, en aquest llibre és, al seu torn, una transcripció realitzada pel canonge i arxiver Francesc Tarafa (1495-1556), el qual va ser forces anys l'arxiver responsable de l'ACB. A l'article de Sinués Ruiz el segueix una breu ressenya del codex 6 de l'ACB, el qual tracta dels miracles de la Verge Maria i, on s'inclou alguna nota del que fou arxiver de l'ACB, l'igualadí Jaume Caresmar; la transcripció de tres "Documentos del siglo IX", continuació dels publicats al fascicle II, també amb comentaris i notes de Caresmar; i, un breu escrit del canonge Joan Boada sobre el "Milagro Eucarístico de San Ramon de Penyafort". Els tres documents del segle IX recollits en aquest fascicle, són el privilegi sobre pobles i terres, concedits a l'Església i Seu de Barcelona pel rei franc Lluís, fill de Carles el Calb; la venta d'una vinya situada al comtat de Barcelona, en el lloc anomenat Cubelles, per Guisvara a Godo; i, la venta d'una vinya situada al comtat de Barcelona, terme de Purpulas, al Maresme, pel matrimoni Adila i Ermensinda, a Ramio i la seva muller Adaluira.

Ja en 1952, es publicà el fascicle IV-VI, corresponent als tres primers trimestres de l'any en que es celebrà el XXXV Congrés Eucarístic Internacional a Barcelona, al qual se'n fa referència a la nota proemial d'aquest fascicle, o conjunt de fascicles, dels que es diu que "revisten carácter extraordinario", essent "un leve pero escogido espigamiento de nuestro Archivo sobre el tema Eucaristia". No és d'estranyar, per tant, que el fil conductor d'aquests fascicles sigui el tema eucarístic, iniciant-se amb l'escrit "San Paciano y la Eucaristía: fragmentos de la obra Paraenesis", on es transcriu el text en llatí i la versió castellana que en va fer Vicente Noguera al segle XVIII. Aquest text sobre el Paraenesis de Sant Pacià és seguit per "Liturgia eucarística en un Sínodo barcelonés del siglo XIII", sobre un sínode convocat pel Capítol catedralici en 1241, quan la diòcesi barcelonina es trobava en la situació de sede vacante, sínode que fou presidit per l'arquebisbe de Tarragona i, on es promulgà una Summa sobre els set sagraments, primera legislació escrita sobre matèria sagramental a la diòcesi de Barcelona. D'aquesta Summa s'extreu allò referent al sagrament de la sagrada Eucaristia, publicant la transcripció del text llatí. També es publica un escrit sobre el "Codex 26. Tractatus de fermento et azimo", un curiós tractat sobre la disputa entre grecs i llatins en raó de la matèria del sagrament eucarístic, és a dir, sobre si s'ha de consagrar amb pa àzim, sense llevat, o bé amb pa fermentat. Un altre escrit en aquest conjunt de fascicles és una nota del professor del Institut Montserrat, A. Sinués Ruiz, "Sobre las ceremonias de la incensación y de la paz ante los reyes católicos (Apunte para la historia de la Liturgia)", referent a la festa de Sant Jordi de l'any 1493, nota realitzada en base a un escrit en català de Francesc Tarafa que es troba recollit a Exemplars (vol. I, fol. 164), i el qual es transcriu. També del volum I dels Exemplars del que fou beneficiat de la catedral barcelonina i arxiver,  Francesc Tarafa, i considerat com el primer cronista de la Catedral de Barcelona, s'extreu el següent text publicat en aquests fascicles de Scrinium, el qual es centra en la "Procesión del corpus del año 1539", transcrivint el text català de Francesc Tarafa. Aquest text és seguit pel de "Efemérides eucrísticas barcelonesas", on s'inclou la relació d'efemèrides del Corpus a Barcelona, recollides pel beneficiat de la Catedral de Barcelona i arxiver de l'ACB Mn. Josep Mas, les quals havia publicat a El Correo Catalán en 1920, el dies 6 i 9 de juny i, afegint tot seguit una sèrie d'efemèrides, de caràcter més general, extretes del Llibre d'Ordinacions i d'altres documents de l'Arxiu Històric de Barcelona i de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Els següents escrits són obra del canonge Josep Gros i Raguer, centrat sobre "La sepultura del canónigo Doctor Font y Font en la Catedral de Barcelona" i, del prevere Francesc Baldelló sobre "Los órganos de la Catedral de Barcelona. Breve Reseña histórica", text important si recordem que aquest és publicat en un moment on no existia cap monografia sobre els orgues de la catedral barcelonina i, al final del qual s'inclou una descripció del orgue. Finalment, aquests fascicles clouen  amb la "Crónica del XXXV Congreso Eucarístico Internacional" i, amb l'habitual "Crónica", on s'inclouen escrits sobre un nou altar al claustre, la restauració de l'orgue, uns nous finestrals i, un mantell per l'altar major.

L'any 1952 es tanca amb la publicació del fascicle VII de Scrinium, on es publica l'article de Josep M. Casas Homs "Codex 140: un glosario latino inédito", un codex d'interès tant per qüestions de caire històric com filològic, on la lletra és de principis del segle XIV i, correspon "al tipo más frecuente, que podríamos llamar diccionario para uso escolar". L'article de Casas Homs és seguit per "Codicum in sanctae barcinonensis ecclesiae segregatis asservatorum". En aquest cas es tracta de la reedició revisada de les taules sobre els codexs de  l'ACB, publicades com apèndix de la monografia El problema de la divisibilidad del continuo, edicada en 1949 pel Seminari Conciliar de Barcelona, edició que en 1952 ja es trobava esgotada i sol·licitada repetidament per diferents investigadors, motiu pel qual es reedità a Scrinium en 1952. Entre les notícies recollides a "Crónica" hi trobem la del nomenament  del bisbe de Barcelona com arquebisbe "ad personam", primer pas per convertir el bisbat de Barcelona en arquebisbat; el trasllat a Madrid del Missal de Santa Eulàlia, una de les joies de l'ACB, i quatre codexs més d'aquest arxiu, en motiu de l'Exposición histórica del Libro; i, una exposició fotogràfica de caràcter amateur instalada  a la Sala de la Biblioteca Capitular, on s'exposaren 80 fotografies de 44 autors.

En 1953 es publicaren conjuntament els fascicles VIII-X, on es recull l'article de Josep M. Madurell i Marimón sobre "El iluminador de libros Rafael Destorrents ¿artífice del misal de Santa Eulalia?", el qual compta amb un apèndix documental format per tres documents datats en 1403; l'article de Josep M. Casas Homs "Tratado de los ponombres de Juan Ramón Ferrer. Codex 70 (a. 1475)", dins la seccció "De nuestros códices"; les transcripcions  de 32 "Documentos del siglo X", entre els quals hi trobem bàsicament compra-ventes i donacions, així com un testament i una permuta; i, "El catálogo de libros impresos de Caresmar" on hi trobem una breu notícia històrica sobre la formació i vida de la Llibreria Capitular, un escrit sobre Caresmar a la Biblioteca i Arxiu capitulars i, el Catalogus incunabilium aliorumque librorum a P. Caresmar confectus, el qual iclou index sistemàtics, onomàstics i, tipogràfics amb els llocs d'impressió. Aquest any la secció "Crónica" no es publicà.

Finalment, el 1954-1955, es publicà el darrer Scrinium, corresponent als fascicles XI-XV. En aquest hi trobem l'article de Josep M. Madurell Marimón "Rafael Destorrents, sacerdote y miniaturista", amb un apèndix documental de tres documents, un de de 1408 i els altres dos datats en 1410; l'escrit "Doña Isabel la católica, instituye una piadosa fundación" on es transcriuen el Documento de fundación para la fiesta de la Expectación de Nuestra Señora, redactat en castellà i datat en 1502 a Madrid i, dos documents recollits per Caresmar, ambdós redactats en llatí i, un datat el 1502 i, l'altre en 1510. En relació a la secció "De nuestros códices", en aquest moment es decideix replantejar-la i es decideix "empezar a publicar a partir del presente número de Scrinium, la descripción breve, pero detallada de todos y cada uno de ellos [es refereix als còdex de l'ACB] según la numeración y catálogo que confeccionara en su día el erúdito  P. Caresmar". Així, sota el títol "Los manuscritos del Archivo Capitular" es tracta del Tractatus de Concilliis, aliisque rebus (Codex I); del De potestate eclesiastica et aliis (Codex II); del Liber exodi cum commentariis (Codex 3); i, de l'Acta Basileensis Concilii Generalis (Codex 4). Seguidament hi trobem "Documentos para la historia de la región pirenaica catalano-aragonesa", on es recull el Indice General Chronologico de Escrituras sacadas de diferentes archivos, catàleg fins aquest moment inèdit i conservat a l'ACB formant part d'un interessant fons documental del segle XVIII sobre la regió catalano-aragonesa que, consta "de diversos catálogos, estudios y notas históricas referentes a los condados o reinos medievales de Ribagorza, Sobrarbe, Pallars y Aragón". En aquest Indice General Chronologico de Escrituras sacadas de diferentes archivos, hi trobem 40 escriptures datades entre els anys 782 i 923. El següent escrit recullit en aquest Scrinium és "Para la historia de Cataluña y Aragón" on es transcriu la Exposición presentada al rey Carlos IV por el abad y comunidad del monaserio de San Juan de la Peña referente a las obras de restauración llevadas a cabo en el Panteón Real de la venerable Cueva de San Juan de la Peña; y demanda de ayuda económica para continuar el plan general de obras con las particularidades que se exponen. Aquest fascicle finalitza amb la publicació de dos escrits més, "Contribución al Catálogo General del Archivo Capitular", on es parla del lloc de consulta i estudi de la documentació de l'ACB en aquests anys, així com dels llibres de esposalles i dels de baptismes; i, un darrer escrit, inclòs dins una secció fins ara inèdita, anomenada "Miscelánea" on s'inclou un escit sobre "El monasterio de Poblet". En aquest escrit es transcriuen les dades referents a aquest monestir, incloses en un llibre iniciat al segle XVII i finalitzat a inicis del segle XIX, conservat a l'ACB i sobre qüestions diverses, el qual porta per títol al seu llom Noticias Eclesiásticas y Seglares i, a la seva coberta Especulo y, libre de las Dignitats, Canongies, y Oficis de la Seu de Barcelona, e Iglesias Parroquials de la mateixa y Deganats del Vallés, y Panadés, Monastirs del Bisbat de Barcelona, invocacions de Beneficis, y sas presentacions de sos respective Patrons, y altres noticias.  

Finalment, cal indicar que en aquests anys del primer lustre dels cinquanta del segle XX, l'Arxiu i la Biblioteca Capitulars, per a la consulta i estudi de la seva documentació, habilitaren el segon pis de la Pia Almoina, també dita la Canonja, tal i com queda recollit als darrer dels Scrinium.

Al iniciar l'any 1992 ja existia l'Arxiu Històric Municipal a Sant Cugat del Vallès però, no hi havia cap grup d'estudis locals, ni revista d'estudis locals, des de la desaparició de la revista Estudis Santcugatencs, editada en 1983 i 1984, i un darrer número en 1988 per tal de publicar una tesina centrada en el monestir; ni es realitzaven  pràcticament intervencions arqueològiques al municipi, més enllà de les que tenien com objecte d'estudi l'antic monestir benedictí i els seus antecedents i, algun altre cas aïllat com el de les sitges ibèriques del carrer Elisenda; tampoc hi havia museu, i l'inventari arqueològic que hi havia al Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, fet a finals dels anys vuitanta del segle XX, presentava serioses mancances, cosa que també succeïa amb el catàleg municipal de patrimoni arquitectònic; i, tampoc existia cap comissió de patrimoni cultural a nivell municipal que treballés per corregir aquestes situacions. A tot això cal afegir que les obres realitzades al municipi en zones d'expectativa arqueològica no es condicionaven pràcticament mai per a fer les corresponents intervencions arqueològiques, en raó que l'àrea d'urbanisme de l'ajuntament, la qual concedia els permisos d'obres, no tenia cap còpia del inventari de patrimoni arqueològic del municipi i, l'única manera de saber les zones afectades era anar a consultar-ho al Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, cosa que mai es feia, amb el resultat conseqüent de la desprotecció i la destrucció del patrimoni arqueològic del municipi. Totes aquestes mancanes, i d'altres, presentaven seriosos problemes per al coneixement del patrimoni cultural de l'antiga vila i avui ciutat de Sant Cugat del Vallès, per la seva documentació, per la seva conservació i, per la seva difusió.

L'origen del Grup d'Estudis Locals de Sant Cugat del Vallès es remunta al mes juny de 1991, quan es reuniren a l'Arxiu Municipal de Sant Cugat del Vallès, Jordi Aguelo, Jaume Busquets, Toni Carnicé, Jordi Casas, Gemma Foj, Juan José García, Domènec Miquel, José Fernando Mota, Montserrat Rumbau, Guillem Solà, Esther Torras i Joan Troyano. En aquesta reunió, els presents van acordar constituir-se en Grup d'Estudis Locals, tot i que sense oficialitzar-se inicialment, amb la voluntat de potenciar i difondre els estudis d'història i d'altres disciplines en referència a Sant Cugat  i el seu entorn. ​Aquesta reunió i la seva declaració d'intencions fou seguida per diferents reunions que tingueren lloc al llarg dels anys 1991 i 1992, fins que el 19 de març de 1992, Jordi Aguelo Mas, Jaume Busquets Fàbregas, Jordi Casas Roca, José Manuel Conde, Gemma Foj Alvira, Reis Fontanals Jaumà, Domènec Miquel Serra, José Fernando Mota Muñoz, Guillem Solà Fernández, Albert Solivelles Castillo i, Joan Troyano Cussó, van acordar constituir l'Associació Grup d'Estudis Locals de Sant Cugat del Vallès i aprovar els Estatuts pels quals s'hauria de regir. L'acta fundacional va ser signada i es sol·licità la inscripció en el Registre d'Associacions de la Generalitat de Catalunya, cosa que es produí el 15 de setembre de 1992. Poc després, el gener de 1993, tot i que amb data de desembre de 1992, sortia a la llum el primer número de la revista Gausac, publicació del Grup d'Estudis Locals de Sant Cugat del Vallès, dotant a la ciutat d'una publicació on canalitzar els estudis locals sobre Sant Cugat, publicació que encara avui segueix editant-se i que aviat complirà tres dècades d'existència.

Una de les principals preocupacions del Grup d'Estudis Locals de Sant Cugat (GEL), des de la seva creació fou el patrimoni cultural, el seu estudi i documentació, la seva conservació i, la seva gestió. Així, des d'aquest s'elaboraren diferents documents en defensa del patrimoni cultural en nom propi o conjuntament amb d'altres entitats de la població, centrats en diferents aspectes, tractats en algunes ocasions de manera puntual i sobre allò que anava sorgint sobre la marxa i, en altres casos fent reflexions mitjançant manifestos i propostes globals, sense oblidar difrents editorials  de la revista Gausac on, per exemple, en el número 3 de la revista, publicat en 1993, es tractà de la casa pairal de la Torre Blanca, de l'edifici de caràcter neoclàssic construït en 1882 i conegut  com a Casa Jaumandreu o Villa Felisa, de l'edifici postmodernista de la Casa Mónaco, també coneguda com a Casa Monés i construïda en 1910, de la sala modernista del Celler Cooperatiu, obra de Cèsar Martinell de 1921-1922 i, de les oficines i nau vella de la fàbrica Aymat datades de 1926, pel que fa a immobles de propietat pública, i de la Pelleria, entre els que no són de l'administració local. En 1995, a l'editorial del número 6 de Gausac es reincidí en els mateixos béns immobles de propietat municipal, afegint-hi el casal o casino de la Floresta, a més dels catalogats de feia temps com el monestir i les seves fortificacions, el castell de Canals i, l'aqüeducte de can Vernet.

Entre els informes i escrits diversos redactats pel GEL, cal fer esment del manifest Per un vertader Arxiu Municipal, fet públic el gener de 1992, quant el grup encara no estava formalment constituït, i on es posicionava sobre el trasllat de l'Arxiu Històric Municipal de Sant Cugat del Vallès (AHM) a l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), un posicionament que es tornà a produïr en un escrit del mes de febrer de 1995 del GEL dirigit a l'alcalde de Sant Cugat, on es manifestava la preocupació que l'AMH quedés reduït dins el marc de l'ANC a uns milers de metres de prestatgeries quan des del GEL es defensava que "a part de conservar i ampliar el fons que conté, ha de ser un centre d'acció cultural, la qual cosa implica un elevat grau d'autonomia funcional i de tot tipus", pors que el temps s'encarregà de confirmar que estaven plenament justificades.

Un altre escrit a destacar és la proposta feta pel GEL en 1995, sorgida del debat produit en el sí del GEL, durant la primera meitat d'aquest any, sobre el futur del patrimoni històric i, a partir de l'esborrany redactat per Jordi Casas Roca, aleshores president del GEL, i després de tres assemblees consecutives per discutir-lo, proposta que es concretà en el document Una proposta per a la catalogació, conservació, acreixement i difusió del patrimoni cultural santcugatenc, el qual va ser aprovat pel GEL el juliol de 1995, fent-lo arribar a l'Alcaldia, als grups municipals i, a la tinent d'alcalde de Serveis Personals, el 17 de juliol, dia en que també es presentà als mitjans de comunicació i, paral·lelament es va trametre a algunes entitats interessades en aquesta qüestió. La proposta presentada analitzava el marc competencial dels ajuntaments en matèria cultural, el marc jurídic del patrimoni cultural i es va fer una breu diagnosi de la situació del patrimoni immoble, moble i documental santcugatenc, tractant sobre la catalogació dels béns culturals d'interès local i de l'ús dels béns immobles d'interès local de propietat municipal; sobre el que hauria de ser el museu municipal i de la situació en que es trobava la col·lecció de béns mobles del municipi; sobre l'Arxiu Històric Municipal; sobre la necessitat d'avançar vers la constitució d'un Centre d'Estudis Locals, amb capacitat per poder exercir de centre de gestió de patrimoni cultural santcugatenc i, sobre els mitjans per dur a terme les propostes.

​Als anys 2004-2006, la Comissió de Patrimoni Culural tractà sobre diferents béns culturals del municipi com l'aqüeducte de Can Vernet, el castell de Canals, Santa Maria de Campanyà, el molí de vent de la Casa Armet, o la capella de Sant Domènec: sobre l'aqüeducte de Can Vernet, l'any 2004 s'insistia en la conveniència de desmuntar la passera de ferro sobreposada; ​sobre el castell de Canals, el 2004 es tracta de l'informe sobre l'enrunament d'una part del mur, de les actuacions a realitzar i, s'insisteix en la necessitat de fer un Pla Director del castell de Canals amb previsió d'excavar-lo i consolidar-lo, el 2005 la Comissió de Patrimoni expressa la seva preocupació i, vol denunciar el lamentable estat en que es troba el castell i, encara el 2006 es torna a tractar sobre el castell de Canals; sobre Santa Maria de Campanyà, el 2004 es manifesta la preocupació existent per les vibracions que es produeixen al temple, en motiu del pas de maquinària pesada que treballa a les obres de l'entorn, recordant que la volta d'aquest temple ja havia caigut feia uns anys i, es debat sobre allò que s'hi pot fer, tenint present que el temple en qüestió és de propietat privada; un altre tema tractat l'any 2005 fou ​ el molí de vent de la Casa Armet i la recol·locació de la roda d'aspes que havia caigut temps enrera; i, la capella de Sant Domènec, la seva expropiació i el futur projecte d'actuació a realitzar-hi també foren tractats per la Comissió de Patrimoni els anys 2005 i 2006.

​La Comissió de Patrimoni, als anys anys 2004-2006, també tractà sobre  l'Arxiu Municipal, el Projecte de senyalització d'elements patrimonials, la  publicació d'un llibre d'història de Sant Cugat, l' "Any de la vila" i, el del 75è Aniversari de la República: sobre l'Arxiu Municipal es planteja la necessitat i la urgència de cobrir la plaça d'arxiver, vacant l'any 2004; al llarg de l'any 2005, es tracta sobre el Projecte de senyalització d'elements patrimonials, on promogut a instàncies de la regidoria de Cultura, la Comissió de Patrimoni elaborà un llistat dels elements que haurien de ser remarcats a nivell urbà i, un document d'onze punts on s'establí els criteris bàsics per a un projecte de senyalització, els quals foren publicats l'any 2006 per la revista Gausac 28-29 (2006: 218-219).

D'altra banda, l'any 2005 també es tractà en el marc de la Comissió de Patrimoni, sobre el projecte de publicació d'un llibre d'història de Sant Cugat, de caràcter divulgatiu i, sobre l' "Any de la vila", amb el qual la regidoria de cultura volia dedicar esforços pel coneixement i difusió de la història de la vila, aprofitant  la inauguració de la segona fase de l'exposició permanent del Museu de Sant Cugat. A les reunions de la Comissió de Patrimoni dels anys 2005 i 2006 es tractà sobre el 75è Aniversari de la República i com s'havia de concretar. ​Els detalls sobre cada un dels temes tractats l'any 2004 per la Comissió de Patrimoni es troben recollits al Gausac 25 (2004: 97-98), els tractats l'any 2005 al Gausac 27 (2005: 98-100) i, els del 2006 al Gausac 28-29 (2006: 218-220).

​La Comissió de Patrimoni va fer un seguiment de l'evolució del projecte del museu fins a la seva dissolució a inicis de l'any 2007, és a dir inclús un cop inaugurat el museu l'any 2003, com s'evidencia a l'hora de tractar del Celler Cooperatiu, de la Casa Aymat o de Can Cabassa, projectades com a subseus del museu: sobre el Celler Cooperatiu, al 2004 es tracta de l'informe de resultats de l'excavació arqueològica a la nau transversal i de la seva futura musealització i, l'any 2005, d'una banda sobre la seva rehabilitació, encallada en aquests moments per la fallida de l'empresa adjudicatària de les obres i, d'una altra, s'informa de l'encàrrec del Museu de Sant Cugat a Jordi Casas i Domènec Miquel per fer el guió museològic del Celler; el Monestir i el projecte d'ampliació dels seus espais en el subsòl de la part nord-est del monestir foren tractats l'any 2005; Can Cabassa, fou tema de debat els anys 2005 i 2006 per part de la Comissió de Patrimoni, la qual s'interessà per la restauració de les restes arqueològiques de la vil·la romana i la formació del promès parc arqueològic destinat a ser una subseu del Museu de Sant Cugat; i, la Casa Aymat i els actes que s'hi organitzaven també foren objecte de debat de la Comissió de Patrimoni l'any 2006. A inicis de l'any 2007, en el Ple de 15 de gener, la remodelació del Consell de Cultura finalitzà amb l'exercici de la Comissió de Patrimoni creada en 1996, tot i proposar-se la seva continuitat. Tal i com es recollia al Gausac 30-31(2007: 190), "La dissolució de l'antic Consell de Cultura va implicar, també, la desaparició de la Comissió de Patrimoni, atesa la seva dependència formal". ​Aquesta va ser substituïda uns mesos després, per la Comissió Cívica del Patrimoni Cultural, integrada per representants d'associacions, i creada el 24 d'octubre de 2007.