Sant Pacià i l'Efecte Streisand, del Cervulus a Baena Tocón

J​ordi Aguelo Mas

Sant Pacià, bisbe de Barcelona del segle IV que visqué en temps de l'emperador Teodosi, escrigué un llibre conegut com el Cervulus, del qual Isidor de Sevilla diu que anava contra el costum pagà de celebrar el primer dia de l'any vestits de feres o de cèrvols i, cometent tota mena de desordres i impureses. Malauradament aquest llibre no ens ha arribat i només en sabem de la seva existència per les referències d'Isidor de Sevilla o del mateix Pacià de Barcelona. El bisbe barceloní feia referència al seu llibre en un altre dels seus escrits, en el prefaci de la seva Exhortació a la penitència. En aquest, el bisbe escrivia allò que temia dient que "Una cosa temo, estimadíssims, i és que, codemnant allò que fan els qui acostumen a oposar-se a les meves prèdiques, més aviat els indueixi al pecat que no pas els corregeixi; i potser fora millor de callar que no prevenir els grans pecats, tal com feia Soló l'atenès; també temo que en llurs costums els nostres contemporanis hagin arribat a un punt que, quan hom els vol prohibir de fer el mal, es pensin que hom els estimula a fer-lo" (Exhortació a la penitència, I, 2). Aquestes reflexions són motivades precisament per les conseqüències que tingué el seu llibre Cervulus, del qual diu que va aconseguir "que posessin més interès a celebrar-lo quan més vivament els era desaconsellat" i, tot seguit el bisbe es lamentava dient "Pobre de mi! Quin crim hauré comès? Penso que no sabrien fer el «cèrvol» si no els ho hagués ensenyat, tot vituperant-lo" (Exhortació a la penitència, I, 3). 

Llegint les lamentacions de Pacià de Barcelona per haver escrit el Cervulus, és evident que el prelat era conscient que havia patit el que avui coneixem com l'Efecte Streisand, és a dir que intentant censurar el costum pagà dels barcelonins de finals del segle IV, volent apartar-los dels excessos del dia de Cap d'Any on hi havia ball de disfresses, sobretot disfressant-se d'animals com cabres, cèrvols i altres, el bisbe aconseguí produir l'efecte contrari, obtenint una major difusió del costum pagà barceloní al qual pretenia censurar.

El mateix li succeí molts segles després a Barbra Streisand quan demandà infructuosament el fotògraf Kenneth Adelman i Pictopia.com per violació de la privacitat per una foto aèria de la seva mansió a la costa de Califòrnia i, demanava retirar la foto de la col·lecció de més de 12.000 imatges de la costa californiana. Abans de la querella, la imatge s'havia descarregat sis vegades de la pàgina web d'Adelman i, de resultes del cas, la pàgina web d'Adelman va tenir més de 420.000 visites el més següent. D'aquí el nom d'Efecte Streisand.

Si hom repassa les hemeroteques trobarà d'altres exemples ben il·lustratius com intentar pohibir o censurar costums o informacions sovint provoca efectes contraris. De fet, dels intents d'ocultar informació va néixer la popularitat adquirida per Wikileaks, organització sense afany de lucre destinada a difondre documents confidencials filtrats per persones anònimes. L'intent de l'agència EFE de censurar, l'any 2009, la fotografia de les filles del president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, a la Casa Blanca, amb la parella presidencial americana, també va provocar l'efecte contrari provocant la gran difusió de l'esmentada fotografia i, podriem seguir fins al cas d'Antonio Luis Baena Tocón.

Tot i que l'Efecte Streisand és conegut amb aquest nom des de dates recents, l'efecte té una llarga tradició històrica com ho posa de manifest el Cervulus de Pacià de Barcelona però, allò que no deixarà mai de sorprendre'm és la manca de capacitat d'aprendre dels errors del passat i, possiblement l'origen d'aquesta manca de capacitat es trobi en el menysteniment que sovint s'ha tingut en relació a la recerca històrica. Els laments de Pacià de Barcelona a finals del segle IV haurien pogut fer reflexionar tant a Barbra Streisand, com  als familiars de l'alferes Antonio Luis Baena Tocón, sobre les conseqüències que tindria intentar ocultar determinades informacions, censurant-les. Abans d'ahir, sense anar més lluny, quasi bé ningú sabia qui era Antonio Luis Baena Tocón, ahir va ser trending topic quan es va saber que el seu fill, després d'haver amenaçat la Universitat d'Alacant amb l'inici d'un procés judicial, aquesta universitat va optar per borrar d'Internet, cautelarment, de dos articles digitals, el nom del secretari del judici contra el poeta Miguel Hernández, és a dir, de l'alferes Antonio Luis Baena Tocón.