Projectes |
Inventari de Patrimoni Cultural - Arquebisbat de Barcelona
|
Inventari de Patrimoni Cultural - Arquebisbat de Barcelona
|
El Inventari de Patrimoni Cultural de l'Arquebisbat de Barcelona, s'inicia en 2014, promogut pel Secretariat Diocesà de Patrimoni Cultural de l'Arquebisbat de Barcelona, i té per finalitat documentar els béns culturals de l'esmentat arquebisbat (no s'inclouen els bisbats de Terrassa i Sant Feliu de Llobregat), de les cinc zones pastorals que l'integren, amb els seus vint-i-sis arxiprestats i, les dues-centes dinou parròquies, les cinc parròquies personals, i les dues quasi-parròquies que s'inclouen en aquests, a més de la catedral, el palau episcopal i el seminari conciliar.
|
ProjecteTítol del projecte
Inventari de Patrimoni Cultural de l'Arquebisbat de Barcelona Promotor del projecte Secretariat Diocesà de Patrimoni Cultural de l'Arquebisbat de Barcelona Durada Des del 2014 Investigador principal Dr. Robert Baró Cabrera (Arquebisbat de Barcelona) Programa Inventari de Patrimoni Cultural Financiació Arquebisbat de Barcelona |
ResponsabilitatCàrrec
Investigador col·laborador - Tècnic en patrimoni cultural Institució Investigador independent Observacions
Des del 2016, moment en que m'incorporo a l'Inventari de Patrimoni Cultural de l'Arquebisbat de Barcelona, he participat als inventaris de la Catedral de Barcelona, de diferents basíliques històriques de la ciutat de Barcelona i, al de diverses parròquies del Barcelonès i El Maresme. |
Barcelona Prehistòrica
|
Projecte Prehistòria al Pla de Barcelona és un projecte dirigit pels doctors i professors de la Universitat Autònoma de Barcelona Anna Gómez Bach i Miquel Molist Montañà. El programa té per finalitat recollir els resultats de les diferents excavacions arqueològiques realitzades i dels estudis científics que permeten conèixer el paisatge natural i les activitats econòmiques dels primers pobladors del Pla de Barcelona.
He col·laborat en aquest projecte per haver estat un dels dos directors de la intervenció realitzada al solar del mercat de Santa Caterina de Barcelona, la qual es dugué a terme entre els anys 1999 i 2003, i on es documentaren diferents restes de l'edat del bronze. |
ProjecteTítol del projecte
Barcelona Prehistòrica Promotor del projecte Universitat Autònoma de Barcelona Durada Des del 2009 Investigador principal Dr. Miquel Molist Montañà (UAB) Financiació Ajuntament de Barcelona |
ResponsabilitatCàrrec
Investigador col·laborador Institució Investigador independent Bibliografia relacionada
- Aguelo, Jordi. Huertas, Josefa. 2016. "Les restes prehistòriques del subsòl del Mercat de Santa Caterina". La prehistòria al pla de Barcelona. Documents per a una nova síntesi (Anna Gómez i Miquel Molist, editors). MUHBA Documents 11, p. 182-183. - Gómez, Anna. Bordas, Anna. Arroyo, Sergio. Huertas, Josefa. Aguelo, Jordi. González, Javier. Nadal, Jordi. Saña,Maria. Velasco, Albert. Molist, Miquel. 2015. "Evidències arqueològiques de les comunitats humanes en la transició del III-II milleni cal BC al Pla de Barcelona". Quarhis, II època, núm. 11, p. 82-96. |
|
Proyecto La Bastida |
|
Proyecto La Bastida és un projecte dirigit pels doctors i professors de la Universitat Autònoma de Barcelona Vicente Lull, Rafa Micó, Roberto Risch i Cristina Rihuete, tots ells integrants del Grup de Recerca Arqueoecologia Social Mediterrània (ASOME). Aquest projecte s'articula al voltant del jaciment de La Bastida (Totana, Regió de Múrcia) i en ell s'integra la recerca, la musealització i la divulgació d'aquest jaciment argàric. El projecte es desenvolupà inicialment entre els anys 2009 i 2012 però ha tingut continuitat més enllà d'aquest darrer any i, s'ha ampliat la recerca a d'altres jaciments argàrics de la Regió de Múrcia, concretament a La Tira del Lienzo, localitzat també a Totana, i La Almoloya, a Pliego.
He estat participant en el Proyecto La Bastida, primer en el marc del projecte "Excavación, investigación y musealización del yacimiento argárico de La Bastida (Totana, Murcia)" els anys 2011 i 2012 i, posteriorment, als anys 2014 i 2015, en els treballs realitzats gràcies als convenis signats amb la Fundación Volskwagen i l'empresa CEFUSA, havent format part de l'equip de recerca en els tres jaciments estudiats pel Proyecto La Bastida, és a dir a La Bastida i La Tira del Lienzo, ambdós al municipi de Totana, i a La Almoloya, al municipi de Pliego.
|
ProjecteTítol del projecte
Excavación, investigación y musealización del yacimiento argárico de La Bastida (Totana, Murcia) Promotor del projecte Grup d'Arqueoecologia Social Mediterrània (ASOME) de la Universitat Autònoma de Barcelona Durada 2009-2012 Investigador principal Dr. Vicente Lull Santiago (UAB) Programa Proyecto cuatrienal del Gobierno de la Región de Murcia Financiació Gobierno de la Región de Murcia - Consejería de Cultura y Turismo Número de projecte BORM nº 57 de 10 de marzo de 2009, resolución 3986 Per a més informació http://www.la-bastida.com/inicio/ |
ResponsabilitatCàrrec
Investigador col·laborador Institució Arqueología digital - Proyecto La Bastida |
Descripció
Tres són els propòsits fixats en el marc d'aquest projecte. El primer està relacionat amb l'excavació i l'estudi sistemàtic del jaciment argàric de La Bastida (Múrcia), que inclou el desenvolupament d'excavacions arqueològiques extensives i anàlisis especialitzades de les troballes procedents de les intervencions passades i actuals. En un segon àmbit d'actuació es pretén preservar el patrimoni arqueològic a través de la formació i la sensibilització de la població. Aquesta tasca didàctica i divulgativa es farà a partir del futur museu monogràfic del jaciment des del qual s'oferiran visites guiades per l'excavació i els laboratoris i es faran pràctiques de laboratori per a escolars i estudiants en procés de formació. En tercer lloc i paral·lelament a la constitució del centre museístic, s'establiran les bases per a la creació d'un centre internacional de referència per a l'estudi de la prehistòria i l'arqueologia mediterrànies que funcionarà com a espai de convergència de professionals i especialistes en diferents ciències auxiliars.
Tres són els propòsits fixats en el marc d'aquest projecte. El primer està relacionat amb l'excavació i l'estudi sistemàtic del jaciment argàric de La Bastida (Múrcia), que inclou el desenvolupament d'excavacions arqueològiques extensives i anàlisis especialitzades de les troballes procedents de les intervencions passades i actuals. En un segon àmbit d'actuació es pretén preservar el patrimoni arqueològic a través de la formació i la sensibilització de la població. Aquesta tasca didàctica i divulgativa es farà a partir del futur museu monogràfic del jaciment des del qual s'oferiran visites guiades per l'excavació i els laboratoris i es faran pràctiques de laboratori per a escolars i estudiants en procés de formació. En tercer lloc i paral·lelament a la constitució del centre museístic, s'establiran les bases per a la creació d'un centre internacional de referència per a l'estudi de la prehistòria i l'arqueologia mediterrànies que funcionarà com a espai de convergència de professionals i especialistes en diferents ciències auxiliars.
|
Marques i terrisseries d'àmfores a Catalunya (Barcino)
|
|
Instrumentum domesticum. Materials i comerç en el món antic és la línia de recerca de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC) on es troba associat el projecte "Marques i terrisseries d'àmfores a Catalunya", realitzat entre l'1 de gener del 2008 i el 31 de desembre del 2009, el qual té com investigadors responsables a Cèsar Carreras (ICAC-UOC) i Josep Guitart (ICAC-UAB). Aquest projecte s’emmarca en el programa internacional «Corpus des Timbres amphoriques», patrocinat per la Unió Acadèmica Internacional i promogut a Catalunya per l’Institut d’Estudis Catalans.
|
ResponsabilitatTítol del projecte
Marques i terrisseries d'àmfores a Catalunya (Barcino) - Instrumentum domesticum. Materials i comerç en el món antic Promotor del projecte Institut Català d'Arqueologia Clàssica Durada 2008-2009 Investigadors principals Dr. Cèsar Carreras (ICAC-UOC) i Dr. Josep Guitart (ICAC-UAB) Programa Programa internacional «Corpus des Timbres amphoriques» Financiació Unió Acadèmica Internacional / Institut d’Estudis Catalans |
ProjecteCàrrec
Investigador col·laborador Institució Investigador independent 
|
Descripció
Aquest projecte s’emmarca en el programa internacional «Corpus des Timbres amphoriques», patrocinat per la Unió Acadèmica Internacional i promogut a Catalunya per l’Institut d’Estudis Catalans. Donada la complexitat de la interpretació de les marques locals de Barcino i la importància de les seves terrisseries, juntament amb la publicació del catàleg de marques seguint els estàndards de publicació de l’esmentat Corpus, s’hi incorporaran diverses anàlisis complementàries per tal de contextualitzar les troballes, distingir les produccions locals de les importacions i afegir estudis transversals com poden ser la toponímia, l’arqueometria i el paleoambient.
Aquest projecte s’emmarca en el programa internacional «Corpus des Timbres amphoriques», patrocinat per la Unió Acadèmica Internacional i promogut a Catalunya per l’Institut d’Estudis Catalans. Donada la complexitat de la interpretació de les marques locals de Barcino i la importància de les seves terrisseries, juntament amb la publicació del catàleg de marques seguint els estàndards de publicació de l’esmentat Corpus, s’hi incorporaran diverses anàlisis complementàries per tal de contextualitzar les troballes, distingir les produccions locals de les importacions i afegir estudis transversals com poden ser la toponímia, l’arqueometria i el paleoambient.
|
Bibliografia relacionada
- Aguelo, Jordi. Huertas, Josefa. 2009. "Una terrisseria epigràfica: el solar del mercat de Santa Caterina en el moment alt-imperial romà". Barcino I: marques i terrisseries d'àmfores al Pla de Barcelona. Corpus international des timbres amphoriques, p. 88-95. |
Intervenció arqueològica al
Mercat de Santa Caterina de Barcelona
|
La intervenció arqueològica al solar del Mercat de Santa Caterina, és una de les 10 intervencions destacades de la Carta Arqueològica de Barcelona, la qual recull més de 3000 punts d'interès arqueològic. La intervenció es va dur a terme per l'empresa CODEX, SCCL, sota la direcció dels arqueòlegs Josefa Huertas Arroyo i Jordi Aguelo Mas, entre els anys 1999 i 2004, a l’antic mercat de Santa Caterina i, vinculada a les obres de remodelació del mateix, permetent datar fins a set fases d’ocupació, documentant una important necròpolis tardoantiga, plantejant la pervivència de la parcel·lació fundacional de la colònia romana de Barcino més enllà d'on es creia fins el moment, i replantejant el coneixement que es tenia fins el moment de la introducció del gòtic meridional a Catalunya, entre d'altres aspectes d'interès cientific.
Fase I - Ocupació prehistòrica. Es tracte d'una ocupació a l’aire lliure dins un context de la fase del Bronze Inicial, en un moment epicampaniforme, datable entre el 1800 i el 1500 aC.
Fase II - Terrisseria romana. Les restes documentades d’aquesta fase es corresponien a estructures d’escassa entitat d’un centre productor de ceràmica i, les restes permeteren situar la producció i vida de l’assentament en estreta relació amb l’inici de la colònia, al voltant del canvi d’era i el seu moment final a les darreries del segle I dC.
Fase III - Necròpolis tardoantiga. Des d’inicis del segle IV dC. la zona fou ocupada per una àrea de necròpolis que perdurarà fins al segle VI. La necròpolis, amb una extensió aproximada de 1350 m², ocupava el sector més sud-oriental del solar, i estava formada per diversos tipus d’enterraments: inhumació en fossa simple, àmfora, taüt, tegulae a doble vessant, tegulae de secció quadrada i construccions funeràries, principalment formae i, entre aquestes construccions ressaltà l’aparició d’algunes restes de murs que, per les seves característiques, semblava que podrien delimitar un gran edifici de caràcter àulic, així com diversos mausoleus.
Fase IV - Explotació agrària alt-medeval. Es tracte d'un conjunt de sitges o fosses de petites dimensions i, de pous d'extracció d'aigua, relacionats amb el conreu de la terra, quedant amortitzats, principalment, entre els segles IX i X.
|
Fase V - Urbanització d'època medieval. S’exhumaren els fonaments d’un conjunt conventual integrat per una església i diferents espais que se li annexaven i es distribuïen en el costat septentrional. L’església, d’una sola nau amb absis semicircular ultrapassat, feia unes mides interiors de 21 m. de llargada per 8 d’amplada. L’edificació del temple, identificada amb la de Sant Salvador, documentada ja el 1081, s’ha de situar en un context romànic, probablement del segle XI. Entre els segles XII i principis XIII es basteixen un seguit d’edificacions de caire domèstic al voltant del conjunt conventual amb una orientació diferent i, serà en aquest moment, quan semblava alterar-se clarament, per primer cop, la parcel•lació fundacional de la colònia romana. El 1223 amb la donació d’aquests terrenys a l’orde dels Predicadors, l’edifici conventual fou ampliat i adaptat en funció de les necessitats de la nova comunitat religiosa.
Fase VI - El gran convent dominic. A partir de mitjans segle XIII, per necessitats de la comunitat s’inicià el procés de construcció d’una nova església més gran a llevant del convent, de la qual es recuperaren les estructures dels fonaments en la seva totalitat i, Íntimament relacionat amb la construcció de la nova església, s’inicia l’execució d’un gran projecte edilici que permeté la renovació global del convent. Al llarg de la primera meitat del segle XIV, es va procedir a ampliar i monumentalitzar l’església conventual, substituint l’antiga capçalera per un absis poligonal amb capelles laterals, obrat amb tècnica d’encofrat perdut. L’espai de l'antiga sala capitular fou ocupat a partir d’inicis del segle XVI per un nou claustre que mai no va arribar a acabar-se i, a finals del segle XVI i inicis del segle XVII es realitza una gran reforma, la construcció d’una segona línia de capelles a la zona del carrer Colomines. Al segle XVIII, la reforma més important fou la construcció d’una cripta funerària situada als peus del presbiteri de l’església i, l’any 1830 s’endegaren noves obres per bastir dependències a l’espai entre els claustres i el carrer Freixures, com a conseqüència dels enderrocs produïts durant el trieni constitucional.
Fase VII - El mercat d'Isabel II o de Santa Caterina. El 1844 començaria a bastir-se el projecte de plaça mercat fet per l’arquitecte José Mas i Vila que posteriorment patí diverses reformes.
|
ProjecteTítol del projecte
Intervenció arqueològica al solar del Mercat de Santa Caterina (CODIS- 68/99; 2/00 ;120/00 ;1/01 ;7/02; 60/02; 62/03;165/04). Promotor del projecte Servei d’Arqueologia del Museu de Història de la Ciutat del Institut de Cultura de Barcelona. Durada 1999-2004 Investigadors principals - Sra. Josefa Huertas Arroyo - Sr. Jordi Aguelo Mas |
|
|
Execució
- Ferrovial- CODEX, S.C.C.L Arqueologia i Patrimoni. Campanya 1999 - SAPIC-CODEX, S.C.C.L. Arqueologia i Patrimoni. Campanyes 2000, 2001, 2002, 2003 i 2004. |
Financiació
- Institut de Mercats de Barcelona - Foment de Ciutat Vella, S.A. Per a més informació cartaarqueologica.bcn.cat/340 |
Bibliografia relacionada
- Aguelo, Jordi. Huertas, Josefa. 2020. "La cripta funerària del segle XVIII del convent de Santa Caterina". Studia Historica Tarraconensia, 9, p. 145-163.
- Aguelo, Jordi. Huertas, Josefa. 2020. "El convent de Santa Caterina a partir de les fonts arqueològiques (segles X-XIV)". Studia Historica Tarraconensia, 9, p. 15-33.
- Aguelo, Jordi. Huertas, Josefa. 2016. "Les restes prehistòriques del subsòl del Mercat de Santa Caterina". La prehistòria al pla de Barcelona. Documents per a una nova síntesi (Anna Gómez i Miquel Molist, editors). MUHBA Documents 11, p. 182-183.
- Gómez, Anna. Bordas, Anna. Arroyo, S. Huertas, Josefa. Aguelo, Jordi. González, Javier. Nadal, J. Saña,maria. Velasco, Albert. Molist, Miquel. 2015. "Evidències arqueològiques de les comunitats humanes en la transició del III-II milleni cal BC al Pla de Barcelona". Quarhis, II època, núm. 11, p. 82-96.
- Aguelo, Jordi. BELMONTE, Cristina. CASAS, Joan. HUERTAS, Josefa. 2010. "Contextos ceràmics al voltant del moment fundacional de Barcino: darreres intervencions". Contextos ceràmics i cultura material d'època augustal a l'occident romà, p. 1171-1197.
- Aguelo, Jordi. Huertas, Josefa. 2009. "Una terrisseria epigràfica: el solar del mercat de Santa Caterina en el moment alt-imperial romà". Barcino I: marques i terrisseries d'àmfores al Pla de Barcelona. Corpus international des timbres amphoriques, p. 88-95.
- Aguelo, Jordi. Huertas, Josefa. 2009. "Una àrea funerària a Barcino (segles IV-VI dC): l'exemple de Santa Caterina". Contextos funeraris a la Mediterrània nord-occidental (segles V-VIII) / Gausac, 34-35, p. 237-245.
- Aguelo, Jordi. Huertas, Josefa. 2007. "Sobre la firmitas dels edificis medievals. Els sistemes de fonament documentats en el convent de Santa Caterina de Barcelona". Arqueologia Medieval, 3, p. 54-61.
- Aguelo, Jordi. Carreras, Cèsar. Huertas, Josefa. 2006. "L'ocupació alt imperial del solar del mercat de Santa Caterina. Un possible centre productor ceràmic". Quarhis, II època, 2, p. 60-73.
- Aguelo, Jordi. Huertas, Josefa. 2005. "El món de la mort entre els segles XIII i XIX al convent de predicadors de Santa Caterina de Barcelona". Arqueologia Medieval, 1, p. 56-71.
- Aguelo, Jordi. Huertas, Josefa. Puig, Ferran. 2005. "Santa Caterina de Barcelona: assaig d'ocupació i evolució". Quarhis, II època, 1, p. 11-43.
- Aguelo, Jordi. Huertas, Josefa. Puig, Ferran. 2005. "Les excavacions a l'antic convent de Santa Caterina de Barcelona (Barcelonès)". Tribuna d'Arqueologia 2001-2002, p. 208-224.
- Aguelo, Jordi. Huertas, Josefa. 2004. "Del convent al mercat de Santa Caterina (Barcelona), 1823-1848. Arqueologia i documentació". VIIIè congrés d'història de Barcelona / Barcelona Quaderns d'Història, 10, p. 113-119.
- Aguelo, Jordi. Huertas, Josefa. 2004. "Les vaixelles d'època moderna del convent de Santa Caterina de Barcelona als segles XVI-XVIII". Vè congrés d'història moderna de Catalunya / Pedralbes, 23-II, p. 763-772.
- Aguelo, Jordi. Huertas, Josefa. 2004. "Les reformes del convent de Santa Caterina de Barcelona als segles XVI-XVIII. Els resultats de la recerca arqueològica". Vè congrés d'història moderna de Catalunya / Pedralbes, 23-II, p. 749-762.
- Aguelo, Jordi. Huertas, Josefa. 2003. "Les polseres de vidre del convent de Santa Caterina de Barcelona". IIn congrés d'arqueologia medieval i moderna a Catalunya, vol. II, p. 869-871.
- Aguelo, Jordi. Huertas, Josefa. 2003. "Un conjunt de materials del segle XV procedent de l'antic convent de Santa Caterina de Barcelona". IIn congrés d'arqueologia medieval i moderna a Catalunya, vol. I, p. 290-294.
- Aguelo, Jordi. Huertas, Josefa. Puig, Ferran. 2003. "El convent de Santa Caterina de Barcelona. L'aportació de l'arqueologia". IIn congrés d'arqueologia medieval i moderna a Catalunya, vol. I, p. 78-86.
- Aguelo, Jordi. Huertas, Josefa. Puig, Ferran. 2002. "El convent de Santa Caterina de Barcelona". L'art gòtic a Catalunya. Arquitectura, I, Enciclopèdia Catalana, p. 211-218.
- Aguelo, Jordi. Huertas, Josefa. 2020. "La cripta funerària del segle XVIII del convent de Santa Caterina". Studia Historica Tarraconensia, 9, p. 145-163.
- Aguelo, Jordi. Huertas, Josefa. 2020. "El convent de Santa Caterina a partir de les fonts arqueològiques (segles X-XIV)". Studia Historica Tarraconensia, 9, p. 15-33.
- Aguelo, Jordi. Huertas, Josefa. 2016. "Les restes prehistòriques del subsòl del Mercat de Santa Caterina". La prehistòria al pla de Barcelona. Documents per a una nova síntesi (Anna Gómez i Miquel Molist, editors). MUHBA Documents 11, p. 182-183.
- Gómez, Anna. Bordas, Anna. Arroyo, S. Huertas, Josefa. Aguelo, Jordi. González, Javier. Nadal, J. Saña,maria. Velasco, Albert. Molist, Miquel. 2015. "Evidències arqueològiques de les comunitats humanes en la transició del III-II milleni cal BC al Pla de Barcelona". Quarhis, II època, núm. 11, p. 82-96.
- Aguelo, Jordi. BELMONTE, Cristina. CASAS, Joan. HUERTAS, Josefa. 2010. "Contextos ceràmics al voltant del moment fundacional de Barcino: darreres intervencions". Contextos ceràmics i cultura material d'època augustal a l'occident romà, p. 1171-1197.
- Aguelo, Jordi. Huertas, Josefa. 2009. "Una terrisseria epigràfica: el solar del mercat de Santa Caterina en el moment alt-imperial romà". Barcino I: marques i terrisseries d'àmfores al Pla de Barcelona. Corpus international des timbres amphoriques, p. 88-95.
- Aguelo, Jordi. Huertas, Josefa. 2009. "Una àrea funerària a Barcino (segles IV-VI dC): l'exemple de Santa Caterina". Contextos funeraris a la Mediterrània nord-occidental (segles V-VIII) / Gausac, 34-35, p. 237-245.
- Aguelo, Jordi. Huertas, Josefa. 2007. "Sobre la firmitas dels edificis medievals. Els sistemes de fonament documentats en el convent de Santa Caterina de Barcelona". Arqueologia Medieval, 3, p. 54-61.
- Aguelo, Jordi. Carreras, Cèsar. Huertas, Josefa. 2006. "L'ocupació alt imperial del solar del mercat de Santa Caterina. Un possible centre productor ceràmic". Quarhis, II època, 2, p. 60-73.
- Aguelo, Jordi. Huertas, Josefa. 2005. "El món de la mort entre els segles XIII i XIX al convent de predicadors de Santa Caterina de Barcelona". Arqueologia Medieval, 1, p. 56-71.
- Aguelo, Jordi. Huertas, Josefa. Puig, Ferran. 2005. "Santa Caterina de Barcelona: assaig d'ocupació i evolució". Quarhis, II època, 1, p. 11-43.
- Aguelo, Jordi. Huertas, Josefa. Puig, Ferran. 2005. "Les excavacions a l'antic convent de Santa Caterina de Barcelona (Barcelonès)". Tribuna d'Arqueologia 2001-2002, p. 208-224.
- Aguelo, Jordi. Huertas, Josefa. 2004. "Del convent al mercat de Santa Caterina (Barcelona), 1823-1848. Arqueologia i documentació". VIIIè congrés d'història de Barcelona / Barcelona Quaderns d'Història, 10, p. 113-119.
- Aguelo, Jordi. Huertas, Josefa. 2004. "Les vaixelles d'època moderna del convent de Santa Caterina de Barcelona als segles XVI-XVIII". Vè congrés d'història moderna de Catalunya / Pedralbes, 23-II, p. 763-772.
- Aguelo, Jordi. Huertas, Josefa. 2004. "Les reformes del convent de Santa Caterina de Barcelona als segles XVI-XVIII. Els resultats de la recerca arqueològica". Vè congrés d'història moderna de Catalunya / Pedralbes, 23-II, p. 749-762.
- Aguelo, Jordi. Huertas, Josefa. 2003. "Les polseres de vidre del convent de Santa Caterina de Barcelona". IIn congrés d'arqueologia medieval i moderna a Catalunya, vol. II, p. 869-871.
- Aguelo, Jordi. Huertas, Josefa. 2003. "Un conjunt de materials del segle XV procedent de l'antic convent de Santa Caterina de Barcelona". IIn congrés d'arqueologia medieval i moderna a Catalunya, vol. I, p. 290-294.
- Aguelo, Jordi. Huertas, Josefa. Puig, Ferran. 2003. "El convent de Santa Caterina de Barcelona. L'aportació de l'arqueologia". IIn congrés d'arqueologia medieval i moderna a Catalunya, vol. I, p. 78-86.
- Aguelo, Jordi. Huertas, Josefa. Puig, Ferran. 2002. "El convent de Santa Caterina de Barcelona". L'art gòtic a Catalunya. Arquitectura, I, Enciclopèdia Catalana, p. 211-218.
