JORDI AGUELO MAS
  • Inici
  • Sobre mi
    • Formacio academica
    • Borses d'estudi
    • Associacions
    • Comissions i consells
    • Societats
  • Activitats
    • Arqueologia
    • Conferencies
    • Documentacio (en obres)
    • Exposicions
    • Informes inèdits
    • Projectes
    • Publicacions
    • Textos >
      • Textos inèdits
      • Textos per a webs
    • Traduccions
  • Serveis
  • Blocs
    • Noticiari
    • Patrimonium
    • Vides passades
  • Notes d'hemeroteca
    • L'arqueologia que em crec i l'arqueologia que no em crec
    • Arqueologia al Monestir de St Cugat
    • Mercat de Santa Caterina de Bcn
  • Contacte

 Patrimonium
Bloc sobre patrimoni cultural

Sobre xarlatans, escultures invisibles i embolcalls

9/18/2021

 
Jordi Aguelo Mas
Fa uns mesos, a finals del mes de maig d'aquest 2021, podiem llegir la notícia que un escultor italià venia una escultura invisible per 15.000 €. Es tractava de Salvatore Garau, creador d'allò que qualifica d'obra immaterial, i a la qual li posa per títol "Io sono", és a dir "Jo sóc", assegurant vendre un buit ple d'energia. L'obra va ser subhastada amb un preu de sortida d'entre 6.000 i 9.000 €, però al final va vendre el "buit" en qüestió per 15.000 €. Realment, ni un venedor de fum ho hagués fet millor. Al menys el venedor de fum ven fum, i no pas el "no res", el "buit". Les meves felicitacions a Salvatore Garau per haver colat com a art el buit, es podia haver estalviat qualsevol formació artística per fer això. Aconseguir que parlin d'una creació d'una obra que no existeix, haig de reconèixer que té un gran mèrit, mereixedor del primer premi a xarlatà. Cal recordar que xarlatà és definit com aquella persona que explota la credulitat pública o, que fent soroll, cerca la notorietat, la popularitat.
Arribats en aquest punt, si pots vendre el buit per 15.000 €, què t'impedeix tornar a fer-ho si hi ha gent disposada a llençar els diners d'aquesta manera? Evidentment res, i òbviament seguí la línia amb una segona obra, "Afrodita piange", és a dir "Afrodita plora", la qual a inicis de juny d'aquest mateix 2021 presentà a Nova York.
Ja al mes de juliol, el tema de les escultures invisibles ens dona una nova notícia amb la denúncia per plagi a Garau. La denúncia sembla ser que la fa l'artista espanyol Boyer Tresaco, el qual ja porta fent escultures invisibles des de fa dues dècades, i li demana a Garau una indemnització per danys i perjudicis causats, tant "morals com materials com merament econòmics". No deixa de tenir una certa comicitat parlar de danys "materials" en una denúncia per plagi d'una escultura invisible o immaterial.
En tot cas, sembla que Garau no va ser molt original en crear una obra que no existeix. Un altre escrit  ens parla de l'escultura invisible de Boyer Tresaco, artista que porta més de trenta anys investigant i treballant el concepte d'escultura invisible, des de les seves primeres representacions de l'absència a inicis dels anys noranta del segle XX, fins a la creació l'any 2001 de la seva primera escultura invisible, la qual és exposada i venuda a Barcelona, a la Galeria Theredoom. Doncs sí, la escultura invisible no és cap novetat, ja fa dues dècades que circulen "escultures invisibles" per galeries i cases de subhastes.
Em disculpareu si no acompanyo de cap fotografia el text on parlo de tan magnífiques escultures invisibles o immaterials però és que només els ximples les poden veure, i no vull posar a ningú davant el compromís de poder-se identificar amb un ximple.
Tot sigui dit, Boyer Tresaco no és l'únic que ha denunciat a Garau, o al menys que pretén fer-ho, no estic segur si ha fet efectiva la denúncia. En aquest cas es tracta d'un artista americà Tom Miller que l'any 2016 instalà l'escultura Nothing a la Bo Diddley Plaza, a Gainesville (Florida). En aquest cas la instal·lació durà cinc dies i un grup de treballadors anava desplaçant el buit mitjançant mímica.
Imagen
Sembla mentida que després de tants anys que Hans Christian Andersen escrigués El vestit nou de l'emperador, publicat en 1837, no haguem après res. Els dos sastres li van dir al emperador que el vestit era fet d'una tela màgica que era invisible per als estúpids, i el molt ximple els va creure, de la mateixa manera que avui dia els ximples compren escultures invisibles.
Ara, aquest mes de setembre, no tenim una nova notícia d'escultures invisibles sinó d'una altra presa de pèl que ens torna a brindar el "sector de l'art". En aquest cas l'objectiu és fer-nos empassar no una obra d'art, material o immaterial, sinó el seu embolcall, com a obra d'art. En aquest cas es tracta de l'artista búlgar Christo Vladimirov Javacheff, conegut artísticament simplement com a Christo, el qual va finar el maig de l'any 2020. Un cop traspassat l'artista, ha estat quan, aquest 2021, s'ha materialitzat el seu vell projecte de fa seixanta anys d'embolcallar l'Arc de Triomf de l'Étoile, o simplement l'Arc de Triomf, a París. Diuen que embolcallar l'Arc de triomf no ha deixat indiferent a ningú i que és posar en relleu el soldat desconegut. Doncs a mi, personalment, em deixa indiferent i no crec que posi en relleu absolutament res. Em deixa indiferent perquè no li trobo cap mèrit a embolcallar obres d'art concebudes i executades per d'altres que sí obren obres d'art, en aquest cas, l'obra d'art és l'Arc de Triomf de l'Étoile, acabat de construir entre 1832 i 1836 a partir del projecte de l'arquitecte Jean François Thérèse Chalgrin, tot i que l'ordre de construcció d'aquest arc de triomf l'havia donat Napoleó trenta anys abans, en 1806. Em deixa indiferent perquè tinc seriosos dubtes de poder considerar com a obra d'art embolcallar allò que sí que és una obra d'art. Em deixa indiferent perquè si això és una obra d'art haurem de considerar com a artistes a tot el personal que embolcalla paquets. I em deixa indiferent perquè tinc el convenciment que aquesta és una altra presa de pèl en nom de l'art.
Imagen
L'obra d'art de l'Arc de Triomf, a París.
Imagen
L'obra d'art de l'Arc de Triomf embolcallada, a París.
​Ja n'hi ha prou de tanta tonteria en nom de l'art, que ja fa molt temps que el nen va dir que el rei anava despullat. No tinc res en contra de l'art abstracte o de l'art conceptual, però sí contra les ximpleries que alguns ens pretenen fer empassar com a obres d'art. Si fer escultures invisibles o embolcallar són obres d'art, el següent que serà? dir que muntar una bastida és una obra d'art? Potser cal definir d'una vegada la diferència que hi ha a nivell coneptual entre una obra d'art i una presa de pèl.

Los comentarios están cerrados.
    Picture

    Patrimonium
    Bloc sobre patrimoni cultural
    des del 2015

    Aquest bloc té per finalitat canalitzar un seguit d'escrits d'opinió sobre patrimoni cultural, d'altres de caire més informatiu i, en ocasions per a difondre continguts sobre diferents béns de patrimoni cultural.
    Imagen

    Autor

    Jordi Aguelo Mas

    View my profile on LinkedIn

      Segueix Patrimonium

      Introdueix la teva adreça de correu electrònic per seguir aquest Blog i rebre les notificacions de les noves publicacions a la teva bústia de correu.
    Subscriu-te a Patrimonium

    Arxius
    Anys i Temes

    Todos
    2015
    2016
    2017
    2018
    2019
    2020
    2021
    Béns Culturals
    Conceptes
    Congressos
    Gestió Cultural
    Heràldica
    Indumentària
    Inventaris
    Museus
    Onomàstica
    Opinió
    Presentacio Bloc
    Publicacions
    Restauracions

    Associacions culturals que segueixo

    ACBA. Associació Catalana de Bioarqueologia
    ACRAM. Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval
    Ad'AC. Associació d'Arqueòlegs de Catalunya
    AFOC. Associació de Forjadors de Catalunya
    ASBA. Asociación de amigos del yacimiento arqueológico de la Bastida
    Asociación de Ceramología
    Associació Catalana de Ceràmica
    Associació d'Arxivers de Catalunya 
    Coordinadora d'Entitats per la "Pedra Seca"
    Grup d'Estudis Locals de Sant Cugat del Vallès
    SECAH. Sociedad Española de Estudios de la Cerámica Antigua en Hispania
    Sociedad Española de Estudios Medievales

    Blocs culturals
    ​que segueixo

    Arqueoliberty
    Arts i Humanitats
    Barcelofília
    Bloc del Museu d'Art de Cerdanyola
    Criticart
    Cultural. Blog de gestió cultural de la UOC
    Culturalia
    El Cuaderno -
    Cuaderno digital
    de cultura
    El ferro
    Les Pedres de Barcelona
    Llibre Digital. Blog del Màster d'Edició Digital
    Maresme Medieval. El bloc d'en Quim Graupera
    Tribuna d'Arqueologia - Blog del Servei d'Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura (Generalitat de Catalunya)

    Centres de Gestió del Patrimoni Cultural
    ​que segueixo

    Servei d'Arqueologia de Barcelona

    Grups de Recerca
    que segueixo

    ARAEM. Grup de Recerca Arqueologia Agrària de l'Edat Mitjana
    Arqueología Medieval
    ASOME. Grup d'Arqueoecologia Social Mediterrània
    Didpatri

    Museus que segueixo

    El museu més gran de Catalunya
    MAC. Museu d'Arqueologia de Catalunya
    MNAC. Museu Nacional d'Art de Catalunya
    MNACTEC. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya
    MUHBA
    Museu Arqueològic de Son Fornés
    Museu Diocesà de Barcelona
    Museu Diocesà i Comarcal de Solsona
    Museu Epicopal de Vic
    Terracotta Museu

    Portals culturals
    ​que segueixo

    El Temps de les Arts
    Portal de Archivos Españoles (PARES)

    Projectes culturals
    ​que segueixo

    Barcelona entre muralles
    Catalonia Sacra
    Ilduro
    Proyecto la Bastida

    Recursos culturals digitals que segueixo

    Barcelona, darrera mirada
    Carta Arqueològica de Barcelona
    Carta Històrica de Barcelona
Con tecnología de Crea tu propia página web con plantillas personalizables.
  • Inici
  • Sobre mi
    • Formacio academica
    • Borses d'estudi
    • Associacions
    • Comissions i consells
    • Societats
  • Activitats
    • Arqueologia
    • Conferencies
    • Documentacio (en obres)
    • Exposicions
    • Informes inèdits
    • Projectes
    • Publicacions
    • Textos >
      • Textos inèdits
      • Textos per a webs
    • Traduccions
  • Serveis
  • Blocs
    • Noticiari
    • Patrimonium
    • Vides passades
  • Notes d'hemeroteca
    • L'arqueologia que em crec i l'arqueologia que no em crec
    • Arqueologia al Monestir de St Cugat
    • Mercat de Santa Caterina de Bcn
  • Contacte