Santa Caterina i la roda dentada partida

Jordi Aguelo Mas

Roda dentada partida. Escut del convent dominic de Santa Caterina de Barcelona, emprat a la vaixella conventual del segle XVII.

​Αἰκατερίνη és una paraula grega d'on deriva el nom de Caterina, la qual significa "la pura". Aquest nom ha estat associat a diferents santes de la cristiandat entre les quals trobem Santa Caterina d'Alexandria.

La tradició hagiogràfica d'aquesta màrtir ens parla d'una jove que visqué en el tombant dels segles III i IV, la qual destacava per la seva saviesa, essent capaç de convertir a la cristiandat als homes més savis del seu temps en el marc d'un debat filosòfic en presència de l'emperador romà. Aquestes conversions són les que la portaren al seu empresonament en un primer moment i, més tard, a ser condemnada a morir a la roda. Aquest és el motiu pel qual també és coneguda com Santa Caterina de la roda.

Més enllà de la vericitat dels fets narrats per la tradició hagiogràfica, tradició generada amb posterioritat als fets i no pas contemporàniament, i més enllà de la credibilitat que pugui merèixer que la llegenda expliqui que uns àngels dugueren el seu cos al mont Sinaí, sabem que a mitjans del segle VI es construí l'església del monestir de Santa Caterina del Sinaí, on queda palès l'existència del culte a aquesta santa al menys des d'aquest moment.

Sobre la mort a la roda, aquesta consistia a morir en una màquina de tortura que tenia unes rodes dentades amb esmolats ganivets, tal i com s'observa a les pintures murals de la catedral de la seu d'Urgell, concretament a la part conservada a la Fundació Abegg de Riggisberg, a Berna (Suïssa).

Quan Caterina d'Alexandria fou sotmesa a aquesta tortura, la tradició hagiogràfica explica que les rodes es trencaren. Aquesta és la raó per la qual molt sovint la roda és representada partida, tal i com succeeix per exemple en la vaixella del segle XVII procedent del convent dominic de Santa Caterina de Barcelona, dedicat a la santa d'Alexandria.

Santa Caterina martiritzada a la roda. Pintura mural procedent de la catedral de la Seu d'Urgell, datada al segle XIII, i actualment conservada a la Fundació Abegg de Riggisberg (Berna, Suïssa).