Algunes reflexions sobre el sector de l'Arqueologia

Jordi Aguelo Mas

Ara que recentment s'ha creat una nova associació d'arqueòlegs, l'Associació de Professionals de l'Arqueologia de Catalunya (APAC), amb la voluntat de fomentar la comunicació i les relacions professionals, de promoure un nou Conveni col·lectiu de treball, de potenciar la figura de l'arqueòleg/arqueòloga i, de generar interès pel patrimoni arqueològic de Catalunya, a més d'assenyalar que és necessària la cohesió d'un col·lectiu que està desprotegit i que necessita una consolidació i professionalització en tots els àmbits, tant social com legal i administratiu, és evident que s'està convidant a tot el col·lectiu professional del sector de l'arqueologia a repensar sobre la nostra professió, com es gestiona, com es desenvolupa el seu exercici i com es resolt el problema persistent de la precarietat laboral del sector.

Personalment sempre he pensat que si es vol posar ordre en el desgavell d'aquesta professió, abans de res s'han de resoldre com a mínim cinc qüestions: la primera és que s'ha de canviar el model empresarial i començar a plantejar la creació de despatxos d'arqueòlegs, al estil dels despatxos d'arquitectes i advocats, model clarament contraposat al de l'empresa contractista que tenim ara mateix a l'estil de les constructores; la segona és el tema de la qüestió de que un arqueòleg/arqueòloga només pot tenir un permís de direcció al mateix temps i les conseqüències que això té pel professional; la tercera és la d'exigir a l'arqueòleg l'entrega de la memòria quan sovint no hi ha garantit el seu finançant i qui és penalitzat és el professional que ha assumit la direcció però, sense cap repercussió per l'empresa; la quarta és que si considerem que som arqueòlegs és bàsic que deixem de parlar d'auxiliars d'arqueologia i parlem de tècnics i directors, perquè un arqueòleg és un titulat superior, i un auxiliar en cap sector és un titulat superior; i, la cinquena és definir quin és el producte que els arqueòlegs oferim a la societat i quins són els nostres clients potencials. De tot això és d'allò que parlaré en aquest post, expressant com ho veig.

Sobre el tema del model empresarial, tinc molt clar que l'arqueologia en la major part de casos, per bé o per mal, pel que fa a les intervencions de camp, que és on la major part del sector desenvolupa la seva activitat, va a remolc de l'obra pública i que sovint comparteix algunes problemàtiques comunes amb aquesta. Personalment -i qui em coneix ho sap- no sóc d'aquells que pensem que en totes les intervencions arqueològiques només hi tenen cabuda titulats superiors, perquè la tipologia d'intervencions pot ser molt variada i les necessitats d'una intervenció a una altra també poden ser molt diferents i, això comporta conseqüentment una adaptació de la composició de l'equip a cada cas, on de vegades pot estar justificat que només hi hagin titulats superiors i en d'altres poden tenir cabuda gent que no és titulada superior. Ara bé, i dit això, igualment tinc molt clar que totes aquelles tasques tècniques han de ser dutes a terme per tècnics i això implica per titulats superiors i, per tant, contractats com a tals, és a dir com a tècnics, no com auxiliars. A partir d'aquí, personalment crec que el model actual, on l'empresa d'arqueologia s'ha convertit en una empresa contractista on generalment es contracta titulats superiors amb contracte d'auxiliar per fer tasques de tècnic s'ha d'acabar, perquè és un model que porta a l'engany, a la frustració professional i condemna el sector a la precarietat laboral. Francament crec que aquest model ha de ser substituit per la creació de despatxos col·lectius d'arqueòlegs destinats a fer únicament tasques tècniques i, en cas que es consideri que hi hagi la necessitat, que hi hagi un model d'empresa alternatiu que contracti el corresponent personal auxiliar, és a dir aquell que no desenvolupa tasques tècniques. El plantejament de l'empresa d'arqueologia ha de ser similar al del despatx d'arquitectes i no al de la constructora.

La segona qüestió, la dels permisos, crec que s'haurien d'atorgar a aquests despatxos d'arqueòlegs i que aquests despatxos puguin ser beneficiaris de diversos permisos simultàniament, essent aquests despatxos qui designi quin membre del despatx assumeix la direcció de la intervenció que ha estat concedida al despatx i qui ha de rendir comptes a l'administració ha de ser en conseqüència l'esmentat despatx. Aquest plantejament, crec que evitaria el problema de no poder assumir cap intervenció mentre esperes que arranqui la intervenció, quan en ocasions el temps del permís s'esgota i la intervenció ni tan sols ha començat, amb el perjudici que això comporta per al professional que havia estat beneficiari del permís en qüestió.

En relació a la tercera qüestió, si el permís és concedit al despatx d'arqueòlegs en lloc de concedir-lo directament al professional, el despatx és qui assumeix el compromís de memòria i qui pot ser inhabilitat, cosa que hauria de comportar una major garantia per poder assumir aquesta tasca que no pas fer recaure tot el pes en el professional.

Sobre l'etern debat de si som tots o no arqueòlegs, si realment ens ho creiem, el primer que hem de fer és dignificar la professió assumint que com a titulats superiors només podem ser contractats com a tècnics o per assumir la direcció de la intervenció però allò que no pot ser és que intentem fer colar gat per llebre, ja que un auxiliar administratiu no és un administrador, ni un auxiliar d'infermeria és un infermer/a, i el mateix succeeix amb un auxiliar d'arqueologia que no és un arqueòleg perquè no és un titulat superior, així que no ens equivoquem i comencem a dir les coses pel seu nom, com a arqueòlegs la nostra categoria no pot ser inferior a la de tècnic perquè som titulats superiors. 

La cinquena qüestió, definir quin és el producte que els arqueòlegs oferim a la societat i quins són els nostres clients potencials. Sovint ens queixem del tema dels autònoms depenents i francament, és evident que bona part del sector es troba en aquesta situació però possiblement part del problema radiqui a que bona part del sector resumeix l'arqueologia en la intervenció de camp, quan en canvi, tot i admetent que la major part de feines dels arqueòlegs i arqueòlogues siguin de treball de camp i, que com a molt es contemplin com alternatives la gestió, la difusió i la docència universitària, també hi han altres feines on hi tenim cabuda els arqueòlegs, com podria ser el cas dels plans directors de béns immobles on els equips són integrats per arquitectes, historiadors i restauradors, però també per arqueòlegs, com podria ser el cas també de fer de pèrits judicials, com podria ser el cas de documentar col·leccions privades o de cases de subastes, etc.

Finalment, en relació al Conveni col·lectiu de treball, si bé sempre és bo que aquest existeixi, també cal dir que a la II Assemblea de l'APAC que tingué lloc ahir dijous 18 de maig, es va estimar que en prou feines la quarta part del sector és assalariat, mentre que la resta del sector és autònom i, per tant, la major part del sector no quedarà afectat per aquest conveni. Clar que podríem pensar que els empresaris de cop i volta els agafarà una febre de contractació, però tots sabem que això no succeirà un cop extingits els contractes d'obra i servei, i  més en un sector com el de l'arqueologia,  on les necessitats de personal per treballar varia molt segons les intervencions que tingui en curs l'empresa corresponent i, impossibilita els contractes indefinits en molts casos perquè no hi ha cap garantia de poder mantenir el volum de feina per mantenir als treballadors amb contractes indefinits, raó per la qual s'aboca a quasi bé tot el sector a ser autònom, sovint falsos autònoms i, en conseqüència, difícilment regulables amb el Conveni col·lectiu laboral. Possiblement, amb un sector com el de l'arqueologia s'hauria de recuperar l'opció del contracte d'obra i servei per poder incloure a bona part del sector en el Conveni.