JORDI AGUELO MAS
  • Inici
  • Sobre mi
    • Formacio academica
    • Borses d'estudi
    • Associacions
    • Comissions i consells
    • Societats
  • Activitats
    • Arqueologia
    • Conferencies
    • Documentacio (en obres)
    • Exposicions
    • Informes inèdits
    • Projectes
    • Publicacions
    • Textos >
      • Textos inèdits
      • Textos per a webs
    • Traduccions
  • Serveis
  • Blocs
    • Noticiari
    • Patrimonium
    • Vides passades
  • Notes d'hemeroteca
    • L'arqueologia que em crec i l'arqueologia que no em crec
    • Arqueologia al Monestir de St Cugat
    • Mercat de Santa Caterina de Bcn
  • Contacte

 Patrimonium
Bloc sobre patrimoni cultural

No tenim temples ni altars, sobre el concepte d'ecclesia

3/28/2016

 
Jordi Aguelo Mas
"Penseu que amaguem el nostre culte perquè no tenim temples ni altars? Però, quina imatge vaig a fabricar de Déu, si, mirant-lo bé, crec que l'home mateix és l'única imatge de Déu? Quin temple vaig a poder edificar per a Déu, quan l'univers món, fabricat per Ell, no el pot contenir?... Els nostres costums... aquests són els nostres sacrificis, aquesta és la nostra consagració; així és com, entre nosaltres, el més just és el més religiós. El Déu a qui donem culte no el mostrem ni el veiem, i per això creiem en Ell, perquè, tot i que el podem sentir, no el podem veure". Amb aquestes paraules, encara al segle II dC, l'apologista cristià Marcus Minucius Felix argumentava a l'Octauius perquè els cristians no tenien ni temples ni altars.
Aquestes mateixes paraules en aquí són un pretext per explicar quines raons motivaren l'absència de temples i altars en els primers segles del cristianisme, ja que l'absència de temples entre els cristians havia estat assenyalada per d'altres autors cristians dels primers temps. Només cal recordar les paraules contingudes al Nou Testament, el qual cal no oblidar que és el text que serví als primers cristians per descriure la seva relació amb Déu. Al cinquè llibre del Nou Testament, el llibre dels Fets dels Apòstols, redactat al darrer quart del segle I dC, es diu al capítol 17: "24 El Déu que va fer el món i totes les coses que en ell hi ha, sent Senyor del cel i la terra, no habita en temples fets per mans humanes".
Els temples del cristianisme per tant són absents durant l'alt imperi romà (segles I-inicis del III dC), tot i existir el concepte d'ecclesia, però aquest no responia a cap edifici material. Així, aquesta també és una bona ocasió per explicar l'origen del concepte ecclesia.
En primer lloc cal recordar que el cristianisme va néixer dins el món jueu, on de fet aquests tampoc tingueren temples durant força temps, en concret fins els temps de David, ja que entre el poble d'Israel hi havia la creença que allò que era sacre es trobava més en llocs que en construccions. Així mateix, entre els primers cristians no hi havia la necessitat de construïr ni temples ni altars, així com tampoc d'introduïr canvis estructurals per a realitzar un culte específicament cristià. De fet, qualsevol lloc podia servir, ja que allò que era essencial era l'ofrena que s'oferia al Pare a través de les mans del sacerdot i, n'hi havia prou amb una tauleta per a col·locar-la i un lloc on congregar la comunitat per tal de realitzar l'acció litúrgica. El significat del concepte ecclesia és prou significatiu en aquest sentit, ja que etimològicament significa convocació i, en llenguatge clàssic, assamblea de ciutadans lliures i, per tant, per a fer aquesta celebració no calien temples (Plazaola 1996: 5 i 11). 
També pot ser il·lustratiu recordar com per no emprar el concepte de templum que s'associava al món pagà, quan el lloc de reunió començà a ser un mateix lloc de forma habitual per a realitzar l'acció sacramental, es designà aquest com a domus ecclesiae, és a dir, casa de reunió. Amb el temps, s'acabaria identificant el concepte d'ecclesia amb l'edifici material on es reunia l'assamblea (Plazaola 1996: 11), sense oblidar que a la documentació medieval s'empra també el concepte de domus per a referir-se a un edifici de culte cristià, ja que aquesta és la domus ecclesiae.
En definitiva, allò que era essencial entre els primers cristians no era construir temples, sinó reunir-se, ésser convocats per a realitzar una acció memorial. El fet d'acabar reunint-se habitualment en un mateix lloc per a realitzar aquella acció memorial, és allò que portà a reservar habitualment un espai per a l'assamblea de creients, i al naixement de la domus ecclesiae, i per tant, al naixement de l'església com a edifici material.
Bibliografia

Plazaola, Juan. 1996. Historia y sentdo del arte cristiano. Biblioteca de Autores Cristianos, Madrid.

Los comentarios están cerrados.
    Picture

    Patrimonium
    Bloc sobre patrimoni cultural
    des del 2015

    Aquest bloc té per finalitat canalitzar un seguit d'escrits d'opinió sobre patrimoni cultural, d'altres de caire més informatiu i, en ocasions per a difondre continguts sobre diferents béns de patrimoni cultural.
    Imagen

    Autor

    Jordi Aguelo Mas

    View my profile on LinkedIn

      Segueix Patrimonium

      Introdueix la teva adreça de correu electrònic per seguir aquest Blog i rebre les notificacions de les noves publicacions a la teva bústia de correu.
    Subscriu-te a Patrimonium

    Arxius
    Anys i Temes

    Todos
    2015
    2016
    2017
    2018
    2019
    2020
    2021
    Béns Culturals
    Conceptes
    Congressos
    Gestió Cultural
    Heràldica
    Indumentària
    Inventaris
    Museus
    Onomàstica
    Opinió
    Presentacio Bloc
    Publicacions
    Restauracions

    Associacions culturals que segueixo

    ACBA. Associació Catalana de Bioarqueologia
    ACRAM. Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval
    Ad'AC. Associació d'Arqueòlegs de Catalunya
    AFOC. Associació de Forjadors de Catalunya
    ASBA. Asociación de amigos del yacimiento arqueológico de la Bastida
    Asociación de Ceramología
    Associació Catalana de Ceràmica
    Associació d'Arxivers de Catalunya 
    Coordinadora d'Entitats per la "Pedra Seca"
    Grup d'Estudis Locals de Sant Cugat del Vallès
    SECAH. Sociedad Española de Estudios de la Cerámica Antigua en Hispania
    Sociedad Española de Estudios Medievales

    Blocs culturals
    ​que segueixo

    Arqueoliberty
    Arts i Humanitats
    Barcelofília
    Bloc del Museu d'Art de Cerdanyola
    Criticart
    Cultural. Blog de gestió cultural de la UOC
    Culturalia
    El Cuaderno -
    Cuaderno digital
    de cultura
    El ferro
    Les Pedres de Barcelona
    Llibre Digital. Blog del Màster d'Edició Digital
    Maresme Medieval. El bloc d'en Quim Graupera
    Tribuna d'Arqueologia - Blog del Servei d'Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura (Generalitat de Catalunya)

    Centres de Gestió del Patrimoni Cultural
    ​que segueixo

    Servei d'Arqueologia de Barcelona

    Grups de Recerca
    que segueixo

    ARAEM. Grup de Recerca Arqueologia Agrària de l'Edat Mitjana
    Arqueología Medieval
    ASOME. Grup d'Arqueoecologia Social Mediterrània
    Didpatri

    Museus que segueixo

    El museu més gran de Catalunya
    MAC. Museu d'Arqueologia de Catalunya
    MNAC. Museu Nacional d'Art de Catalunya
    MNACTEC. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya
    MUHBA
    Museu Arqueològic de Son Fornés
    Museu Diocesà de Barcelona
    Museu Diocesà i Comarcal de Solsona
    Museu Epicopal de Vic
    Terracotta Museu

    Portals culturals
    ​que segueixo

    El Temps de les Arts
    Portal de Archivos Españoles (PARES)

    Projectes culturals
    ​que segueixo

    Barcelona entre muralles
    Catalonia Sacra
    Ilduro
    Proyecto la Bastida

    Recursos culturals digitals que segueixo

    Barcelona, darrera mirada
    Carta Arqueològica de Barcelona
    Carta Històrica de Barcelona
Con tecnología de Crea tu propia página web con plantillas personalizables.
  • Inici
  • Sobre mi
    • Formacio academica
    • Borses d'estudi
    • Associacions
    • Comissions i consells
    • Societats
  • Activitats
    • Arqueologia
    • Conferencies
    • Documentacio (en obres)
    • Exposicions
    • Informes inèdits
    • Projectes
    • Publicacions
    • Textos >
      • Textos inèdits
      • Textos per a webs
    • Traduccions
  • Serveis
  • Blocs
    • Noticiari
    • Patrimonium
    • Vides passades
  • Notes d'hemeroteca
    • L'arqueologia que em crec i l'arqueologia que no em crec
    • Arqueologia al Monestir de St Cugat
    • Mercat de Santa Caterina de Bcn
  • Contacte