Superar la invisibilitat de la recerca: de la màquina d'escriure a les xarxes socials d'investigadors

Jordi Aguelo Mas

Vaig iniciar la carrera el curs 1988-1989, quan l'eina que emprava per a redactar els meus treballs era una màquina d'escriure Hispano Olivetti lexicon 80. Era una màquina que em deixà ma mare, una màquina amb la qual vaig escriure tots els meus treballs del batxillerat i de la universitat, fins a quart de carrera. A cinquè ja vaig disposar del meu primer ordinador per a treballar, va ser el meu primer contacte amb un processador de text, era l'època del WordPerfect, amb la pantalla de color blau i les lletres blanques. No donava opcions a canviar el tipus de lletra i obviament no disposava de conexió a internet. Amb aquest ordinador vaig fer els meus darrers treballs de llicenciatura i vaig redactar els meus primers articles per a la revista Gausac, publicació del Grup d'Estudis Locals de Sant Cugat del Vallès que es començà a editar el mes de desembre de 1992.

Màquina d'escriure Hispano Olivetti lexicon 80

Durant cinc anys, aquest ordinador de pantalla blava i lletres blanques, i que no en sabia res de carpetes i finestres, ni de treballar de forma intuitiva, va ser el meu company d'escriptura, fins que en 1997 vaig tenir el meu primer ordinador portàtil, el mateix any en que vaig tenir el meu primer telèfon mòbil, per a trucades i enviar missatges, però res de internet. Malgrat tot, en aquests anys ja vaig entrar en contacte amb un tipus d'ordinador diferent, molt més intuitiu, era el moment en que circulava allò de que no estudiis informàtica, compra't un Mac, i amb un Mac treballava al Col·lectiu de Recerques Arqueològiques de Cerdanyola (CRAC) en 1992, ajudant al bon amic Orlando Barrial, introduint dades per a elaborar el full informatiu d'aquesta entitat, el Índex, per tal de difondre cursos, congressos, bibliografia i altres informacions relacionades amb l'arqueologia i el patrimoni cultural, informacions que després eren enviades per correu ordinari als socis del CRAC.

En 1997, l'adquisició del meu primer portàtil comportà treballar de forma més intuitiva, aquest ordinador ja funcionava amb carpetes i finestres com ho feien els Mac, tot i que en aquest cas la cosa anava de Windows, i no amb combinació de tecles cada cop que volia fer una acció. Aquest ja tenia la opció de conectar-se a internet però a casa els meus pares no hi havia internet, i tampoc vaig tenir internet al anar a viure pel meu compte a partir de mitjans de 1999. De fet, personalment no vaig tenir internet a casa fins l'any 2006, tot i que sí tenia correu electrònic, el qual acostumava a consultar en locutoris públics. En aquest intèrval de temps, en aquests anys moltes coses van canviar, en la forma de treballar i de relacionar-se, posant al nostre abast unes eines que marcaran un abans i un després. 

Personalment, aquests anys coincideixen amb la direcció de la intervenció al Mercat de Santa Caterina a Barcelona, intervenció iniciada el mes de juny de 1999, on jo treballava amb l'esmentat portàtil, gestionant les dades de l'excavació amb la base de dades de Filemaker que m'havia facilitat l'empresa CODEX, SCCL. Les planimetries en aquell moment no acostumaven a ser informatitzades i, inicialment, es van fer a mà, tot i que ben aviat s'optà per informatitzar-les amb Autocad. Era obvi que s'estava canviant la forma de treballar, i no només de treballar. ​

​Si el 1971 s'envià el primer correu electrònic entre dos ordinadors, el 1994 es llançà Geocities un servei que permetia als usuaris crear els seus propis llocs web i allotjar-los en determinats llocs segons el seu contingut i, l'any 2000, esclatà la bombolla d'internet. Poc després neixien les primeres xarxes socials, l'any 2003 MySpace, Linkedin i Facebook, que possibiliten una difusió de continguts sense precedents, i que anirà a més amb el naixement de Youtube en 2005 i de Twitter en 2006. Les possibilitats que s'obrien per a la difusió de la recerca eren immenses i poc després neixien les primeres xarxes socials d'investigadors, aquests són els casos d'Academia.edu o de ResearchGate nascudes l'any 2008, sense oblidar els motors de cerca, com és el cas de Google Scholar, nascut el 2004, així com l'organització ORCID, és a dir el Open Researcher and Contributor ID que el 2012 llançà el seus serveis de registre i començà a emetre les seves identificacions d'usuari amb la finalitat d'identificar de manera única a científics i altres autors acadèmics per tal de resoldre el problema de la duplicitat de noms entre autors, a més de proporcionar un curriculum vitae digital constantment actualitzat i, amb tot això, es passava de la Ciència a la e-Ciència i, volguem o no, tot això ens obliga a adaptar-nos constantment, tant si treballem des de la universitat, des de l'administració, des de l'empresa privada, o com a investigador independent, ja que de tenir o no aquesta capacitat d'adaptació comportarà que tinguem una major o menor visibilitat, i que la nostra feina en conseqüència tingui un major o menor impacte. La nostra presència o no a les xarxes, especialment a les xarxes d'investigadors, de ben segur que condicionarà la difusió de les nostres recerques, i de ben segur que la cosa anirà a més en els propers anys.

Actualment, l'Academia.edu té registrats prop de 157 milions d'investigadors i, ResearchGate dona accés a 135 milions de publicacions, xifres que permeten deduir fàcilment la invisibilitat que sovint pateix la recerca que es genera, així com la dels diferents investigadors, en mig d'aquest gran volum d'informació que ja avui dia és present a la xarxa, tot i que també cal dir que l'èxit d'aquestes xarxes posant en contacte investigadors de tot el món i de tota mena de disciplines, així com donant accés a les seves publicacions, obre unes possibilitats immenses a l'accés i intercanvi de coneixement i, ajuden a sortir de la invisibilitat, especialment per aquells que no tenim darrera una gran institució com pot ser una universitat, una administració pública, o una gran empresa, és a dir els independents researchers o investigadors independents.