La indumentària catalana descrita pels viatgers: Richard Ford

Jordi Aguelo Mas

Richard_Ford, representat per Antonio Chatelain

Richard Ford (1796-1858), advocat, periodista, dibuixant i viatger anglès, en 1830 es traslladà a Espanya, instal·lant-se a Sevilla i Granada. Des d'aquí va realitzar viatges per tota la península i, en1833, tornà a Anglaterra. En 1845 publicà A Hand book for Travellers in Spain and Readers at Home, un dels relats de major interès per conèixer l'Espanya del segon quart del segle XIX i que, entre moltes altres temàtiques, aporta diferents referències a la indumentària de l'època. Així, amb Richard Ford inicio un sèrie d'escrits sobre la indumentària catalana descrita pels viatgers.

Indumentària dels catalans del segon quart del segle XIX

Les seves robes, com les seves cases, d'esquerdejat pintat, són genoveses més que espanyoles. Els homes porten pantalons llargs i amples de drap o pana de color fosc en lloc de les Bragas valencianes o els Calzones andalusos. Aquests pantalons els arriben tan alt, fins a les aixelles, que es pot dir que són tot pantaló i res cos, diferenciant-se només en això dels sans-culotte francesos, el casquet i qualitats revolucionàries dels quals  són idèntics als seus. L'alegre faja espanyola de seda és, però, indispensable. Les seves jaquetes són molt curtes i els pengen de les espatlles quan fa bon temps. En hivern porten una espècie de capote o gambote, que fa de capa espanyola. Una altra peculiaritat de la seva lligadura és que no porten ni el sombrero gacho del Sur ni la montera de las províncies centrals, sinó un gorro roig o morat, imitant el casquet frigi; l'extrem els penja a un costat o bé es deixa caure sobre el front.

​(Richard Ford. 1845. A Hand book for Travellers in Spain and Readers at Home)

Català bevent en porró. Dibuix de Richard Ford.

Indumentària de les catalanes del segon quart del segle XIX

El seu vestit cotidià sol consistir en un cosset amb un mocador mocado o un manto d'estamenya sobre el cap. Les seves arracades d'amatista i maragda són molt moros, i tan grans i pesats que es sostenen amb fils que els pengen de les orelles. Les classes altes van millor vestides. Les dames, no obstant, solen portar casquets sota les mantillas, cosa que constitueix una autèntica heretgia per al veritable abillament espanyol, i només ho fan a Sevilla les invàlides.

​(Richard Ford. 1845. A Hand book for Travellers in Spain and Readers at Home)