|
Jordi Aguelo Mas Ramon Colomer i Casals va néixer a Sant Cugat del Vallès, el 8 d'agost de 1859, en una família pagesa, fill d'Antoni Colomer Vila i de Francesca Casals Pila, ambdós pagesos de la parròquia de Sant Pere d'Octavià de la vila de Sant Cugat. Cap d'ells havia anat a l'escola, ja que no n'hi havia hagut mai. Ramon era el germà gran, després d'ell van néixer Jaume en 1862, Lluís en1865 i Climent en 1868. A l'edat de sis anys, amb els seus avis, cada dimuenge a mitja nit, anava cap a la drecera de Collserola, passant pel Sant Crist de Llasseres, vers can Bell, cap a can Jané (casa de la parròquia de Sant Medir), Vista Rica i al cim de la serra, des d'on baixaven per Sant Jeroni, Sant Genís, Vallcarca i Gràcia, on arribaven al mercat, amb els seus cistells plens. Per aquesta ruta hi portaven cistells d'ous, de fruites, patates o llegums, a l'espatlla els homes, i les dones al cap. Els cistells pesaven quaranta o cinquanta quilos, havent de reposar una vintena de vegades durant el trajecte. Ramon Colomer amb sis anys, anava al davant, amb la llanterna, il·luminant el camí boscós que comunicava amb Barcelona, als dotze anys, ja havia de portar el cistell carregat, seguint les passes dels seus pares, i un germà més petit era qui portava la llanterna (Mas 1972: 147-148). El 6 de març de 1880 Ramon Colomer Casals es casà amb Paula Sallés Pila. D'aquest matrimoni va néixer la seva filla Eulàlia en 1881, mare del líder rabassaire Ramon Mas Colomer, i posteriorment els seus fills Antoni i Jaume, morts en 1894 i 1893 respectivament i, la seva filla Virtuts, finada en 1899. Eulàlia Colomer Sallès és l'unica descendent d'aquest matrimoni que arribà a l'edat adulta, morint el 16 de novembre de 1933. A la darrera dècada del segle XIX va construïr-se la carretera de Gràcia a Manresa, passant per Sant Cugat cap a Terrassa. Això permetria transportar les mercaderies amb carros i animals, però els pagesos, només en pocs casos podien pagar-los, i si ho podien fer, era treballant més terres de les que ja treballaven. La nova carretera, més que beneficiar als pagesos, a qui en realitat va beneficiar va ser a nous rics que es van fer negociants de vi, patates, gra, etc. que pagaven els productes agrícoles a preus irrisoris, condemnant així la pagesia a la misèria. Com deia Ramon Mas Colomer, fins l'any 1915, "el vi tenia un preu a casa del pagès que no valia la pena de podar i cavar les vinyes pròpies. Es salvaven d'aquesta explotació els qui encara anaven a portar el vi en garrafes a Barcelona sense intermediaris" (Mas 1972: 149), tot i que no tardaria l'Associació de Taverners de la ciutat a posar entrebancs i el municipi establí un impost de 10 cèntims que representava el 66 per cent sobre el preu del vi, cosa que portà a que alguns vins fossin manipulats i rebaixats amb aigua, per compensar el cost d'aquest impost, irregularitat que ja l'any 1922 comprobà el laboratori dels Serveis Tècnics d'Agricultura de la Mancomunitat de Catalunya. Així, per a la defensa de la producció vinícola i l'organització de la lluita contra el frau, es creà l' Unió de Vinyataires de Catalunya. El 5 de maig de 1909 va morir Paula Sallés Pila i, el 24 de febrer de 1910, Ramon Colomer es casà en segones núpcies amb Balbina Auladell Valls. D'aquest segon matrimoni va néixer en 1912 Jaume Colomer Auladell, el qual morí a San Matín del Río el 10 de març de 1938, al front de Terol, essent soldat de la 30 Divisió, 132 Brigada Mixta i 528 Batalló. A inicis del segle XX, es crearen les primeres cooperatives viti-vinícoles de Catalunya, i la Mancomunitat entre 1914 i 1925 concedí préstecs econòmics a diferents sindicats agrícoles per a construcció de cellers, molins i per a la compra de maquinària agrícola. Bona part dels Cellers Cooperatius van ser constituïts amb l'aportació de la mà d'obra dels mateixos pagesos, sovint fent de manobres, traginant sorra o totxos amb carros; aportant una tercera part de la primera anyada; i aportant obligacions monetàries, a més d'allò que s'ha assenyalat, per part d'aquells associats que eren petits propietaris conreadors. Els propietaris rendistes no conreadors només aportaren obligacions, i tot i ser minoria, sovint acabaren per controlar molts d'aquests Cellers Cooperatius, establint desigualtats en els drets de vot segons el soci, comportant que molts pagesos conreadors i petits propietaris treballadors de la terra, descontents i avorrits amb els grans propietaris, comencessin a eixir del Celler Cooperatiu. Ramon Colomer i Casals era conegut com "el vell Rull", perquè anava a treballar corrent i tornava corrent, i com sempre corria deien que corria com una rutlla, o rulla, i com el denominatiu masculí de rulla és rull d'aquí li venia el seu malnom, segons explica Ramon Mas (Isasa, Mascarell 1978: 13). Ramon Colomer era pagès i tenia dos animals, els quals emprava per transportar fustes a Barcelona per la serra de Collcerola. Al matí feia un viatge de fustes, i a la tarda, després de dinar, anava a treballar amb l'animal que havia fet el viatge a Barcelona. Quan l'animal es cansava, el treia i el posava a menjar, aleshores, enganxava l'altre animal, i ell continuava treballant. Tot aquest esforç tenia per finalitat adquirir terra. Quan l'anyada no era bona, per pedregada, fred, o pel que fos, solia dir "aquest any he perdut una vinya" o "he perdut una casa", els objectius que es plantejava aconseguir a l'inici de cada any, ja que a casa seva eren tres germans i s'havia d'adquirir més terra per poder donar feina als altres germans, i així no haver d'enviar ningú a jornal, ni al mig ni al terç. Així descrivia al seu avi matern el líder rabassaire vallesà Ramon Mas Colomer (Isasa, Mascarell 1978: 13). El 6 de febrer de 1947, a Sant Cugat del Vallès, a l'edat de 87 anys morí, Ramon Colomer Casals, havent vist morir tots els seus fills i filles, i com el seu net Ramon Mas Colomer havia de marxar a l'exili com a conseqüència de la guerra d'Espanya de 1936-1939. Bibliografia - Isasa, Carme / Mascarell, Ferran. 1978. "Conversa amb Ramon Mas". L'Avenç núm. 10: 12-16. - Mas, Ramon. 1972. Camins pagesos de Catalunya. Testimoniatge d'un Rabassaire. Editorial Nova Terra, Documents a la recerca núm. 9, Barcelona. Premi Nova Terra 1970. Webgrafia
- Mota, J.F. 2018. Llistat de santcugatencs morts al front durant la Guerra Civil. Dins Història de Sant Cugat del Vallès. historiasantcugat.wordpress.com/2018/09/09/morts-front/
Joan Mas i Jané va néixer el 18 de novembre de 1879 a la parròquia de Sant Pere d'Octavià de la vila de Sant Cugat del Vallès [1]. Va ser el tercer fill d'Ignasi Mas Cordera (1840-1914) [2], pagès, miner i líder republicà d'aquesta població, i de la santcugatenca Antònia Jané Serra (1845-1919). El 30 de març de 1902 es casà amb Eulàlia Colomer Sallés (1881-1933) [3], amb la qual va tenir cinc fills: Ignasi nascut el 1902 i finat abans de 1907 [4], Ramon el 1903 [5], Ignasi el 1907 [6], Jaume el 1908 [7], i Teresa nascuda el 1911 [8]. El primogènit morí d'infant i el segon fill, en Ramon Mas, fou un destacat líder dels rabassaires del Vallès. Tots ells van néixer al carrer de la Sort núm. 3 de Sant Cugat del Vallès, la casa pairal de l'avi matern Ramon Colomer i Casals (1859-1947), conegut com "el vell Rull", on visqueren durant un temps després d'haver-se casat Joan Mas i Eulàlia Colomer. Posteriorment, quan el pare d'aquesta va enviudar, l'any 1911, aquest es tornà a casar, i hagueren d'anar a viure a una altra casa, moment en que fixaren la seva residència al carrer Santiago Rusiñol núm. 43 d'aquesta mateixa població, en aquell carrer que en temps pretèrits havia estat conegut com a carrer jussà o carrer de baix perquè delimitava la vila de Sant Cugat per la part de baix. La generació de Joan Mas Jané, va ser la darrera generació de la seva família que va néixer, viure i morir com a pagès rabassaire, com es desprèn de les paraules del seu propi fill, Ramon, que es lamentava, l'any 1967, que "la nostra casa, on treballàvem pare i tres fills, era la casa pagesa que durant alguns anys havia portat més raïm al nostre Celler Cooperatiu Agrícola, mentre que ara no es cull ni un sol litre de vi a les terres que abans treballàvem. I de la nostra generació, ni un sol dels fills dels meus germans, ni ells mateixos, avui es dediquen a l'agricultura" (Mas 1967: 12). Joan Mas Jané era pagès, pagès d'aquells que conreaven la terra i no pas d'aquells que cobraven la seva part de fruits. Els dissabtes i dimuenges però, feia de barber. El seu fill Ramon, en 1970, escrivia que "Quan al costat del meu bon pare, a dotze anys, treballava a la vinya, veia passar primer els cotxes amb caballs que portaven els fills dels propietaris per anar a aprendre d'advocat o d'arquitecte a la ciutat i, en passar corrent per la carretera o camí de la vora de la vinya, ens emplenaven de pols, sense mai girar la cara vers nosaltres, capcots pel nostre treball, com si fos una indignitat mirar-nos, i on jo, tan jove, ja hi veia un signe evident de menyspreu" (Mas 1972: 11). Després els cotxes amb cavalls foren substituïts pels automòbils i, "mentre nosaltres, el meu pare i jo, continuàvem dintre d'un inmobilisme social, econòmic i moral, contemplàvem com a través dels anys l'amo de la terra seguia el ritme modern, adquirint més propietats i més automòbils, s'enriquia amb la suor de setanta famílies pageses que li conreaven la terra a mitges i al terç, nosaltres, després de treballar més i més hores, continuàvem igual, com en segles anteriors, en la mateixa situació, amb les mateixes eines dels nostres avis, el sarró al coll i la manta per a fer el repòs havent dinat o per abrigar-nos de la pluja o de les gelades de l'hivern, sense poder arribar mai a comprar ni una bicicleta, un llibre o unes sabates noves" (Mas 1972: 11). En aquestes condicions, només tenien un vestit, el del casament, que l'empraven al llarg de la seva vida per festes majors, batejos i casaments, fins que finaven i els enterraven amb aquest. El 1916, Joan Mas va posar una botiga on es venien oli, verdures, fruites, vi, sabó i carbó, entre d'altres productes. Anys més tard, va tenir una parada a la plaça, al Mercat Vell de Sant Cugat, on es venien verdures i fruites. La seva muller, Eulàlia Colomé Sallés, s'encarregava d'aquesta. El 1918, als claustres del monestir de Sant Cugat del Vallès, en Joan Mas i Jané es va negar a signar uns contractes que li van presentar. En aquests es pretenia transformar el contracte de rabassa morta en un simple contracte de parceria, cosa que comportava que el pagès rabassaire perdia no només la plantació de la vinya, sinó també la quantitat pagada com a "drets d'entrada" consistents en vuit unces per quartera i l'emfiteusi perpètua del domini útil de la terra. Aquesta no va ser la única ocasió en que els propietaris rendistes van intentar fer signar a aquest pagès rabassaire contra els seus interessos. A principis del segle XX, al primer quart del segle, la joventut pagesa començava a saber llegir i escriure, fet que va tenir força importància quan va proclamar-se la Segona República Espanyola en 1931, i quan tres mesos després d'haver-se constituït el govern, en uns decrets de l'onze de juliol i del sis d'agost de 1931, fets pel ministre d'agricultura Fernando de los Ríos, es manifestà que tota renda abusiva del camp implicaria la revisió dels contractes de conreu. Aquests decrets provocaren la reacció de l'Institut de Sant Isidre i la Lliga Regionalista, és a dir, dels propietaris industrials i d'hisendes, al·legant que aquestes lleis no servien per Catalunya i que això ja s'arreglaria amb l'Estatut que s'havia de votar. Els pagesos conreadors, en canvi, molts d'ells van fer les demandes de revisió d'accord amb el contingut de la llei, dipositant el valor equivalent, segons el líquid imponible i el Cadastre declarat pel propietari com a renda als diferents Jutjats de Primera Instància. En aquests moments els rabassaires lluitaven per assolir uns contractes de conreu justos i, per això no entregaven al propietari la seva part de la verema fins que els tribunals es pronunciessin sobre les demandes de revisió i, ingressant aquesta part als jutjats, motiu pel qual es fomentaven les denúncies dels contractes al jutjat, on es demanava un canvi de contracte en forma d'arrendament. Malgrat les amanaces, amb la Guàrdia Civil, que Oriol Anguera de Sojo, governador civil de Barcelona, va fer en una circular, a tots els pobles de les comarques vitícoles, als pagesos, si s'atenien als articles de la llei de revisió de contractes de conreu, el dia 10 de setembre, la pagesia no es va deixar intimidar, i a cada comarca, es van formar equips de voluntaris per anar a ajudar als pagesos a omplir els tres fulls per a presentar la demanda (Mas 1972: 125-127).  Manifestació de rabassaires a favor de la Llei de contractes de conreu El 18 de setembre de 1931 van començar les veremes a la comarca del Vallès Occidental amb la presència de la Guàrdia Civil a les vinyes i els pagesos exhibint el rebut de pagament en dipòsit al Jutjat de Primera Instància, fent que es retirés la Guàrdia Civil però, a l'endemà, aquesta va tornar, muntada i a peu, i prop de les onze del matí, van anar a la vinya del rabassaire de Sant Cugat del Vallès, Joan Mas i Jané, el qual treballava a rabassa morta, tal i com anys després ho relatà el seu fill Ramon Mas (Mas 1972: 128). A Joan Mas li van fer les mateixes preguntes que s'havien fet a d'altres pagesos el dia anterior, però, a més, li van demanar si tenia permís de l'amo, contestant que mai l'havia necessitat ni per treballar ni per collir, i tot i presentar el rebut del dipòsit de pagament al Jutjat de Primera Instància de Sabadell, la Guàrdia Civil se'l va endur acusat de no pagar. Això succeí el dia 20 de setembre de 1931, dia en que Joan Mas Jané fou detingut junt amb Domènec Solà Puigoriol i Albert Llunell Debesa en el marc de la conflictiva verema de 1931. Joan Mas Jané era el pare del delegat comarcal dels rabassaires del Vallès, és a dir de Ramon Mas Colomer. Fou pres i portat a casa del propietari de Can Fatjó dels Xiprers, el rendista, del terme municipal de Cerdanyola del Vallès, on van intentar que signés la renúncia a la revisió del contracte. No van aconseguir que signés.
Dos anys després, en 1933, la seva dona morí. Joan Mas i Jané encara viuria quinze anys més, morint a Sant Cugat del Vallès, el 4 d'octubre de 1948, a l'edat de 68 anys. Notes [1] AHPSPO, Baptismes, 14S1, fol. 105v [2] Ignasi Mas Cordera, i no "Ignasi Mas Olvera" com ha estat publicat en alguna ocasió, possiblement fruit d'una mala transcripció, cas de l'entrevista realitzada en 1978 a Ramon Mas (Isasa / Mascarell 1978), un dels seus nets. [3] AHPSPO, Matrimonis, 11S5, fol. 178v-179 [4] AHPSPO, Baptismes, 15S1, fol. 170 [5] AHPSPO, Baptismes, 15S1, fol. 186 [6] AHPSPO, Baptismes, 16S1, fol. 61v-62 [7] AHPSPO, Baptismes, 16S1, fol. 90-90v [8] AHPSPO, Baptismes, 16S1, fol. 135v Fonts documentals - AHPSPO, Baptismes, 14S1 - AHPSPO, Baptismes, 15S1 - AHPSPO, Baptismes, 16S1 - AHPSPO, Matrimonis, 11S5 Bibliografia - Isasa, Carme / Mascarell, Ferran. 1978. "Conversa amb Ramon Mas". L'Avenç núm. 10: 12-16. - Mas, Ramon. 1967. La pagesia catalana i els seus problemes. Edicions d'Aportació Catalana, Barcelona. - Mas, Ramon. 1972. Camins pagesos de Catalunya. Testimoniatge d'un Rabassaire. Editorial Nova Terra, Documents a la recerca núm. 9, Barcelona. Premi Nova Terra 1970. - Mota Muñoz, José Fernando. 2001. La república, la guerra civil i el primer franquisme a Sant Cugat del Vallès (1931-1941). Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Biblioteca Serra d'Or núm. 271. Barcelona. Webgrafia
- Mota, J.F. "El període del primer ajuntament escollit. Del 5 de juny de 1931 al 31 de gener de 1934 ", dins Història de Sant Cugat del Vallès (1931-1941): República, guerra civil i primer franquisme. http://www.nodo50.org/casc/mota/El-periode-del-primer-Ajuntament-escollit - Mota, J. F. La conflictiva verema de 1931. Dins Història de Sant Cugat del Vallès. https://historiasantcugat.wordpress.com/2013/10/30/verema-1931/ |
Vides passades
|
