JORDI AGUELO MAS
  • Inici
  • Sobre mi
    • Formacio academica
    • Borses d'estudi
    • Associacions
    • Comissions i consells
    • Societats
  • Activitats
    • Arqueologia
    • Conferencies
    • Documentacio (en obres)
    • Exposicions
    • Informes inèdits
    • Projectes
    • Publicacions
    • Textos >
      • Textos inèdits
      • Textos per a webs
    • Traduccions
  • Serveis
  • Blocs
    • Noticiari
    • Patrimonium
    • Vides passades
  • Notes d'hemeroteca
    • L'arqueologia que em crec i l'arqueologia que no em crec
    • Arqueologia al Monestir de St Cugat
    • Mercat de Santa Caterina de Bcn
  • Contacte


Vides passades

​Bloc d'història

Els germans Aguelo Salvador de Mediana de Aragón

9/29/2018

 
Darrera actualització: 11 d'octubre del 2018
Jordi Aguelo Mas
L'any 2015 vaig redactar les biografies de Manuel Aguelo Salvador, de Pascual Aguelo Salvador i de Gregorio Aguelo Salvador, així com un escrit sobre el recordatori funerari de Valentín Aguelo Salvador, en una antiga web i un blog associat a aquesta que havia tingut. Al traslladar part dels continguts d'aquesta antiga web i aquest antic blog a Vides passades, vaig optar per unir les dades de que disposava dels germans Aguelo Salvador de Mediana de Aragón en un sol escrit, incorporant la informació de la que disposava d'aquests i, sobre la resta de germans dels quals encara no havia escrit res, és a dir de Dionisio i Camilo Aguelo Salvador, resultant un nou escrit redactat el setembre de l'any 2018, i que vaig actualitzant a mesura que trobo noves dades relacionades amb aquests sis germans de Mediana de Aragón.
Mediana de Aragón al segle XIX i a la primera meitat del segle XX
Mediana de Aragón és una vila dedicada principalment a l'agricultura i la ramaderia, sobretot ovina i, en aquest municipi neix el riu Ginel, que rega les terres de Rodén i aflueix al riu Ebre pel seu marge dret, al passar per Fuentes de Ebro.
​Situada a uns 30 quilòmetres de Saragossa, al sudest de la comarca de la capital aragonesa, Mediana de Aragón també es troba a les proximitats de la comarca del Campo de Belchite.
Imagen
Localització de les poblacions aragoneses de Mediana de Aragón, Rodén i Fuentes de Ebro, en el curs del riu Ginel, afluent, pel marge dret, del riu Ebre. (Imatge extreta de Google Earth Pro)
El segle XIX comença amb les guerres napoleòniques, entre les quals es troba la Guerra del Fràncès, també coneguda com a Campanya d'Espanya o Guerra de la Independència Espanyola, la qual s'inicià en 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques al Regne d'Espanya i la pretensió de Napoleó d'instal·lar al tron espanyol al seu germà Josep Bonaparte, després de les abdicacions de Baiona, on Carles IV i Ferran VII renunciaven al tron d'Espanya a favor de Napoleó. El conflicte entre Espanya i el Primer Imperi Francès va concloure al 1814 amb el retorn de Ferran VII.
ImagenComarca del Campo de Belchite, situada al sud de Mediana de Aragón.
Un cop conclòs el conflicte, va néixer l'anomenat "bandolerisme romàntic", fenòmen estudiat per José Antonio Adell i Celedonio García (2010) en relació al Campo de Belchite i on recullen diferents referències a Mediana de Aragón. Segons aquests autors el fenòmen neix just després de la Guerra del Francès, en diferents punts de la geografia espanyola, apareixent quadrilles de bandolers que foren considerats per l'Estat com a delinqüents, però com a triomfadors de la justícia social a les seves comunitats. Les diferents guerres carlines del segle XIX també van fer proliferar el bandolerisme, ja que molts soldats derrotats no tenien altra opció que l'emigració o subsistir fora de la llei. Aragó, al igual que Andalusia i altres indrets d'Espanya, va viure aquest fenòmen, el qual es desenvolupa en llocs caracteritzats per l'absència d'una classe mitja a la societat, la qual és dominada per latifundistes, i on la gent pateix pobresa, fam, misèria, injustícia social i, no té l'educació més elemental. Així, el bandolerisme acostumava a aflorar en llocs i moments d'una profunda crisi econòmica i malestar social. Aquest mal endèmic del segle XIX, segons  José Antonio Adell i Celedonio García, afectà especialment a finals de segle a la societat rural, amb importants conseqüències socials, on l'agricultura ocupava a més del setanta per cent de la població. A tot això, segons aquests autors, cal afegir que l'ensenyament era significativament defectuós, el qual segons la llei municipal de 1877 era un servei sotmès a l'acció i vigilància de les corporacions locals. Mediana de Aragón, en 1834, havia obtingut la independència municipal, formant el seu propi ajuntament. El poc interès per una cultura mínima a les diferents poblacions de la província de Saragossa es posa de manifest en les 184 multes imposades pel governador civil, a mitjans de 1891, als alcaldes de la província, per no pagar els mestres (Adell, García 2010: 301-303).

Els germans Aguelo Salvador van néixer en una època on es documenta que a Mediana de Aragón, a finals de 1860, dos homes van detenir a un traginer que anava acompanyat d'un noi, lligant-lo fort i assessinant-lo d'un tret sense robar-li res (Adell, García: 303). El 29 de març de 1879 uns malfactors intentaren robar a dos traginers prop de Mediana, però aquests es varen resistir i, ajudats pels guàrdies municipals del poble, aconseguiren detenir a dos dels lladres, quedant un d'ells greument ferit (Adell, García: 304). Els llocs on actuaven els saltejadors eren punts propers a vies de comunicació, essent un d'aquests, camí de Saragossa, l'anomenat “Alto del Centeno”, proper a Mediana, on es produïren nombrosos robatoris en els primers anys del segle XX. Una de les víctimes fou l'ordinari d'El Burgo de Ebro, que anava acompanyat de la seva filla i, als quals, dos enmascarats els posaren dues pístoles al pit i exigiren, amenaçant de treure'ls-hi la vida, el diner que portava, el qual els entregà les 59 pessetes que duia. Els atracadors fugiren en direcció a Belchite, deixant en aquell loc un mocador tacat de sang. La Benemèrita va detenir a Mediana als suposats autors, Serafín Larrosa, conegut com “Señorito”, i Jorge Monleón, ambdós de 28 anys però, la detenció d'aquests no acabà amb els assalts al “Alto del Centeno”. Els robatoris continuaven i poc temps després les víctimes foren dos veïns de Mediana, als quals, a primera hora del matí, tres lladres armats d'escopetes els robaren 70 duros i, després fugiren (Adell, García: 304).
Sobre l'evolució demogràfica de Mediana de Aragón, no disposo de dades referents al segle XIX però, sí de la primera meitat del segle XX. Segons el portal Foro-Ciudad.com, el qual extreu les seves dades de diferents publicacions del Instituto Nacional de Estadística (INE), especialment dels padrons municipals, Mediana de Aragón, l'any 1900, tenia 1.370 habitants. Deu anys després, en 1910, la població havia augmentat fins els 1.421 habitants però, a partir d'aquí, la població començarà a decaure, arribant als 1.349 habitants de 1920, els 1.188 habitants de 1930, i els 732 habitants de 1940. A la següent dècada hi hagué una lleugera recuperació demogràfica, arribant als 843 habitants el 1950. La devallada demogràfica a partir d'aquest moment serà una constant a la vila de de Mediana de Aragón, arribant als 468 habitants del 2.017.  
Ascendència dels germans Aguelo Salvador
Els germans Aguelo Salvador, de nom Valentín, Gregorio, Dionisio, Pascual, Manuel i Camilo, són nascuts a la vila aragonesa de Mediana de Aragón, al darrer terç del segle XIX,  fills de Francisco Aguelo Muñoz i María Salvador Garcés. 
​​​Els seus avis paterns van ser Pedro Aguelo i Francisca Muñoz i, els materns, Juan Salvador i Agapita Garcés, generació nascuda a principis del segle XIX i que visqué al llarg d'aquesta centúria.
Imagen
Retrat de María Salvador Garcés, mare dels germans Aguelo Salvador. Vull agraïr a Carmen Aguelo Navarro, néta de Pascual Aguelo Salvador, l'aportació d'aquesta imatge.
Imagen
Arbre genealògic dels germans Aguelo Salvador
Els germans Aguelo Salvador van viure fins el segon quart del segle XX, només Manuel, mort en 1958, arriba al tercer quart d'aquest segle i, potser Dionisio, del qual ignoro a data d'avui el moment de la seva defunció, tot i que com la majoria dels seus germans, hi ha constància que encara era viu, al proclamar-se la Segona República Espanyola el 14 d'abril de 1931. En aquest moments. només Valentín, mort en 1928, no sobrevisqué el regnat d'Alfons XIII d'Espanya, dit "l'Africà". Els altres tres germans moriren durant la Guerra dEspanya de 1936-1939 o poc després. Pascual en 1936 morí afusellat pels sublevats contra  la república, Gregorio poc després d'acabar la guerra, en 1940 i, el petit dels germans, Camilo, pocs anys després, en 1944.
Imagen
Els sis germans Aguelo Salvador. Vull agraïr a Carmen Aguelo Radigales, besnéta de Gregorio Aguelo Salvador, l'aportació d'aquesta imatge.
​ Valentín Aguelo Salvador
Imagen
Recordatori funerari de Valentín Aguelo Salvador, corresponent a l'any 1928. Vull agrair a Francisco Aguelo Muñoz, nét de Camilo Aguelo Salvador, que m'hagi fet arribar aquest document.
Valentín Aguelo Salvador el 7 de setembre de 1928 morí a Mediana de Aragón. Aquest era casat amb Nicolasa Ezquerra, i en el moment de la seva defunció tenia un fill anomenat Antonino, i una filla de nom Concha.
De Valentín Aguelo Salvador i de la seva descendència més immediata disposo de molt poques dades però, hi ha constància que la seva filla Concha, és a dir Concepción Aguelo Ezquerra, fou objecte d'un expedient de responsabilitats polítiques entre 1940 i 1941, realitzat pel Tribunal de Responsabilidades Políticas de Saragossa, tal i com consta al portal d'internet DARA. Documentos y Archivos de Aragón. L'expedient fou sobresegut el 22 de març de 1941, moment en que consta que Concha tenia 40 anys, del que es desprèn que havia nascut l'any 1900 o 1901, i era de la localitat de Saragossa, segons la informació recollida per ARICO. Asociación por la Recuperación e Investigación Contra el Olvido.
​​ Gregorio Aguelo Salvador
Gregorio Aguelo Salvador es troba ben documentat gràcies a les dades recollides al Diario Oficial del Ministerio de la Guerra (DOMG), la Revista de Sanidad Militar, i el diari La Correspondencia Militar. Gràcies a aquestes publicacions podem resseguir la seva carrera dins la sanitat militar i, sabem que quan l'any 1922 era ajudant primer de la Brigada sanitària, destinat a la Inspección de Sanidad Militar de la cinquena regió, Gregorio ja comptava 25 anys com oficial (DOMG 220: 1187), cosa que ens porta a saber que aquest era oficial des de l'any 1897. ​​
​Efectivament, l'any 1901 ja és documentat com ajudant tercer, del reemplaçament a la tercera regió, i en comissió, a l'hospital militar de València, a la Inspección de Sanidad Militar de la tercera regió, en comissió, i afecte a la Brigada Sanitaria, per a la percepció dels seus havers (DOMG 20: 214). Pocs anys després el retrobem a la documentació, concretament l'any 1904, en ser considerat apte per al seu ascens entre els ajudants segons i tercers de la Brigada Sanitaria (DOMG 175: 379). Sis anys després, en 1910, el diari La Correspondencia Militar, l'inclou entre els ajudants segons que són aptes per a l'ascens quan per antiguitat els hi correspongui (Anònim 1910).
L'any 1922 trobem documentat a Gregorio Aguelo Salvador al document ja esmentat del DOMG, i a la Revista de Sanidad Militar, en aquesta en motiu de la vuitena llista de subscripció per tal d'erigir un mausoleu a la memòria dels morts en campanya del cos de sanitat militar, corresponent al personal de la cinquena regió (Anònim 1922: 570). Finalment, l'any 1927, al diari La Correspondencia Militar, del divendres 16 de setembre, entre les disposicions oficials de guerra i marina que fan referència a la Sanidad Militar es recull la notícia que li és concedida la pensió de la Orden San Hermenegildo, essent ajudant primer en aquest moment, notícia que el diari extreu de DOMG (Anònim 1927).
Les regions militars esmentades fan referència a una subdivisió administrativa de tipus militar d'Espanya que té el seu origen al segle XVIII i que existí fins l'any 2002, tot i que es modificà en diferents ocasions. Aquí no entraré en el detall de les regions militars que existiren originalment perquè aquesta divisió l'any 1898 es modificà, és a dir just quan Gregorio Aguelo Salvador començava a exercir d'oficial, moment en que les tretze regions militars originals quedaren reduïdes a vuit, i a dues capitanies generals i dues comandàncies generals tal i com s'observa al mapa adjunt. ​
Així, per tal d'esclarir quines són la tercera i la cinquena regions esmentades als documents referents a l'activitat exercida per Gregorio Aguelo Salvador, cal dir que la tercera correspon a la zona valenciana i la cinquena a la zona aragonesa.
Imagen
Retrat de Gregorio Aguelo Salvador. Vull agraïr a Josep Aguelo Parés, nét de Manuel Aguelo Salvador, l'aportació d'aquesta imatge.
Imagen
Notícia de l'any 1922 on ja consta que Gregorio Aguelo Salvador ja portava 25 anys com oficial
Imagen
Regions militars d'Espanya a partir de 1898. Mapa extret de la web La historia con mapas.
A banda de la trajectòria professional de Gregorio Aguelo Salvador, sabem que es casà amb Julia Lorente, amb la qual tingué tres fills: Gregorio, Julio i Pilar. El seu fill Gregorio Aguelo Lorente (Saragossa 1900-1961) va ser un reconegut banderiller aragonès, conegut com "Carnicerito", el qual vestí el tratge de llums per primer cop el 1918 (Jarana 1961). El segon fill, Julio Aguelo Lorente, es casà amb Elvira Monreal Ramón, d'on descendeixen els Aguelo Monreal que es localitzen a Madrid. Pilar Aguelo Lorente, la filla, es casà amb l'asturià i diplomàtic, Adolfo Álvarez-Buylla y Lozana. Aquest és germà de Vicente Álvarez-Buylla y Lozana, el qual arribà a ser cònsul general d'Espanya a Londres durant els anys trenta i, de Plácido Álvarez-Buylla y Lozana que fou cònsul general d'Espanya a Gibraltar i, després, ministre de Indústria i Comerç durant el primer govern del Frente Popular, l'any 1936, en temps de Largo Caballero. Adolfo Álvarez-Buylla y Lozana, i la seva muller Pilar Aguelo Lorente, després de la guerra d'Espanya de 1936-1939, s'exiliaren a Colòmbia i Mèxic. Fill d'aquests, i per tant nét de Gregorio Aguelo Salvador, és el dibuixant i guionista Adolfo Álvarez-Buylla Aguelo (1927-1998), conegut com Adolfo Buylla, autor dels dibuixos del comandant Diego Valor i, havent col·laborat amb l'editorial Bruguera a El Capitán Trueno.
​El 18 de juliol de 1940, Gregorio Aguelo Salvador morí, segons consta al cementiri Torrero de Saragossa, cementiri construït per l'ajuntament d'aquesta ciutat a principis del segle XIX, en funcionament des del 1834.
​​ Dionisio Aguelo Salvador
Imagen
Imatge de família on apareix Dionisio Aguelo Salvador. El meu agraïment a Francisco Aguelo Muñoz, nét de Camilo Aguelo Salvador, per aquesta fotografia.
Dionisio Aguelo Salvador, electricista de professió, a mitjans de la primera dècada del segle XX, ja hi ha constància que ha deixat Mediana de Aragón i s'ha traslladat a Barcelona, tal i com es desprèn de la Memoria acerca de la suscripción nacional en favor de los damnificados por el hundimiento del tercer depósito del Canal del Lozoya (1906: 14), on es troba inclòs dins el llistat de la Escuela Superior de Artes é Industrias y Bellas Artes de Barcelona. ​Sis anys després, consta entre els jurats del darrer quatrimestre del Jutjat de Drassanes, concretament dins el llistat dels caps de família (La Vanguardia, 10 de setembre de 1912: 12).
En 1924 és nomenat vicepresident segon de la junta directiva de l'Asociación de Industriales electricistas y Anexos de Cataluña, segons queda recollit a La Vanguardia del dia 30 d'abril d'aquest any. 
Imagen
Notícia publicada a La Vanguardia, el dia 30 d'abril de 1924, p. 10
A la Gaceta Municipal de Barcelona es pot resseguir la seva activitat, als anys 1929 i 1930. Així, en 1929 instala vuit llums als sòtans del Mercat de Sants, enllumenat elèctric en el rellotge de la torre de les oficines municipals del districte VII i, posa dos timbres i fa l'ampliació de l'enllumenat al Dispensari Municipal del Taulat i, ampliant la llum i fent la instalació de nous aparells al Negociat Municipal d'Estadística, a més de fer serveis de conservació i reparació de les instalacions d'enllumenat, força, calefacció, ventilació i timbres a les dependències municipals (GMB XVI / 11: 188-189)
En 1930, realitzà  la reparació de quatre ventiladors del Mercat de l'Abaceria Central, al barri de Gràcia,  la instal·lació i reparació de la llum a diferents escoles nacionals, treballs d'instalació i reparació de llum elèctrica i timbres a l'Escola Municipal d'Arts i Oficis del Districte VIII, l'ampliació i modificació de l'enllumenat i timbres de les oficines municipals del Districte II, serveis d'enllumenat al Palau de Belles Arts, en motiu del congrés cotoner i de festes celebrades en aquest, obres d'entroncament de la instalació elèctrica de l'antic Laboratori del carrer Sicília amb l'escomesa definitiva d'un edifici de nova construcció, instalació de l'enllumenat elèctric en el magatzem municipal de la Morera, al carrer Banyoles, muntatge, desmuntatge i guàrdies de la instalació d'enllumenat de la tribuna aixacada a la Plaça de la Constitució, en motiu del concurs de caramelles, instalació de cinc timbres a les noves dependències del Negociat d'Abastiments, serveis de conservació i reparació de les instalacions d'enllumenat, força, calefacció, ventilació i timbres a les dependències municipals, treballs de remoció de les instalacions elèctriques de les Cases Consistorials, i la instalació d'un llum al sòtan de la font del passeig de Sant Joan (GMB XVII / 2: 19; GMB XVII / 6: 85-86; GMB XVII / 9: 129; GMB XVII / 28: 479-480; GMB XVII / 34: 586;GMB XVII / 37: 639; GMB XVII / 51: 866-867).
En 1932, Victoriano Gasulla García i Dionisio Aguelo Salvador van sol·licitar i se'ls concedí la patent d'un mecanisme elèctric de seguetat per a cinematògraf.
Dionisio Aguelo Salvador tingué dos fills, Arturo i Pilar Aguelo López, i morí a Barcelona, essent enterrat al cementiri de Montjuïc. Del seu fill Arturo sembla venir alguna branca familiar dels Aguelo actualment localitzada a l'Amèrica del Sud, informació que de moment tinc pendent de contrastació. La seva filla Pilar, o Joana Pilar, coneguda com la "senyoreta Pilín", fou membre de la coral Joia i mestra, intèrpret i professora de cant al Liceu i el Conservatori, així com filla adoptiva de la població d'Alella, al Maresme, i finà el 16 de gener de l'any 2009, tal i com queda recollit a El Full núm. 247, butlletí d'informació municipal de l'Ajuntament d'Alella (2009, p. 8).
​​ Pascual Aguelo Salvador
Pascual Aguelo Salvador, nasqué en 1870, ​de professió electricista, i consta des de mitjans del mes de juny de 1931 com a corresponsal a Mediana de Aragón (Anònim 1931) del setmanari Républica, portaveu de les esquerres aragoneses. Aquest setmanari fou publicat entre els mesos de maig i desembre de 1931. En aquest setmanari hi escrigué algun escrit com "Extinción de la plaga" on explica el resultat obtingut, el dia 7 de juny de 1931, per la candidatura obrera republicana i pels reialistes per tal d'escollir jutge municipal, fiscal i suplents al municipi de Mediana de Aragón.
Imagen
Capçalera del setmanari aragonès REPÚBLICA - Portavoz de las izquierdas aragonesas.
Després del daltabaix que tingueren els partits de republicans d'esquerres a les eleccions de 1933, Manuel Azaña fundà en 1934 Izquierda Republicana (IR), partit que tingué un important paper durant la segona república espanyola, arribant a presidir-la precisament Manuel Azaña entre 1936 i 1939. Pascual Aguelo, tal i com es recull a la web Liberados del olvido, va militar a Izquierda  Republicana i, el mes de febrer de 1936, a les eleccions municipals de Mediana de Aragón, és escollit un consistori d'esquerres per a governar la vila, escollint com alcalde Pascual Aguelo Salvador, conegut com "El Cojo del Palomo".
Imagen
Article publicat per Pascual Aguelo Salvador a REPÚBLICA - Portavoz de las izquierdas aragonesas (núm. 7, pàg.2), el día 20 de juny de 1931.
Quan el 18 de juliol de 1936 es produeix l'alçament contra la República, seguint les ordres enviades des de Saragossa, segons ho relata Hans Wilshusen, la guarnició de la Guàrdia Civil roman aquartelada, optant el comandant per la prudència i a l'espera de veure com evolucionen els fets. Al dia següent arriben en cotxe, procedents de la població de Fuentes de Ebro, quatre guàrdies civils i dos falangistes, tots ells armats i amb la finalitat de implantar un nou consistori fidel al bàndol dels sublevats. En aquest moment la Guàrdia Civil de Mediana s'uneix als sublevats, es destitueix el consistori escollit a les eleccions municipals i es designa com a alcalde a José Perún "El Pelotas" (Wilshusen 2015: 18).
Aquests canvis comporten que diferents veïns de dretes volguin aprofitar la nova situació política i militar per tal de detenir i jutjar a tots aquells veïns que siguin d'esquerres i, així, ho manifesten al nou alcalde i a la Guàrdia Civil, de forma reiterada. Malgrat la insistència, segons Wilshusen, l'alcalde José Perún no fa cas de les denúncies, alegant que considera que no són gent perillosa, actitut secundada per la Guàrdia Civil. Indignats per la resolució de l'alcaldia i veient que les seves denúncies no prosperen, aquests veïns decideixen anar a una instància superior, a la qual set d'aquests veïns porten una llista de les persones contra les quals s'ha de prendre mesures. Concretament es dirigeixen a Joaquín de Santa Pau Guzmán, cap de la Falange, el qual es troba a Belchite. Aquest, acompanyat de diversos homes transportats en diferents vehicles, es presenta a Mediana per tal d'arrestar als inclosos dins la llista. Alguns es plantegen fugir, d'altres es queden a casa, com és el cas de Pascual Aguelo però, quan els falangistes es presenten a casa seva per detenir-lo, fuig per la teulada, tot i que és detingut poc després al carrer per un grup de falangistes, essent traslladat a Belchite amb els altres detinguts, on són interrogats (Wilshusen 2015: 19-21).
​El 13 de setembre de 1936, Pascual Aguelo Salvador, darrer alcalde republicà de Mediana de Aragón, de professió electricista, i a l'edat de 66 anys, fou afusellat, víctima de la repressió exercida pels sublevats. Pascual Aguelo Salvador tingué dos fills, Pascual i Francisco, i entre els seus nets hi trobem els Aguelo Navarro que es localitzen a Saragossa.
​​ Manuel Aguelo Salvador
Imagen
Església de San Miguel de los Navarros (Saragossa)
Manuel Aguelo Salvador va néixer el 1875/6 i, cap a l'any 1900 s'establí al Burgo de Ebro, on aprengué l'ofici d'espardenyer. El 1904 es casà amb María Escolàstica Espinosa Salvador, natural també de Mediana de Aragón, a l'església de San Miguel de Los Navarros de Saragossa. Fruit d'aquest matrimoni van néixer tres fills: Manuel, Fe i Inocencio. El fill gran sembla que no deixà descendència, de la seva filla descendeixen els Bergés Aguelo d'El Burgo de Ebro i, del fill petit descendeixen els Aguelo Parés que es documenten al Prat de Llobregat, a Catalunya.
​En 1911, al Registre Civil del Burgo de Ebro, en motiu de l'acta de naixement del seu tercer fill, Manuel Aguelo Salvador consta com a barber i residint a El Burgo de Ebro. Posteriorment, als anys trenta, el seu fill Manuel morí en un accident ferroviari i, a finals d'aquesta mateixa dècada, María Escolástica Espinosa Salvador, la seva muller, morí, concretament el 2 de maig de 1938, a la població aragonesa del Burgo de Ebro, a l'edat de 64 anys. 
Manuel Aguelo Salvador, tot i continuar vivint al Burgo de Ebro, vint anys després, en 1958, a l'edat de 83 anys, morí a la població catalana del Prat de Llobregat, on vivia el seu fill petit Inocencio Aguelo Espinosa.
​​ Camilo Aguelo Salvador
Camilo Aguelo Salvador, el menor dels germans Aguelo Salvador, es casà amb Paulina Royo Casabona i finà en 1944. Tingué sis fills, els Aguelo Royo: Genaro, Jesús, Máximo, Luis, María Antonia i Francisco.
Imagen
Camilo Aguelo Salvador. Vull agrair al senyor Francisco Aguelo Muñoz, nét de Camilo Aguelo Salvador, que m'hagi fet arribar aquesta fotografia.
Imagen
Paulina Royo Casabona, muller de Camilo Aguelo Salvador. El meu agraïment a Francisco Aguelo Muñoz per aquesta imatge de la seva àvia.
Imagen
Dones rentant al riu Ginel, a Mediana de Aragón, entre les quals es troba Paulina Royo Casabona. El meu agraïment a Francisco Aguelo Muñoz, nét de Camilo Aguelo Salvador, per aquesta fotografia.
Algun dels fills de Camilo Aguelo Salvador, com en el cas de Genaro Aguelo Royo, continuà vivint a Mediana de Aragón. De Jesús Aguelo Royo no disposo de cap informació. Máximo Aguelo Royo, nascut el 16 de gener de 1914, consta com a practicant de l'assistència pública domiciliària en 1943, segons el número del mes de febrer de 1952 de la revista informativa profesional Medicina y Cirugía Auxiliar, òrgan del Consejo General de Practicantes de España. Luis Aguelo Royo consta  l'any 1986 en un llistat de veterans comunistes, publicat a la pàgina 46 del número 391 de la revista Mundo Obrero. De María Antonia Aguelo Royo (1922-2014), sabem que es casà i que d'ella descendeixen els Rodríguez Aguelo que es localitzen a Saragossa. Finalment, de Francisco Aguelo Royo sabem que obté en 1962 plaça com a mestre, segons consta al suplement del número 1140 d'Escuela Española. Per les dades de que disposo sembla ser que la descendència de Camilo Aguelo Salvador es mantingué a Mediana de Aragón o en poblacions aragoneses properes, com és el cas de la capital povincial, Saragossa .

Fonts documentals
​
- DOMG núm. 20, dissabte 26 de gener de 1901.
​- DOMG núm. 175, dimarts 9 d'agost de 1904.
​- DOMG núm. 220, dissabte 30 de setembre de 1922.
Bibliografia

- Adell Castán, José Antonio. García Rodríguez, Celedonio. 2010. "El bandolerismo romántico en el Campo de Belchite". Comarca de Campo de Belchite (Jaime Cinca Yago i José Luis Ona González, coordinadors): 301-312.
- Aguelo, Pascual. 1931. "Extinción de la plaga".
 REPÚBLICA. Portavoz de las izquierdas aragonesas núm. 7: 2.
- Anònim. 1910. "Disposiciones oficiales". 
La Correspondencia militar núm. 9.885: 3.
- Anònim. 1922. "Variedades". Revista de Sanidad Militar núm. 19: 569-571.
- Anònim. 1927. "Disposiciones oficiales de Guerra y Marina". La Correspondencia militar núm. 14.823: 2.
- Jarana, Armando. 1961. "Fallecimiento de tres antiguos subalternos". El Ruedo. Semanario gráfico de los toros núm. 869.
- Vega, L.Á. 2011."El frondoso árbol de los Álvarez-Buylla". La Nueva España, 23 d'octubre de 2011.

- Anònim. 1931. "Nuevos corresponsales". REPÚBLICA. Portavoz de las izquierdas aragonesas núm. 6: 6.
​- Casanova, Julián. et alii. 2000. El pasado oculto: fascismo y violencia en Aragón (1936-1939). Mira Editores, Zaragoza.
- 
Vega, L.Á. 2011."El frondoso árbol de los Álvarez-Buylla". La Nueva España, 23 d'octubre de 2011.
- Wilshusen Baró, Hans. 2015. Mediana de Aragón. Huellas de la guerra civil. Un pueblo situado en la línea del frente. Editat per l'autor. Primera edició digital, desembre de 2015.

Webgrafia

- Asociación HOMENATGE/HOMENAJE/HOMAGE. "Mediana de Aragón - Fallecidos de Mediana de Aragón". Enrecuerdo de todas las víctimas. Libro  Virtual en memoria de todas las víctimas de la guerra civil española 1936-1939, posguerra y víctimas en los campos nazis - segunda guerra mundial.
http://www.enrecuerdode.com/lbvistaciudad.php?id=1208&fallecidos_de#listado

- ARMHA. Asociación por la Recuperación de la Memoria Histórica de Aragón. "Aguelo Salvador, Pascual". Con Nombre y Apellidos. Desaparecidos y represaliados durante la Guerra Civil y la posguerra.
https://connombreyapellidos.es/victima/aguelo-salvador-pascual/
- Foro-Ciudad.com. "Demografia de Mediana de Aragón (Zaragoza)".
https://www.foro-ciudad.com/zaragoza/mediana-de-aragon/habitantes.html.
- Fundación Bernardo Aladren. "Aguelo Salvador, Pascual". Liberados del olvido. Memorial sobre la guerra civil y el franquismo en Aragón. www.fundacionaladren.com/content/aguelo-salvador-pascual
- Lambiek. "Adolfo Buylla". Comiclopedia. Illustrated artist compendium. 
https://www.lambiek.net/artists/b/buylla_adolfo.htm
- Lerena, José Francisco. "Las Fuerzas Armadas de España [The Armed Forces of Spain]". La historia con mapas. ​​http://www.lahistoriaconmapas.com/europa/espana/las-fuerzas-armadas-de-espana-the-armed-forces-of-spain/
​
    Imagen

    Vides passades
    Bloc d'història
    des del 2018

    Aquest bloc és l'hereu de la pàgina web Avantpassats. A la recerca de la família, que havia existit entre els anys 2015 i 2018 i, les dades que s'hi exposen són fruit de la meva recerca en documentació d'arxius, fonts bibliogràfiques, fonts digitals i fonts orals.
    Els articles són datats el dia que són penjats en aquest bloc per primer cop però, són actualitzats a mesura que vaig obtenint noves dades sobre els temes tractats, entenent que la recerca historiogràfica és una recerca viva que es troba en constant revisió.
    Aquest bloc té una doble finalitat. D'una banda historiar personatges i famílies que no acostumen a aparèixer als llibres d'història, i d'una altra donar a conèixer la història de diferents avions i enginys voladors . 
    Imagen

    Autor

    Jordi Aguelo Mas

    View my profile on LinkedIn

      Segueix Vides passades

    Subscriu-te a Vides Passades

    Arxius
    Anys i Temes

    Todos
    2018
    Aviació
    Biografies
    El Prat De Llobregat
    Mediana De Aragón
    Sant Cugat Del Vallès

    Blocs que segueixo

    Celedonio García
    Història de Sant Cugat del Vallès
    José Fernando Mota
    Juanjo Cortés
    Lannarie
Con tecnología de Crea tu propia página web con plantillas personalizables.
  • Inici
  • Sobre mi
    • Formacio academica
    • Borses d'estudi
    • Associacions
    • Comissions i consells
    • Societats
  • Activitats
    • Arqueologia
    • Conferencies
    • Documentacio (en obres)
    • Exposicions
    • Informes inèdits
    • Projectes
    • Publicacions
    • Textos >
      • Textos inèdits
      • Textos per a webs
    • Traduccions
  • Serveis
  • Blocs
    • Noticiari
    • Patrimonium
    • Vides passades
  • Notes d'hemeroteca
    • L'arqueologia que em crec i l'arqueologia que no em crec
    • Arqueologia al Monestir de St Cugat
    • Mercat de Santa Caterina de Bcn
  • Contacte