L'any 2015 vaig redactar les biografies de Manuel Aguelo Salvador, de Pascual Aguelo Salvador i de Gregorio Aguelo Salvador, així com un escrit sobre el recordatori funerari de Valentín Aguelo Salvador, en una antiga web i un blog associat a aquesta que havia tingut. Al traslladar part dels continguts d'aquesta antiga web i aquest antic blog a Vides passades, vaig optar per unir les dades de que disposava dels germans Aguelo Salvador de Mediana de Aragón en un sol escrit, incorporant la informació de la que disposava d'aquests i, sobre la resta de germans dels quals encara no havia escrit res, és a dir de Dionisio i Camilo Aguelo Salvador, resultant un nou escrit redactat el setembre de l'any 2018, i que vaig actualitzant a mesura que trobo noves dades relacionades amb aquests sis germans de Mediana de Aragón. Mediana de Aragón al segle XIX i a la primera meitat del segle XX Mediana de Aragón és una vila dedicada principalment a l'agricultura i la ramaderia, sobretot ovina i, en aquest municipi neix el riu Ginel, que rega les terres de Rodén i aflueix al riu Ebre pel seu marge dret, al passar per Fuentes de Ebro. Situada a uns 30 quilòmetres de Saragossa, al sudest de la comarca de la capital aragonesa, Mediana de Aragón també es troba a les proximitats de la comarca del Campo de Belchite.  Localització de les poblacions aragoneses de Mediana de Aragón, Rodén i Fuentes de Ebro, en el curs del riu Ginel, afluent, pel marge dret, del riu Ebre. (Imatge extreta de Google Earth Pro) El segle XIX comença amb les guerres napoleòniques, entre les quals es troba la Guerra del Fràncès, també coneguda com a Campanya d'Espanya o Guerra de la Independència Espanyola, la qual s'inicià en 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques al Regne d'Espanya i la pretensió de Napoleó d'instal·lar al tron espanyol al seu germà Josep Bonaparte, després de les abdicacions de Baiona, on Carles IV i Ferran VII renunciaven al tron d'Espanya a favor de Napoleó. El conflicte entre Espanya i el Primer Imperi Francès va concloure al 1814 amb el retorn de Ferran VII.  Comarca del Campo de Belchite, situada al sud de Mediana de Aragón. Un cop conclòs el conflicte, va néixer l'anomenat "bandolerisme romàntic", fenòmen estudiat per José Antonio Adell i Celedonio García (2010) en relació al Campo de Belchite i on recullen diferents referències a Mediana de Aragón. Segons aquests autors el fenòmen neix just després de la Guerra del Francès, en diferents punts de la geografia espanyola, apareixent quadrilles de bandolers que foren considerats per l'Estat com a delinqüents, però com a triomfadors de la justícia social a les seves comunitats. Les diferents guerres carlines del segle XIX també van fer proliferar el bandolerisme, ja que molts soldats derrotats no tenien altra opció que l'emigració o subsistir fora de la llei. Aragó, al igual que Andalusia i altres indrets d'Espanya, va viure aquest fenòmen, el qual es desenvolupa en llocs caracteritzats per l'absència d'una classe mitja a la societat, la qual és dominada per latifundistes, i on la gent pateix pobresa, fam, misèria, injustícia social i, no té l'educació més elemental. Així, el bandolerisme acostumava a aflorar en llocs i moments d'una profunda crisi econòmica i malestar social. Aquest mal endèmic del segle XIX, segons José Antonio Adell i Celedonio García, afectà especialment a finals de segle a la societat rural, amb importants conseqüències socials, on l'agricultura ocupava a més del setanta per cent de la població. A tot això, segons aquests autors, cal afegir que l'ensenyament era significativament defectuós, el qual segons la llei municipal de 1877 era un servei sotmès a l'acció i vigilància de les corporacions locals. Mediana de Aragón, en 1834, havia obtingut la independència municipal, formant el seu propi ajuntament. El poc interès per una cultura mínima a les diferents poblacions de la província de Saragossa es posa de manifest en les 184 multes imposades pel governador civil, a mitjans de 1891, als alcaldes de la província, per no pagar els mestres (Adell, García 2010: 301-303). Els germans Aguelo Salvador van néixer en una època on es documenta que a Mediana de Aragón, a finals de 1860, dos homes van detenir a un traginer que anava acompanyat d'un noi, lligant-lo fort i assessinant-lo d'un tret sense robar-li res (Adell, García: 303). El 29 de març de 1879 uns malfactors intentaren robar a dos traginers prop de Mediana, però aquests es varen resistir i, ajudats pels guàrdies municipals del poble, aconseguiren detenir a dos dels lladres, quedant un d'ells greument ferit (Adell, García: 304). Els llocs on actuaven els saltejadors eren punts propers a vies de comunicació, essent un d'aquests, camí de Saragossa, l'anomenat “Alto del Centeno”, proper a Mediana, on es produïren nombrosos robatoris en els primers anys del segle XX. Una de les víctimes fou l'ordinari d'El Burgo de Ebro, que anava acompanyat de la seva filla i, als quals, dos enmascarats els posaren dues pístoles al pit i exigiren, amenaçant de treure'ls-hi la vida, el diner que portava, el qual els entregà les 59 pessetes que duia. Els atracadors fugiren en direcció a Belchite, deixant en aquell loc un mocador tacat de sang. La Benemèrita va detenir a Mediana als suposats autors, Serafín Larrosa, conegut com “Señorito”, i Jorge Monleón, ambdós de 28 anys però, la detenció d'aquests no acabà amb els assalts al “Alto del Centeno”. Els robatoris continuaven i poc temps després les víctimes foren dos veïns de Mediana, als quals, a primera hora del matí, tres lladres armats d'escopetes els robaren 70 duros i, després fugiren (Adell, García: 304). Sobre l'evolució demogràfica de Mediana de Aragón, no disposo de dades referents al segle XIX però, sí de la primera meitat del segle XX. Segons el portal Foro-Ciudad.com, el qual extreu les seves dades de diferents publicacions del Instituto Nacional de Estadística (INE), especialment dels padrons municipals, Mediana de Aragón, l'any 1900, tenia 1.370 habitants. Deu anys després, en 1910, la població havia augmentat fins els 1.421 habitants però, a partir d'aquí, la població començarà a decaure, arribant als 1.349 habitants de 1920, els 1.188 habitants de 1930, i els 732 habitants de 1940. A la següent dècada hi hagué una lleugera recuperació demogràfica, arribant als 843 habitants el 1950. La devallada demogràfica a partir d'aquest moment serà una constant a la vila de de Mediana de Aragón, arribant als 468 habitants del 2.017. Ascendència dels germans Aguelo Salvador
 Arbre genealògic dels germans Aguelo Salvador Els germans Aguelo Salvador van viure fins el segon quart del segle XX, només Manuel, mort en 1958, arriba al tercer quart d'aquest segle i, potser Dionisio, del qual ignoro a data d'avui el moment de la seva defunció, tot i que com la majoria dels seus germans, hi ha constància que encara era viu, al proclamar-se la Segona República Espanyola el 14 d'abril de 1931. En aquest moments. només Valentín, mort en 1928, no sobrevisqué el regnat d'Alfons XIII d'Espanya, dit "l'Africà". Els altres tres germans moriren durant la Guerra dEspanya de 1936-1939 o poc després. Pascual en 1936 morí afusellat pels sublevats contra la república, Gregorio poc després d'acabar la guerra, en 1940 i, el petit dels germans, Camilo, pocs anys després, en 1944.  Els sis germans Aguelo Salvador. Vull agraïr a Carmen Aguelo Radigales, besnéta de Gregorio Aguelo Salvador, l'aportació d'aquesta imatge. Valentín Aguelo Salvador
Gregorio Aguelo Salvador
A banda de la trajectòria professional de Gregorio Aguelo Salvador, sabem que es casà amb Julia Lorente, amb la qual tingué tres fills: Gregorio, Julio i Pilar. El seu fill Gregorio Aguelo Lorente (Saragossa 1900-1961) va ser un reconegut banderiller aragonès, conegut com "Carnicerito", el qual vestí el tratge de llums per primer cop el 1918 (Jarana 1961). El segon fill, Julio Aguelo Lorente, es casà amb Elvira Monreal Ramón, d'on descendeixen els Aguelo Monreal que es localitzen a Madrid. Pilar Aguelo Lorente, la filla, es casà amb l'asturià i diplomàtic, Adolfo Álvarez-Buylla y Lozana. Aquest és germà de Vicente Álvarez-Buylla y Lozana, el qual arribà a ser cònsul general d'Espanya a Londres durant els anys trenta i, de Plácido Álvarez-Buylla y Lozana que fou cònsul general d'Espanya a Gibraltar i, després, ministre de Indústria i Comerç durant el primer govern del Frente Popular, l'any 1936, en temps de Largo Caballero. Adolfo Álvarez-Buylla y Lozana, i la seva muller Pilar Aguelo Lorente, després de la guerra d'Espanya de 1936-1939, s'exiliaren a Colòmbia i Mèxic. Fill d'aquests, i per tant nét de Gregorio Aguelo Salvador, és el dibuixant i guionista Adolfo Álvarez-Buylla Aguelo (1927-1998), conegut com Adolfo Buylla, autor dels dibuixos del comandant Diego Valor i, havent col·laborat amb l'editorial Bruguera a El Capitán Trueno. El 18 de juliol de 1940, Gregorio Aguelo Salvador morí, segons consta al cementiri Torrero de Saragossa, cementiri construït per l'ajuntament d'aquesta ciutat a principis del segle XIX, en funcionament des del 1834. Dionisio Aguelo Salvador
En 1924 és nomenat vicepresident segon de la junta directiva de l'Asociación de Industriales electricistas y Anexos de Cataluña, segons queda recollit a La Vanguardia del dia 30 d'abril d'aquest any.
En 1930, realitzà la reparació de quatre ventiladors del Mercat de l'Abaceria Central, al barri de Gràcia, la instal·lació i reparació de la llum a diferents escoles nacionals, treballs d'instalació i reparació de llum elèctrica i timbres a l'Escola Municipal d'Arts i Oficis del Districte VIII, l'ampliació i modificació de l'enllumenat i timbres de les oficines municipals del Districte II, serveis d'enllumenat al Palau de Belles Arts, en motiu del congrés cotoner i de festes celebrades en aquest, obres d'entroncament de la instalació elèctrica de l'antic Laboratori del carrer Sicília amb l'escomesa definitiva d'un edifici de nova construcció, instalació de l'enllumenat elèctric en el magatzem municipal de la Morera, al carrer Banyoles, muntatge, desmuntatge i guàrdies de la instalació d'enllumenat de la tribuna aixacada a la Plaça de la Constitució, en motiu del concurs de caramelles, instalació de cinc timbres a les noves dependències del Negociat d'Abastiments, serveis de conservació i reparació de les instalacions d'enllumenat, força, calefacció, ventilació i timbres a les dependències municipals, treballs de remoció de les instalacions elèctriques de les Cases Consistorials, i la instalació d'un llum al sòtan de la font del passeig de Sant Joan (GMB XVII / 2: 19; GMB XVII / 6: 85-86; GMB XVII / 9: 129; GMB XVII / 28: 479-480; GMB XVII / 34: 586;GMB XVII / 37: 639; GMB XVII / 51: 866-867). En 1932, Victoriano Gasulla García i Dionisio Aguelo Salvador van sol·licitar i se'ls concedí la patent d'un mecanisme elèctric de seguetat per a cinematògraf. Dionisio Aguelo Salvador tingué dos fills, Arturo i Pilar Aguelo López, i morí a Barcelona, essent enterrat al cementiri de Montjuïc. Del seu fill Arturo sembla venir alguna branca familiar dels Aguelo actualment localitzada a l'Amèrica del Sud, informació que de moment tinc pendent de contrastació. La seva filla Pilar, o Joana Pilar, coneguda com la "senyoreta Pilín", fou membre de la coral Joia i mestra, intèrpret i professora de cant al Liceu i el Conservatori, així com filla adoptiva de la població d'Alella, al Maresme, i finà el 16 de gener de l'any 2009, tal i com queda recollit a El Full núm. 247, butlletí d'informació municipal de l'Ajuntament d'Alella (2009, p. 8). Pascual Aguelo Salvador
Quan el 18 de juliol de 1936 es produeix l'alçament contra la República, seguint les ordres enviades des de Saragossa, segons ho relata Hans Wilshusen, la guarnició de la Guàrdia Civil roman aquartelada, optant el comandant per la prudència i a l'espera de veure com evolucionen els fets. Al dia següent arriben en cotxe, procedents de la població de Fuentes de Ebro, quatre guàrdies civils i dos falangistes, tots ells armats i amb la finalitat de implantar un nou consistori fidel al bàndol dels sublevats. En aquest moment la Guàrdia Civil de Mediana s'uneix als sublevats, es destitueix el consistori escollit a les eleccions municipals i es designa com a alcalde a José Perún "El Pelotas" (Wilshusen 2015: 18). Aquests canvis comporten que diferents veïns de dretes volguin aprofitar la nova situació política i militar per tal de detenir i jutjar a tots aquells veïns que siguin d'esquerres i, així, ho manifesten al nou alcalde i a la Guàrdia Civil, de forma reiterada. Malgrat la insistència, segons Wilshusen, l'alcalde José Perún no fa cas de les denúncies, alegant que considera que no són gent perillosa, actitut secundada per la Guàrdia Civil. Indignats per la resolució de l'alcaldia i veient que les seves denúncies no prosperen, aquests veïns decideixen anar a una instància superior, a la qual set d'aquests veïns porten una llista de les persones contra les quals s'ha de prendre mesures. Concretament es dirigeixen a Joaquín de Santa Pau Guzmán, cap de la Falange, el qual es troba a Belchite. Aquest, acompanyat de diversos homes transportats en diferents vehicles, es presenta a Mediana per tal d'arrestar als inclosos dins la llista. Alguns es plantegen fugir, d'altres es queden a casa, com és el cas de Pascual Aguelo però, quan els falangistes es presenten a casa seva per detenir-lo, fuig per la teulada, tot i que és detingut poc després al carrer per un grup de falangistes, essent traslladat a Belchite amb els altres detinguts, on són interrogats (Wilshusen 2015: 19-21). El 13 de setembre de 1936, Pascual Aguelo Salvador, darrer alcalde republicà de Mediana de Aragón, de professió electricista, i a l'edat de 66 anys, fou afusellat, víctima de la repressió exercida pels sublevats. Pascual Aguelo Salvador tingué dos fills, Pascual i Francisco, i entre els seus nets hi trobem els Aguelo Navarro que es localitzen a Saragossa. Manuel Aguelo Salvador
En 1911, al Registre Civil del Burgo de Ebro, en motiu de l'acta de naixement del seu tercer fill, Manuel Aguelo Salvador consta com a barber i residint a El Burgo de Ebro. Posteriorment, als anys trenta, el seu fill Manuel morí en un accident ferroviari i, a finals d'aquesta mateixa dècada, María Escolástica Espinosa Salvador, la seva muller, morí, concretament el 2 de maig de 1938, a la població aragonesa del Burgo de Ebro, a l'edat de 64 anys. Manuel Aguelo Salvador, tot i continuar vivint al Burgo de Ebro, vint anys després, en 1958, a l'edat de 83 anys, morí a la població catalana del Prat de Llobregat, on vivia el seu fill petit Inocencio Aguelo Espinosa. Camilo Aguelo Salvador Camilo Aguelo Salvador, el menor dels germans Aguelo Salvador, es casà amb Paulina Royo Casabona i finà en 1944. Tingué sis fills, els Aguelo Royo: Genaro, Jesús, Máximo, Luis, María Antonia i Francisco.
 Dones rentant al riu Ginel, a Mediana de Aragón, entre les quals es troba Paulina Royo Casabona. El meu agraïment a Francisco Aguelo Muñoz, nét de Camilo Aguelo Salvador, per aquesta fotografia. Algun dels fills de Camilo Aguelo Salvador, com en el cas de Genaro Aguelo Royo, continuà vivint a Mediana de Aragón. De Jesús Aguelo Royo no disposo de cap informació. Máximo Aguelo Royo, nascut el 16 de gener de 1914, consta com a practicant de l'assistència pública domiciliària en 1943, segons el número del mes de febrer de 1952 de la revista informativa profesional Medicina y Cirugía Auxiliar, òrgan del Consejo General de Practicantes de España. Luis Aguelo Royo consta l'any 1986 en un llistat de veterans comunistes, publicat a la pàgina 46 del número 391 de la revista Mundo Obrero. De María Antonia Aguelo Royo (1922-2014), sabem que es casà i que d'ella descendeixen els Rodríguez Aguelo que es localitzen a Saragossa. Finalment, de Francisco Aguelo Royo sabem que obté en 1962 plaça com a mestre, segons consta al suplement del número 1140 d'Escuela Española. Per les dades de que disposo sembla ser que la descendència de Camilo Aguelo Salvador es mantingué a Mediana de Aragón o en poblacions aragoneses properes, com és el cas de la capital povincial, Saragossa . Fonts documentals - DOMG núm. 20, dissabte 26 de gener de 1901. - DOMG núm. 175, dimarts 9 d'agost de 1904. - DOMG núm. 220, dissabte 30 de setembre de 1922. Bibliografia - Adell Castán, José Antonio. García Rodríguez, Celedonio. 2010. "El bandolerismo romántico en el Campo de Belchite". Comarca de Campo de Belchite (Jaime Cinca Yago i José Luis Ona González, coordinadors): 301-312. - Aguelo, Pascual. 1931. "Extinción de la plaga". REPÚBLICA. Portavoz de las izquierdas aragonesas núm. 7: 2. - Anònim. 1910. "Disposiciones oficiales". La Correspondencia militar núm. 9.885: 3. - Anònim. 1922. "Variedades". Revista de Sanidad Militar núm. 19: 569-571. - Anònim. 1927. "Disposiciones oficiales de Guerra y Marina". La Correspondencia militar núm. 14.823: 2. - Jarana, Armando. 1961. "Fallecimiento de tres antiguos subalternos". El Ruedo. Semanario gráfico de los toros núm. 869. - Vega, L.Á. 2011."El frondoso árbol de los Álvarez-Buylla". La Nueva España, 23 d'octubre de 2011. - Anònim. 1931. "Nuevos corresponsales". REPÚBLICA. Portavoz de las izquierdas aragonesas núm. 6: 6. - Casanova, Julián. et alii. 2000. El pasado oculto: fascismo y violencia en Aragón (1936-1939). Mira Editores, Zaragoza. - Vega, L.Á. 2011."El frondoso árbol de los Álvarez-Buylla". La Nueva España, 23 d'octubre de 2011. - Wilshusen Baró, Hans. 2015. Mediana de Aragón. Huellas de la guerra civil. Un pueblo situado en la línea del frente. Editat per l'autor. Primera edició digital, desembre de 2015. Webgrafia
- Asociación HOMENATGE/HOMENAJE/HOMAGE. "Mediana de Aragón - Fallecidos de Mediana de Aragón". Enrecuerdo de todas las víctimas. Libro Virtual en memoria de todas las víctimas de la guerra civil española 1936-1939, posguerra y víctimas en los campos nazis - segunda guerra mundial. http://www.enrecuerdode.com/lbvistaciudad.php?id=1208&fallecidos_de#listado - ARMHA. Asociación por la Recuperación de la Memoria Histórica de Aragón. "Aguelo Salvador, Pascual". Con Nombre y Apellidos. Desaparecidos y represaliados durante la Guerra Civil y la posguerra. https://connombreyapellidos.es/victima/aguelo-salvador-pascual/ - Foro-Ciudad.com. "Demografia de Mediana de Aragón (Zaragoza)". https://www.foro-ciudad.com/zaragoza/mediana-de-aragon/habitantes.html. - Fundación Bernardo Aladren. "Aguelo Salvador, Pascual". Liberados del olvido. Memorial sobre la guerra civil y el franquismo en Aragón. www.fundacionaladren.com/content/aguelo-salvador-pascual - Lambiek. "Adolfo Buylla". Comiclopedia. Illustrated artist compendium. https://www.lambiek.net/artists/b/buylla_adolfo.htm - Lerena, José Francisco. "Las Fuerzas Armadas de España [The Armed Forces of Spain]". La historia con mapas. http://www.lahistoriaconmapas.com/europa/espana/las-fuerzas-armadas-de-espana-the-armed-forces-of-spain/ |
Vides passades
|
