Els aeròdroms del Prat abans de la Guerra d'Espanya de 1936-1939 L'any 1910, al hipòdrom de Can Tunis, s'instal·là el primer camp d'aviació barceloní, on consta el primer vol registrat a Espanya, realitzat pel pilot francès Mamet. Al 1916, l'empresa catalana Pujol Comabella i Cia., instal·là en aquest hipòdrom la primera escola de pilots i tallers d'aviació, tot i que aviat el terreny de Can Tunis resultà insuficient per les necessitats d'aquesta activitat. Així, l'any 1916, Pujol Comabella i Cia. es traslladà a El Prat de Llobrgat, creant un camp d'aviació situat al Remolar, al límit entre els municipis del Prat de Llobregat i Viladecans, en terrenys de la granja avícola de La Volateria, la qual li donà nom. Des d'aquí Salvador Hedilla, pilot i director de l'esmentada empresa, sortí per fer un vol memorable amb el seu avió Monocoupe, unint per aire, per primer cop a la història, Barcelona i Mallorca. El camp de La Volateria, com bé assenyala Joan Lluis Ferret, oferia unes condicions immillorables, al tractar-se d'un terreny argilenc, dur i pla, facilitant l'aterratge, de fàcil orientació per la seva proximitat al mar, sense muntanyes ni nuclis urbans propers, sense boires ni remolins de vent, a més de disposar d'aigua potable abundant i amb pocs cultius a la zona, cosa que facilitava la seva adquisició. En 1918, una altra indústria catalana Talleres Hereter, dedicada a la fabricació d'automòvils, s'interessà per la fabricació d'avions, fusionant-se i absorbint a Pujol Comabella i Cia. (Ferret 2010: 15-17). L'any 1921, els Talleres Hereter fan fallida i tanquen la seva escola i activitat industrial i, l'Aeronáutica Naval, creada en 1917, lloga el camp de La Volateria, per a l'entrenament de pilots militars d'avions i dirigibles, passant a ser conegut a partir de llavors com l'Aeròdrom dels Marinos (Ferret 2010: 18-19). En 1919, la compayia francesa Latécoère, havia establert una línia aèria postal entre Toulouse i Casablanca, on una de les etapes és Barcelona, emprant inicialment el camp de La Volateria, tot i que un any després, Latécoère s'instal·larà en uns terrenys de la masia Camps Rodons, també a El Prat de Llobregat, camp d'aviació que serà conegut com el “camp francès” i que es mantindrà actiu fins el 1939 (Ferret 2010: 17-18). En 1923, neix un tercer camp d'aviació, conegut com "Aeròdrom Canudas" en aquesta ocasió destinat a ús civil, des d'on operava inicialment l'Aeroclub de Catalunya, el qual comprà la finca de cal Molas, i Josep Canudas, el qual reorganitza l'escola catalana d'aviació (Ferret 2010: 19-22). Posteriorment, en 1934, els terrenys d'aquest aeròdrom foren adquirits per la Generalitat de Catalunya, moment en que passà a anomenar-se "Aeròdrom de Barcelona" (Ferret 2010: 29). Francesc Parés i Pugès, testimoni dels inicis de l'aviació
Un dels pratencs a qui l'arribada d'avions als aeròdroms del Delta del Llobregat cridà l'atenció fou a Francesc Parés i Pugès, que en aquells anys treballava a la granja de La Ricarda. Aquest fet el convertí en un testimoni privilegiat dels inicis de l'aviació i, unit a que una de les seves grans passions era la fotografia, el va portà a captar amb la seva càmara diferents models d'avions, dirigibles o autogiros que utilitzaren aquests aeròdroms del Delta del Llobregat. Les fotografies realitzades per Francesc Parés i Pugès són el fil conductor dels escrits referits a avions, dirigibles o autogiros que aniran apareixent en aquest bloc, iniciant aquesta sèrie d'escrits amb el "Super Handley". Handley Page V/1500: el "Super Handley" La sèrie d'escrits sobre els models d'avió fotografiats per Francesc Parés s'inicia amb el Handley Page V/1500. Aquest avió tenia un pes de prop de 14 tones i una envergadura de 40 metres, és un bombarder britànic conegut popularment com el "Super Handley". Aquest és impulsat per quatre motors de 375 cavalls Rolls-Royce Eagle VIII i, les ales i el fuselatge són fets de fusta i tela, amb un artiller a la part posterior entre les aletes. Aquest model podia volar un miler de quilòmetres carregat amb tres tones de bombes. L'avió va ser dissenyat durant la primera guerra mundial amb la finalitat d'atacar Alemanya, i més concretament la seva capital Berlín, des de les bases del Regne Unit, tot i que el final del conflicte bèl·lic, en 1918, va fer que no arribés a intervenir en aquest. Posteriorment, el Handley Page V/1500 va ser el primer avió en volar d'Anglaterra a la Índia.  Un Handley Page V/1500 en un dels tres aeròdroms del Prat de Llobregat als anys vint del segle XX. Fotografia de Francesc Parés i Pugès. Malgrat haver estat concebut com un avió militar, es troba documentat que aquest avió també tingué un ús civil, com en el cas d'Espanya on s'emprà en vols per a transportar passatgers, realitzant diferents viatges entre Madrid i Barcelona. A un d'aquests viatges correspon la imatge que il·lustra aquest escrit, fotografia realitzada per Francesc Parés i Pugès, a l'aeròdrom d'ús civil que existia al Prat de Llobregat, aeròdrom existent des del 1923. Bibliografia
- Ferret Pujol, Joan Lluís. 2010. L'aviació i El Prat de Llobregat 1936-1959. Editat per Joan Lluís Ferret Pujol, El Prat de Llobregat. Jordi Aguelo Mas Francesc Parés i Pugès, va néixer el 24 d'abril de 1880 al Prat de Llobregat, fill de Josep Parés Ginebreda i Salvadora Pugès Codina. Els seus primers anys visqué al carrer Arús número 11 del Prat de Llobregat, tal com consta al Padró municipal de 1895. En aquests moments és jornaler i viu amb els seus pares i el seu germà Ramon i, consta que sap llegir i escriure, a diferència d'allò que succeeix amb la seva ascendència [1].
Al mateix carrer, i també al padró esmentat, hi consta que hi viu Antònia Deixens Muns, la seva futura muller, la qual en aquests moments també vivia amb els seus pares, però al número 7, la qual consta que no sap llegir i escriure [2]. Francesc Parés fou un home de camp, però també un home molt inquiet culturalment, amant de la lectura, d'anar al Liceu, afeccionat a la fotografia i al dibuix, i encuriosit per tot allò que l'envoltava, cosa que el portà a implicar-se de forma activa en el món associatiu del Prat de Llobregat de la segona dècada del segle XX, essent en 1910 el vicepresident del Centre Artesà i, a finals de la dècada, president del Centre Autonomista, concretament el 1919 (Gómez 1991-1993: 186). De fet, Francesc Parés va ser el president del primer Comité Directiu del Centre Autonomista del Prat de Llobregat, constituït en el marc de la Junta General que tingué lloc el primer de març de 1919 (Gómez 1991-1993: 225).
Durant la guerra d'Espanya de 1936-1939, estigué vivint a la Ricarda com a responsable de la granja, i on també hi visqué la seva filla i el seu gendre els primers anys de la dècada dels quaranta, motiu pel qual hi nasqué el seu primer net, l'any 1940, el qual anys més tard recuperaria les fotografies del seu avi. No obstant, en 1944 la filla i el gendre de Francesc Parés ja no vivien a la Ricarda, moment en que tingueren el seu segon fill. La fi de la guerra, com a tantes famílies que havien estat fídels a la república tingué conseqüències, veient com el seu germà Ramon Parés i Pugès hagué d'enfilar el camí de l'exili on morí. En 1959, Antònia Deixens Muns morí i, tres anys després, Francesc Parés i Pugès finà, al Prat de Llobregat, el 29 de novembre de l’any 1962, a l'edat de 82 anys. Notes [1] AMP, Padró municipal de 1895, Secció 3, nº361, 1414. [2] AMP, Padró municipal de 1895, Secció 3, nº357, 1396. [3] AMP, Padró municipal de 1916, Secció 4, nº 666. Fonts documentals - Arxiu familiar - AMP, Padró municipal de 1895 - AMP, Padró municipal de 1916 Bibliografia
- Gómez Inglada, Margarida. 1991-1993. Associacionisme i cultura en una societat en transformació. El Prat de Llobregat 1910-1960. Universitat de Barcelona. |
Vides passades
|
