Francesc Parés Pugès (1880-1962)

Jordi Aguelo Mas

Francesc Parés i Pugès, va néixer el 24 d'abril de 1880 al Prat de Llobregat,  fill de Josep Parés Ginebreda i Salvadora Pugès Codina. Els seus primers anys visqué al carrer Arús número 11 del Prat de Llobregat, tal com consta al Padró municipal de 1895. En aquests moments és jornaler i viu amb els seus pares i el seu germà Ramon i, consta que sap llegir i escriure, a diferència d'allò que succeeix amb la seva ascendència [1].

Francesc Parés i Pugès (Arxiu familiar)

Salvadora Pugès Codina, mare de Francesc Parés Pugès (Arxiu familiar)

Al mateix carrer,  i també al padró esmentat, hi consta que hi viu Antònia Deixens Muns, la seva futura muller, la qual en aquests moments també vivia amb els seus pares, però al número 7, la qual  consta que  no sap llegir i escriure [2].

​Francesc Parés fou un home de camp, però també un home molt inquiet culturalment, amant de la lectura, d'anar al Liceu, afeccionat a la fotografia i al dibuix, i encuriosit per tot allò que l'envoltava, cosa que el portà a implicar-se de forma activa en el món associatiu del Prat de Llobregat de la segona dècada del segle XX, essent en 1910 el vicepresident del Centre Artesà i, a finals de la dècada, president del Centre Autonomista, concretament el 1919 (Gómez 1991-1993: 186). De fet, Francesc Parés va ser el president del primer Comité Directiu del Centre Autonomista del Prat de Llobregat, constituït en el marc de la Junta General que tingué lloc el primer de març de 1919 (Gómez 1991-1993: 225).

Francesc Parés i Pugès practicant la lectura (Arxiu familiar).

Acció número 281, a favor de Francesc Parés i Pugès, del Centre Autonomista del Prat de Llobregat (Arxiu familiar).

Francesc Parés Pugès amb la seva muller Antònia Deixens Muns i els seus fills Josefa i Salvador, cap al 1920 (Arxiu familiar).

​A inicis d'aquesta segona dècada del segle XX, Fancesc Parés s'havia casat amb Antònia Deixens Muns, amb la qual tingué una filla, Josefa, nascuda en 1912, i un fill, Salvador, nascut en 1914, i amb els quals consta vivint el desembre de 1916, al Districte de la Bunyola número 22 [3]. En aquests moments Antònia Deixens consta que, ara sí, sap llegir i escriure i, Francesc Parés es troba exercint com a mecànic, feina que realitza a la granja la Ricarda, propera als diferents aeròdroms del Prat de Llobregat on temps més tard s'ubicà l'Aeroport de Barcelona. 

La seva tasca com a mecànic a la Ricarda el vincula a la introducció de la mecanització del camp català com es pot veure en una imatge on condueix un tractor Cletrac W i, aquesta feina de mecànic,  i la proximitat dels aeròdroms a la granja la Ricarda, de ben segur que contribuí al gran interès que tenia pel món de l'aviació, interès que es troba reflectit en una altra de les seves grans passions, la fotografia.

Francesc Parés i Pugès conduïnt un tractor de The Cleveland Tractor Company, a la granja de la Ricarda del Prat de Llobregat. Concretament es tracta del model Cletrac W, fabricat des del 1918.

Un Handley Page V/1500 en un dels aeròdroms del Prat de Llobregat. Fotografia de Francesc Parés i Pugès (Arxiu familiar). Anys 20.

L'interès per la fotografia de Francesc Parés Pugès també el portà a retatar a familiars, diferents espais urbans del Prat de Llobregat, festes al riu i processons al nucli, avions i d'altres aparells voladors, obres d'infraestructures que s'estaven construint en aquells moments, etc.

A banda de la fotografia, Francesc Parés també tenia habilitats pel dibuix, realizant des de dibuixos d'escenes d'animals a algun rellotge de sol o alguna escultura.

Durant la guerra d'Espanya de 1936-1939, estigué vivint a la Ricarda com a responsable de la granja, i on també hi visqué la seva filla i el seu gendre els primers anys de la dècada dels quaranta, motiu pel qual hi nasqué el seu primer net, l'any 1940, el qual anys més tard recuperaria les fotografies del seu avi. No obstant, en 1944 la filla i el gendre de Francesc Parés ja no vivien a la Ricarda, moment en que tingueren el seu segon fill. La fi de la guerra, com a tantes famílies que havien estat fídels a la república tingué conseqüències, veient com el seu germà Ramon Parés i Pugès hagué d'enfilar el camí de l'exili on morí.

En 1959, Antònia Deixens Muns morí i, tres anys després, Francesc Parés i Pugès finà, al Prat de Llobregat, el 29 de novembre de l’any 1962,  a l'edat de 82 anys. ​

Notes
[1] AMP, Padró municipal de 1895, Secció 3, nº361, 1414.
[2] AMP, Padró municipal de 1895, Secció 3, nº357, 1396.
[3] AMP, Padró municipal de 1916, Secció 4, nº 666.

Fonts documentals
- Arxiu familiar 
- AMP, Padró municipal de 1895
- AMP, Padró municipal de 1916

Bibliografia
​- Gómez Inglada, Margarida. 1991-1993. Associacionisme i cultura en una societat en transformació. El Prat de Llobregat 1910-1960. Universitat de Barcelona.