Joan Mas i Jané va néixer el 18 de novembre de 1879 a la parròquia de Sant Pere d'Octavià de la vila de Sant Cugat del Vallès [1]. Va ser el tercer fill d'Ignasi Mas Cordera (1840-1914) [2], pagès, miner i líder republicà d'aquesta població, i de la santcugatenca Antònia Jané Serra (1845-1919). El 30 de març de 1902 es casà amb Eulàlia Colomer Sallés (1881-1933) [3], amb la qual va tenir cinc fills: Ignasi nascut el 1902 i finat abans de 1907 [4], Ramon el 1903 [5], Ignasi el 1907 [6], Jaume el 1908 [7], i Teresa nascuda el 1911 [8]. El primogènit morí d'infant i el segon fill, en Ramon Mas, fou un destacat líder dels rabassaires del Vallès. Tots ells van néixer al carrer de la Sort núm. 3 de Sant Cugat del Vallès, la casa pairal de l'avi matern Ramon Colomer i Casals (1859-1947), conegut com "el vell Rull", on visqueren durant un temps després d'haver-se casat Joan Mas i Eulàlia Colomer. Posteriorment, quan el pare d'aquesta va enviudar, l'any 1911, aquest es tornà a casar, i hagueren d'anar a viure a una altra casa, moment en que fixaren la seva residència al carrer Santiago Rusiñol núm. 43 d'aquesta mateixa població, en aquell carrer que en temps pretèrits havia estat conegut com a carrer jussà o carrer de baix perquè delimitava la vila de Sant Cugat per la part de baix. La generació de Joan Mas Jané, va ser la darrera generació de la seva família que va néixer, viure i morir com a pagès rabassaire, com es desprèn de les paraules del seu propi fill, Ramon, que es lamentava, l'any 1967, que "la nostra casa, on treballàvem pare i tres fills, era la casa pagesa que durant alguns anys havia portat més raïm al nostre Celler Cooperatiu Agrícola, mentre que ara no es cull ni un sol litre de vi a les terres que abans treballàvem. I de la nostra generació, ni un sol dels fills dels meus germans, ni ells mateixos, avui es dediquen a l'agricultura" (Mas 1967: 12). Joan Mas Jané era pagès, pagès d'aquells que conreaven la terra i no pas d'aquells que cobraven la seva part de fruits. Els dissabtes i dimuenges però, feia de barber. El seu fill Ramon, en 1970, escrivia que "Quan al costat del meu bon pare, a dotze anys, treballava a la vinya, veia passar primer els cotxes amb caballs que portaven els fills dels propietaris per anar a aprendre d'advocat o d'arquitecte a la ciutat i, en passar corrent per la carretera o camí de la vora de la vinya, ens emplenaven de pols, sense mai girar la cara vers nosaltres, capcots pel nostre treball, com si fos una indignitat mirar-nos, i on jo, tan jove, ja hi veia un signe evident de menyspreu" (Mas 1972: 11). Després els cotxes amb cavalls foren substituïts pels automòbils i, "mentre nosaltres, el meu pare i jo, continuàvem dintre d'un inmobilisme social, econòmic i moral, contemplàvem com a través dels anys l'amo de la terra seguia el ritme modern, adquirint més propietats i més automòbils, s'enriquia amb la suor de setanta famílies pageses que li conreaven la terra a mitges i al terç, nosaltres, després de treballar més i més hores, continuàvem igual, com en segles anteriors, en la mateixa situació, amb les mateixes eines dels nostres avis, el sarró al coll i la manta per a fer el repòs havent dinat o per abrigar-nos de la pluja o de les gelades de l'hivern, sense poder arribar mai a comprar ni una bicicleta, un llibre o unes sabates noves" (Mas 1972: 11). En aquestes condicions, només tenien un vestit, el del casament, que l'empraven al llarg de la seva vida per festes majors, batejos i casaments, fins que finaven i els enterraven amb aquest. El 1916, Joan Mas va posar una botiga on es venien oli, verdures, fruites, vi, sabó i carbó, entre d'altres productes. Anys més tard, va tenir una parada a la plaça, al Mercat Vell de Sant Cugat, on es venien verdures i fruites. La seva muller, Eulàlia Colomé Sallés, s'encarregava d'aquesta. El 1918, als claustres del monestir de Sant Cugat del Vallès, en Joan Mas i Jané es va negar a signar uns contractes que li van presentar. En aquests es pretenia transformar el contracte de rabassa morta en un simple contracte de parceria, cosa que comportava que el pagès rabassaire perdia no només la plantació de la vinya, sinó també la quantitat pagada com a "drets d'entrada" consistents en vuit unces per quartera i l'emfiteusi perpètua del domini útil de la terra. Aquesta no va ser la única ocasió en que els propietaris rendistes van intentar fer signar a aquest pagès rabassaire contra els seus interessos. A principis del segle XX, al primer quart del segle, la joventut pagesa començava a saber llegir i escriure, fet que va tenir força importància quan va proclamar-se la Segona República Espanyola en 1931, i quan tres mesos després d'haver-se constituït el govern, en uns decrets de l'onze de juliol i del sis d'agost de 1931, fets pel ministre d'agricultura Fernando de los Ríos, es manifestà que tota renda abusiva del camp implicaria la revisió dels contractes de conreu. Aquests decrets provocaren la reacció de l'Institut de Sant Isidre i la Lliga Regionalista, és a dir, dels propietaris industrials i d'hisendes, al·legant que aquestes lleis no servien per Catalunya i que això ja s'arreglaria amb l'Estatut que s'havia de votar. Els pagesos conreadors, en canvi, molts d'ells van fer les demandes de revisió d'accord amb el contingut de la llei, dipositant el valor equivalent, segons el líquid imponible i el Cadastre declarat pel propietari com a renda als diferents Jutjats de Primera Instància. En aquests moments els rabassaires lluitaven per assolir uns contractes de conreu justos i, per això no entregaven al propietari la seva part de la verema fins que els tribunals es pronunciessin sobre les demandes de revisió i, ingressant aquesta part als jutjats, motiu pel qual es fomentaven les denúncies dels contractes al jutjat, on es demanava un canvi de contracte en forma d'arrendament. Malgrat les amanaces, amb la Guàrdia Civil, que Oriol Anguera de Sojo, governador civil de Barcelona, va fer en una circular, a tots els pobles de les comarques vitícoles, als pagesos, si s'atenien als articles de la llei de revisió de contractes de conreu, el dia 10 de setembre, la pagesia no es va deixar intimidar, i a cada comarca, es van formar equips de voluntaris per anar a ajudar als pagesos a omplir els tres fulls per a presentar la demanda (Mas 1972: 125-127).  Manifestació de rabassaires a favor de la Llei de contractes de conreu El 18 de setembre de 1931 van començar les veremes a la comarca del Vallès Occidental amb la presència de la Guàrdia Civil a les vinyes i els pagesos exhibint el rebut de pagament en dipòsit al Jutjat de Primera Instància, fent que es retirés la Guàrdia Civil però, a l'endemà, aquesta va tornar, muntada i a peu, i prop de les onze del matí, van anar a la vinya del rabassaire de Sant Cugat del Vallès, Joan Mas i Jané, el qual treballava a rabassa morta, tal i com anys després ho relatà el seu fill Ramon Mas (Mas 1972: 128). A Joan Mas li van fer les mateixes preguntes que s'havien fet a d'altres pagesos el dia anterior, però, a més, li van demanar si tenia permís de l'amo, contestant que mai l'havia necessitat ni per treballar ni per collir, i tot i presentar el rebut del dipòsit de pagament al Jutjat de Primera Instància de Sabadell, la Guàrdia Civil se'l va endur acusat de no pagar. Això succeí el dia 20 de setembre de 1931, dia en que Joan Mas Jané fou detingut junt amb Domènec Solà Puigoriol i Albert Llunell Debesa en el marc de la conflictiva verema de 1931. Joan Mas Jané era el pare del delegat comarcal dels rabassaires del Vallès, és a dir de Ramon Mas Colomer. Fou pres i portat a casa del propietari de Can Fatjó dels Xiprers, el rendista, del terme municipal de Cerdanyola del Vallès, on van intentar que signés la renúncia a la revisió del contracte. No van aconseguir que signés.
Dos anys després, en 1933, la seva dona morí. Joan Mas i Jané encara viuria quinze anys més, morint a Sant Cugat del Vallès, el 4 d'octubre de 1948, a l'edat de 68 anys. Notes [1] AHPSPO, Baptismes, 14S1, fol. 105v [2] Ignasi Mas Cordera, i no "Ignasi Mas Olvera" com ha estat publicat en alguna ocasió, possiblement fruit d'una mala transcripció, cas de l'entrevista realitzada en 1978 a Ramon Mas (Isasa / Mascarell 1978), un dels seus nets. [3] AHPSPO, Matrimonis, 11S5, fol. 178v-179 [4] AHPSPO, Baptismes, 15S1, fol. 170 [5] AHPSPO, Baptismes, 15S1, fol. 186 [6] AHPSPO, Baptismes, 16S1, fol. 61v-62 [7] AHPSPO, Baptismes, 16S1, fol. 90-90v [8] AHPSPO, Baptismes, 16S1, fol. 135v Fonts documentals - AHPSPO, Baptismes, 14S1 - AHPSPO, Baptismes, 15S1 - AHPSPO, Baptismes, 16S1 - AHPSPO, Matrimonis, 11S5 Bibliografia - Isasa, Carme / Mascarell, Ferran. 1978. "Conversa amb Ramon Mas". L'Avenç núm. 10: 12-16. - Mas, Ramon. 1967. La pagesia catalana i els seus problemes. Edicions d'Aportació Catalana, Barcelona. - Mas, Ramon. 1972. Camins pagesos de Catalunya. Testimoniatge d'un Rabassaire. Editorial Nova Terra, Documents a la recerca núm. 9, Barcelona. Premi Nova Terra 1970. - Mota Muñoz, José Fernando. 2001. La república, la guerra civil i el primer franquisme a Sant Cugat del Vallès (1931-1941). Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Biblioteca Serra d'Or núm. 271. Barcelona. Webgrafia
- Mota, J.F. "El període del primer ajuntament escollit. Del 5 de juny de 1931 al 31 de gener de 1934 ", dins Història de Sant Cugat del Vallès (1931-1941): República, guerra civil i primer franquisme. http://www.nodo50.org/casc/mota/El-periode-del-primer-Ajuntament-escollit - Mota, J. F. La conflictiva verema de 1931. Dins Història de Sant Cugat del Vallès. https://historiasantcugat.wordpress.com/2013/10/30/verema-1931/ Los comentarios están cerrados.
|
Vides passades
|
