|
Jordi Aguelo Mas Ramon Colomer i Casals va néixer a Sant Cugat del Vallès, el 8 d'agost de 1859, en una família pagesa, fill d'Antoni Colomer Vila i de Francesca Casals Pila, ambdós pagesos de la parròquia de Sant Pere d'Octavià de la vila de Sant Cugat. Cap d'ells havia anat a l'escola, ja que no n'hi havia hagut mai. Ramon era el germà gran, després d'ell van néixer Jaume en 1862, Lluís en1865 i Climent en 1868. A l'edat de sis anys, amb els seus avis, cada dimuenge a mitja nit, anava cap a la drecera de Collserola, passant pel Sant Crist de Llasseres, vers can Bell, cap a can Jané (casa de la parròquia de Sant Medir), Vista Rica i al cim de la serra, des d'on baixaven per Sant Jeroni, Sant Genís, Vallcarca i Gràcia, on arribaven al mercat, amb els seus cistells plens. Per aquesta ruta hi portaven cistells d'ous, de fruites, patates o llegums, a l'espatlla els homes, i les dones al cap. Els cistells pesaven quaranta o cinquanta quilos, havent de reposar una vintena de vegades durant el trajecte. Ramon Colomer amb sis anys, anava al davant, amb la llanterna, il·luminant el camí boscós que comunicava amb Barcelona, als dotze anys, ja havia de portar el cistell carregat, seguint les passes dels seus pares, i un germà més petit era qui portava la llanterna (Mas 1972: 147-148). El 6 de març de 1880 Ramon Colomer Casals es casà amb Paula Sallés Pila. D'aquest matrimoni va néixer la seva filla Eulàlia en 1881, mare del líder rabassaire Ramon Mas Colomer, i posteriorment els seus fills Antoni i Jaume, morts en 1894 i 1893 respectivament i, la seva filla Virtuts, finada en 1899. Eulàlia Colomer Sallès és l'unica descendent d'aquest matrimoni que arribà a l'edat adulta, morint el 16 de novembre de 1933. A la darrera dècada del segle XIX va construïr-se la carretera de Gràcia a Manresa, passant per Sant Cugat cap a Terrassa. Això permetria transportar les mercaderies amb carros i animals, però els pagesos, només en pocs casos podien pagar-los, i si ho podien fer, era treballant més terres de les que ja treballaven. La nova carretera, més que beneficiar als pagesos, a qui en realitat va beneficiar va ser a nous rics que es van fer negociants de vi, patates, gra, etc. que pagaven els productes agrícoles a preus irrisoris, condemnant així la pagesia a la misèria. Com deia Ramon Mas Colomer, fins l'any 1915, "el vi tenia un preu a casa del pagès que no valia la pena de podar i cavar les vinyes pròpies. Es salvaven d'aquesta explotació els qui encara anaven a portar el vi en garrafes a Barcelona sense intermediaris" (Mas 1972: 149), tot i que no tardaria l'Associació de Taverners de la ciutat a posar entrebancs i el municipi establí un impost de 10 cèntims que representava el 66 per cent sobre el preu del vi, cosa que portà a que alguns vins fossin manipulats i rebaixats amb aigua, per compensar el cost d'aquest impost, irregularitat que ja l'any 1922 comprobà el laboratori dels Serveis Tècnics d'Agricultura de la Mancomunitat de Catalunya. Així, per a la defensa de la producció vinícola i l'organització de la lluita contra el frau, es creà l' Unió de Vinyataires de Catalunya. El 5 de maig de 1909 va morir Paula Sallés Pila i, el 24 de febrer de 1910, Ramon Colomer es casà en segones núpcies amb Balbina Auladell Valls. D'aquest segon matrimoni va néixer en 1912 Jaume Colomer Auladell, el qual morí a San Matín del Río el 10 de març de 1938, al front de Terol, essent soldat de la 30 Divisió, 132 Brigada Mixta i 528 Batalló. A inicis del segle XX, es crearen les primeres cooperatives viti-vinícoles de Catalunya, i la Mancomunitat entre 1914 i 1925 concedí préstecs econòmics a diferents sindicats agrícoles per a construcció de cellers, molins i per a la compra de maquinària agrícola. Bona part dels Cellers Cooperatius van ser constituïts amb l'aportació de la mà d'obra dels mateixos pagesos, sovint fent de manobres, traginant sorra o totxos amb carros; aportant una tercera part de la primera anyada; i aportant obligacions monetàries, a més d'allò que s'ha assenyalat, per part d'aquells associats que eren petits propietaris conreadors. Els propietaris rendistes no conreadors només aportaren obligacions, i tot i ser minoria, sovint acabaren per controlar molts d'aquests Cellers Cooperatius, establint desigualtats en els drets de vot segons el soci, comportant que molts pagesos conreadors i petits propietaris treballadors de la terra, descontents i avorrits amb els grans propietaris, comencessin a eixir del Celler Cooperatiu. Ramon Colomer i Casals era conegut com "el vell Rull", perquè anava a treballar corrent i tornava corrent, i com sempre corria deien que corria com una rutlla, o rulla, i com el denominatiu masculí de rulla és rull d'aquí li venia el seu malnom, segons explica Ramon Mas (Isasa, Mascarell 1978: 13). Ramon Colomer era pagès i tenia dos animals, els quals emprava per transportar fustes a Barcelona per la serra de Collcerola. Al matí feia un viatge de fustes, i a la tarda, després de dinar, anava a treballar amb l'animal que havia fet el viatge a Barcelona. Quan l'animal es cansava, el treia i el posava a menjar, aleshores, enganxava l'altre animal, i ell continuava treballant. Tot aquest esforç tenia per finalitat adquirir terra. Quan l'anyada no era bona, per pedregada, fred, o pel que fos, solia dir "aquest any he perdut una vinya" o "he perdut una casa", els objectius que es plantejava aconseguir a l'inici de cada any, ja que a casa seva eren tres germans i s'havia d'adquirir més terra per poder donar feina als altres germans, i així no haver d'enviar ningú a jornal, ni al mig ni al terç. Així descrivia al seu avi matern el líder rabassaire vallesà Ramon Mas Colomer (Isasa, Mascarell 1978: 13). El 6 de febrer de 1947, a Sant Cugat del Vallès, a l'edat de 87 anys morí, Ramon Colomer Casals, havent vist morir tots els seus fills i filles, i com el seu net Ramon Mas Colomer havia de marxar a l'exili com a conseqüència de la guerra d'Espanya de 1936-1939. Bibliografia - Isasa, Carme / Mascarell, Ferran. 1978. "Conversa amb Ramon Mas". L'Avenç núm. 10: 12-16. - Mas, Ramon. 1972. Camins pagesos de Catalunya. Testimoniatge d'un Rabassaire. Editorial Nova Terra, Documents a la recerca núm. 9, Barcelona. Premi Nova Terra 1970. Webgrafia
- Mota, J.F. 2018. Llistat de santcugatencs morts al front durant la Guerra Civil. Dins Història de Sant Cugat del Vallès. historiasantcugat.wordpress.com/2018/09/09/morts-front/ Los comentarios están cerrados.
|
Vides passades
|
