"Per un'archeologia del Mediterraneo Nord-Occidentale post 1500. Aspetti teorico-metodologici e casistica di contesti chiusi subacquei e di contesti terrestri del XVI secolo". Marco Milanese. "El conjunt arqueològic del segle XVI localitzat a la cisterna est del Castell de Montsoriu". Jordi Tura Masnou "Contesti chiusi di età moderna a Pia: alcuni casi di studio". Marcella Giorgio. "Un conjunt tancat de la segona meitat del segle XVI procedent de l'antic Preparatori del Seminari (Girona, Gironès)". Jordi Aguelo Mas i Xavier Aguelo Mas. "El conjunt ceràmic del pou del pati de la Pia Almoina (Bannyoles, Pla de l'estany). Joan Frigola, Andrea Ferrer i Josep Tarrús. "La circolazione ceramica a Ferrara tra XVI e XVII secolo: forme di smaltimento rifiuti, contesti, materiali. Prime considerzioni". Chiara Guarnieri. "El Born CCM, un conjunt de conjunts en el marc de la Barcelona moderna". Núria Miró i Alaix "Ceramiche del XVI e XVII secolo da contesti archeologici in Venezia". Francesca Saccardo. "El dipòsit del mas Llorens de Salt. Un conjunt tancat d'inicis del segle XVII". Xavier Alberch, Josep Burch, Neus Coromina, Marc Prat i Jordi Sagrera. "Ordinary tables. Post-medieval pottery from the Ravenna countrysid as an archaeological and social indicator: new evidence from the castle of Bagnara di Romagna (circa 16th-18th century)". Giacomo Cesaretti.
La revista Taüll, editada pel Secretariat Interdiocesà per a la Custòdia i Promoció de l'Art Sagrat de Catalunya (SICPAS), sota la coordinació del bisbat de Girona, aquest estiu de 2021 ha publicat el seu número 57. En aquest número hi podem trobar articles de Josep M. Riba i Farrés, Jordi Aguelo Mas, Francesca Español, Marina Negre Cano, Leonor Parreu i Dalmases, Lourdes Domedel, Antonio Pedro Martínez Subías, J. M. Martí i Bonet, Joan-Hilari Muñoz i Sebastià, Eloi Bergós, Jaume Mayoral i, Joan Arimany i Juventeny.
La revista Taüll es començà a publicar l'any 2001, sota la coordinació del bisbat de Girona i, editada pel Secretariat Interdiocesà per a la Custòdia i Promoció de l'Art Sagrat de Catalunya (SICPAS), amb la finalitat eminentment docent, de recerca i divulgació científica del patrimoni artístic dels bisbats catalans i, amb la voluntat de ser un instrument d'ajuda a la formació i l'enriquiment cultural de Catalunya. Aquest any 2020, per tant, aquesta publicació quadrimestral ha arribat als seus vint anys d'existència, havent publicat en aquests dos primers quadrimestres del 2020 els números 53 i 54, amb els següents continguts. Taüll número 53
Taüll número 54
Aquest seminari comptarà amb la participació de diferents especialistes de les universitats de Lille, Cantabria, Barcelona, Alacant, Complutense de Madrid, Girona, UNED, Murcia, Évora i Salamanca, així com del CSIC de Granada, el Museo Arqueológico Municipal de Yecla (MAYE) i la University College of London. No vull acabar aquesta breu notícia sense indicar que adjunto el tríptic en format pdf per aquells que estigueu interessats en tenir més informació sobre aquest seminari i, agrair al bon amic Jaime Vizcaíno Sánchez, haver-me facilitat la informació sobre aquest interessant seminari sobre la cristianització de les vil·les romanes d'Hispània, per poder-li donar difusió. 
En relació al contingut de la publicació, en aquesta hi trobem recollides nou ponències realitzades en el marc d'aquestes jornades:
1- "El convent de Santa Caterina a partir de les fonts arqueològiques (segles X-XIV)", a càrrec de Jordi Aguelo Mas i Josefa Huertas Arroyo. 2- "L'arquitectura de l'Ordre de Predicadors", a càrrec de Verònica Martínez. 3- "El convent de Santa Caterina de Barcelona i Ramon de Penyafort: balanç sobre la transmissió d'alguns documents inquisitorials perduts", a càrrrec de Sergi Grau Torras. 4- "La dispersió dels materials del convent de Santa Caterina en el context de la Desamortització", a càrrec de Jordi Casanovas Miró. 5- "Pere Moragues i els enterraments privilegiats del convent de Santa Caterina. Memòria d'un art funerari perdut", a càrrec de M. Rosa Terés. 6- "Pere Blay i la reial capella raimundiana del convent de Santa Caterina (1602-1837)", a càrrec de Ramon Dilla Martí. 7- "La cripta funerària del segle XVIII del convent de Santa Caterina", a càrrec de Jordi Aguelo Mas i Josefa Huertas Arroyo. 8- "La biblioteca del Convent de Santa Caterina Verge i Màrtir de Barcelona sota el mecenatge de fra Tomàs Ripoll: 1699-1747", a càrrec de Marina Ruiz Fargas. i 9- "Una Declaració acerca de un llibre de sant Ramon de Penyafort, acta notarial de una Summa Raimundina autógrafa que nunca fue tal (Ms. 746 CRAI Biblioteca de reserva. Universitat de Barcelona), a càrrec de J. Antoni Iglesias-Fonseca.
Aquesta exposició s'inclou entre els actes de l'Any Vallmitjana 2019, en commemoració del centenari de la mort del mestre escultor Venanci Vallmitjana i Barbany (Barcelona, 1830-1919), que juntament amb el seu germà Agapit Vallmitjana i Barbany (Barcelona, 1832-1905) i el seu fill Agapit Vallmitjana i Abarca (Barcelona, 1860-1915), són els protagonistes de la renovació de l’escultura catalana entre la segona meitat del segle XIX i inicis del segle XX, commemoració impulsada per la Universitat de Barcelona i el Seminari Conciliar de Barcelona, juntament amb les institucions catalanes dipositàries de les obres dels Vallmitjana, amb la voluntat de posar en valor les produccions d’aquesta nissaga d’artistes.
 Ahir, 27 de gener de 2020, vaig tenir el plaer de pronunciar la conferència "Aproximació a la figura de la màrtir Eulàlia de Barcelona i les primeres dades del seu culte", conjuntament amb el Dr. Robert Baró i Cabrera, per invitació dels Amics de l'Art Romànic, filial de l'Institut d'Estudis Catalans, adscrita a la Secció Històrico-Arqueològica. La conferència es va dur a terme al Institut d'Estudis Catalans, a la sala Prat de la Riba i va ser presentada per la Dra. Francesca Español i Bertran, a qui vull agrair, tant a ella com a l'entitat que presideix, haver-nos convidat a participar en el XXXIV Cicle de conferències d'Amics de l'Art Romànic, el qual tracta sobre "Els Sants i els seus escenaris". En el marc d'aquesta conferència es tractà d'Eulàlia, màrtir de la Barcino romana; de la llegenda medieval; de les dades arqueològiques; dels textos del segle VII; del trasllat del cos a la catedral; de l'esplendor del culte a Eulàlia durant el gòtic; de l'expansió mediterrània del culte a Eulàlia de Barcelona; de les controvèrsies sobre la historicitat de Santa Eulàlia de Barcelona; i, sobre els seus sepulcres i les diferents obertures d'aquests.
L'exposició s'ha realitzat en el marc del projecte Episcopus del bisbat de Vic, en motiu del mil·lenari de la consagració d'Oliba com a bisbe de Vic i, reuneix els testimonis materials i documentals més importants d’Oliba, procedents de col·leccions d’art de tot Europa, destacant les dues bíblies de Ripoll i de Roda, promogudes per Oliba i, procedents de la Biblioteca Vaticana i la Biblioteca Nacional de França, així com els canelobres de Bernward, bisbe de Hildesheim (Alemanya), el primer sudari de Sant Lambert (Bèlgica), espectacular teixit de l’Àsia central que servia per embolcallar relíquies, o el bàcul en forma de bastó, dit de Santa Austreberta (França), que és un dels únics bàculs que es conserven sencers del segle XI. També cal destacar la recreació virtual de la desapareguda catedral romànica de Vic feta, en motiu d'aquesta exposició, per la Farinera. Centre d’Arts Visuals de Vic.
Al final de l'acte s'ha repartit entre els assistents un fullet informatiu sobre 17 elements patrimonials catalogats al llibre Santa Eulàlia, patrona de Barcelona, presents a la Catedral de Barcelona.
Més informació a
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
